CAMINO DEIXANT L'ENYOR... aquarel·la

14.-5-9-13

Camino deixant l’enyor, la paciència

I trobo el neguit de molts cors

que no poden amagar vivència

que els esclata i remena el cos.

Aparador al bon mirador,

escenari reclòs,

demà el vidre obrirà

i sortirà a donar la ma

en una Via concebuda...

Que sigui ben rebuda...!!

El crenulat (punt de creu)creixerà

I les agulles seran fines..

DE REBAIXES 13.- ANTON.-T.E.- 19-9-16

BRUT DORMIA EN EL TOLL... aquarel·la

23.- 7-9-12

Entre els escrits que estic repassant i agrupant he trobat aquest del any 93. No sé si és moment , però ho veig tot tant brut que crec que no desdiu al refuig que tenim per tat fato que ens posen donant-nos la culpa de tot. Uns lideratges que em fan pena... i no em miro les seves butxaques, déu me'n guard. Anton.            

10--

Brut dormia en el toll

i es despertà.

Somrigué, doncs, era viu,

però enllotassat.

Es tragué la camisa

i l’alçà.

Ennierats dins del toll, molts digueren:

- Mireu la bandera, allà.-

S’aproparen dotzenes...

Ell poruc,: - Em mataran -.

Li alçaren el braç de la camisa...

El feien abanderat?

Ell no s’ho creia.

Començà a parlar.

La gent embadalida

- Que be que ho fa!!-

Ell, astut, picardiós

se’n aprofità...

Un calze - orinal- que per allí

trencat rondava, l’alçà.

Tots volgueren beure

- del pixum - per ells ,vi blanc.

De bandera, paraula i calze

quants es varen emborratxar.

Dins de la borratxera

tots volien ser-ne abanderats,

llençaven crits envejosos

com si taràntula els hagués picat.

Llavors, collí espasa

per seguir sent abanderat.

Segà caps amb cordura

fins de genolls fer-los trincar.

Els donà paperetes de vot

i l’urna al seu davant.

Qui gosaria negar-se?

- Sigues nostre abanderat.

            ----     -----       -----

Duem la camisa bruta?

Tots la podem alçar,

i, seguirà la història

Ens faran abanderats?

Aleshores serem els pròcers

dels nostres femerals

ENDREÇAR LA PAU... aquarel·la

64.- 19-12-12

INVERSIONS

Endreçaré la Pau

que assoleixo fent la guerra.

Em veig útil dins la inutilitat,

també inútil dins la utilitat normalitzada.

En el degotall de la fosca on em trobo,

no obiro i la claror no aconsegueix

trencar la persiana de les idees...

Sord al temps, acullo el meu crit intern

que em recorre la sang sense brullar

i aquesta Pau feble la conservo neta

amb lleixiu càustic de plor

 però sense morrió de gos que bordi...

La tinc amb llevat que fermenti

i tapada amb vànova calenta d'estima

i que esclati en PA per a tots.

La U de la llesca ben tallada per a tothom

que porti com a pa... la PA U  a tot regne.
DE REBAIXES 12.- ANTON.-T.E.- 15-9-16

,,,,,,,,,,,,,,,,,,

FLOR...boli ràpit

cinc pètals, cinc dits, cinc idees...Som nosaltres flor que dóna lluïssor, perfum, alegria? Que s'esbarra per afavorir ... anton.

NO EM QUEDO SOLS... aquarel·la xinesa

No em quedo sols amb el teu record

que avui ja no és presència directa

- el temps canvia les ubicacions volem o no -

si no amb les virtuts que atresores

que demostres actives en tot lloc

i l’esperit nou que empeltes

fen-te persona que aspira a tot...

Demà rossegaré el pa dur

que ahir tallàvem junts

i profit ens feia,

que portava l’alegria

del conveni d’estar-ne junts.

Ara tu has de dar el pas cap la muntanya

on has de salvar pedruscall i pedram

per fer-ne gloriosament el cim.

Tes facultats es posen a prova,

l’esperit sap que jugues amb teu destí

i assolir el més alt sols té el problema

de voluntat i constància en seguir.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa

I en l’horitzó s’obria la llum...

La nuvolada estesa xuclava color.

El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.

Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.

Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.

La mirada tenia el seu mirall esvelt.

Tu et feres sirena i et llençares al toll

i les gotes de teva alegria

s’espargiren com llum

i la nuvolada feta coixí

baixà a veure’t feta espuma.

Aquell capvespre de sol a la posta

ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16

LA PRUNA... aquarel·la

La pruna va caure damunt la flor

i la flor perdé tots els pètals...

i ja mai donà fruit.

Ajaguda es podrí en el toll

i ja no fou útil per donar perfum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-16-8-16

PAQUES DE PALLA... aquarel·la

Les paques rodones

que engabiaven la palla

se’n anaren a ballar

per la parada

en divertiment propi

Ocells i nuvolada

miraven l’espectacle

i les roselles segades

confoses amb el blat

no es despullaren

ensenyaren seus vestits

plens de sang

que amb l’or es barrejaven...

Naixia la bandera ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-15-8-16.

LI POSAREN... aquarel·la

Cada instant compta,

cada paraula ensenya

l'acte de fer per ser

en lluita per perviure...

Per que res es perdi

i tot segueixi el seu fi

seguim unint, captivant,

cultivant, embellint,

alegrant amb la paraula

nostres sentiments interns

obrint al vent les proclames.

Algú escoltarà i voldrà

comprendre nostres desitjos

de pau, amor, concòrdia...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-8-16

FAVOR... aquarel·la

Creuava mans.

Favor demanes avui ?

Tens paciència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-8-16