FLOR...boli ràpit

cinc pètals, cinc dits, cinc idees...Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria? Que s'esbarra per afavorir ... anton.

NO EM QUEDO SOLS... aquarel·la xinesa

No em quedo sols amb el teu record

que avui ja no és presència directa

- el temps canvia les ubicacions volem o no -

si no amb les virtuts que atresores

que demostres actives en tot lloc

i l’esperit nou que empeltes

fen-te persona que aspira a tot...

Demà rossegaré el pa dur

que ahir tallàvem junts

i profit ens feia,

que portava l’alegria

del conveni d’estar-ne junts.

Ara tu has de dar el pas cap la muntanya

on has de salvar pedruscall i pedram

per fer-ne gloriosament el cim.

Tes facultats es posen a prova,

l’esperit sap que jugues amb teu destí

i assolir el més alt sols té el problema

de voluntat i constància en seguir.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa

I en l’horitzó s’obria la llum...

La nuvolada estesa xuclava color.

El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.

Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.

Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.

La mirada tenia el seu mirall esvelt.

Tu et feres sirena i et llençares al toll

i les gotes de teva alegria

s’espargiren com llum

i la nuvolada feta coixí

baixà a veure’t feta espuma.

Aquell capvespre de sol a la posta

ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16

LA PRUNA... aquarel·la

La pruna va caure damunt la flor

i la flor perdé tots els pètals...

i ja mai donà fruit.

Ajaguda es podrí en el toll

i ja no fou útil per donar perfum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-16-8-16

PAQUES DE PALLA... aquarel·la

Les paques rodones

que engabiaven la palla

se’n anaren a ballar

per la parada

en divertiment propi

Ocells i nuvolada

miraven l’espectacle

i les roselles segades

confoses amb el blat

no es despullaren

ensenyaren seus vestits

plens de sang

que amb l’or es barrejaven...

Naixia la bandera ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-15-8-16.

LI POSAREN... aquarel·la

Cada instant compta,

cada paraula ensenya

l'acte de fer per ser

en lluita per perviure...

Per que res es perdi

i tot segueixi el seu fi

seguim unint, captivant,

cultivant, embellint,

alegrant amb la paraula

nostres sentiments interns

obrint al vent les proclames.

Algú escoltarà i voldrà

comprendre nostres desitjos

de pau, amor, concòrdia...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-8-16

FAVOR... aquarel·la

Creuava mans.

Favor demanes avui ?

Tens paciència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-8-16

NOM´ES... AQUAREL·LA

Només veia peus,

si mirava al terra.

Només veia caps

si mirava al cel.

Només veia cossos

estesos a la sorra.

Només veia caminants

que no saben on van.

Només sentia crits 

de queixa de qui li violaven

els seus drets basics

arrabassant-li seves conquestes.

Cridava als peus i caps

que l’ajudessin...

Quants en seguien a la sorra

o caminant sense nord.

Tots, ara, callats sense queixa...!!

Segur que sabien on son ?

Només cal rossegons 

o messigons de pa 

com es dóna a la colomada

per satisfer i fer callar...

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16

L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la

L’AMISTAT DELS OCELLS...

...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,

construcció beneïda de temps de l’antigor

resistien parets d’argamassa encara vents i pluges

i solanades crues com masia que fou imperial...

Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,

tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...

Pardals on en els forats hi feien vida,

orenetes en capterreres  i en armat bigam,

i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa

reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,

pit roig i pastorella .fumada i territ,

i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau

i pels voltants del casal havien fet residència

per unir-se tots en afrau de la amistat.

S’havien conjurat tota l’espècie

per tal de reunir-se ben agermanats

Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...

Ajudant el petit al gran escarant-li les puces

 avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...

Les poderoses lluitarien contra serps

i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous

que minvava la criança robant de la niuada benestar.

Havien trobat la gran entesa per no perir

en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...

Que durés pels segles la gran entesa

allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.

Quina joia veure el vellot casalici

allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16. 

PEDRUSCALL... aquarel·la

Pedruscall que ara rodola...

Remuga el vent arranant camí

refregant pols i còdol, pedra menuda,

vent que escombra tot aquell neguit...

Sender que em portes la vida,

sender que segueixo, és el que tinc...

Esperaré veure la lluna com lluerna

que estengui llum calmosa en la nit.

Que no calli paraula visible de joia,

que aplani el temps desprès de la ventada

i que reneixi l’instant, el moment feliç.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-8-16