diumenge, 13 de novembre del 2016

I ENTRANT EN EL TEMPLE... aquarel·la


I entrant en el temple 
es sentí transportat.
Aquelles voltes eren nuvolada
on el miracle de la distància
levitava el cos..
L’esperit pujava al bromall...
El cos es sostenia bellugadís
i la voluntat accedia
el camí de les voltes...
Transportat a altre espai
els finestrals s’obrien
donant un ventijol lluminós
que emborratxava de coloraina.
Vivia instants de majestuositat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-11-16

ESCANYOLIT QUEDAVA... boli ràpit


Escanyolit quedava l'arbret
mentre ses companys de boscana
creixien erèctils, plançons al aire,
posant orella, ulls i veu a dalt al seu futur. 
Ell, tímid, callat, potser incomprès,

va omplir soca i ramatge curt
sense enveja ni supèrbia d’altures...
Va venir la tempesta crua
i va arrasar els caps alts i tendres.
Fulles i ramatge destrossats
sols aptes pel foc, jovent dessalat...
I allí enmig dels plors intemperats
es veia robust l’abret tímid i callat...
Ara sí que feia tossa
al costat dels abatuts pollancs
que pujaren un dia somniant
a obirar el futur del seu cel.
DE REBAIXES 13.- 12-11-13.- ANTON.


.

dimarts, 1 de novembre del 2016

VALENTS... aquarel·la


48.- 4-7-14
Quan sentim la campana
del podem ser valents
ens mentim a nosaltres mateixos.
Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.
Ser valent és una necessitat
que se’ns presenta, ens acoltella
i no ens deixa recular.
doncs, està en joc la pervivència,
i, aleshores, sí, som VALENTS.
Tenim allí el problema a resoldre
I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.
Si no ho som per que ens acull la por
i no reaccionem...,
ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.
- Sigues valent.- em deien.
- Sí, la meva necessitat imperiosa,
Ineludible, intransferible...
Davant teu el pou insondable,
Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-11-14

divendres, 21 d’octubre del 2016

CAMINAR ENDINS NOSTRE... boli ràpit pintat


3-5-13
Caminar endins nostre...
Arribar al dintre
per preguntar-te...:
On soc, que hi faig aquí,

per què camino... on vaig

per què fujo de mi... 
i em faig un altre
per què em rebutjo,
per què molts Jos em manen,
on és el vertader JO meu ?


Queda feixuc caminar endins...
fins a on he d'anar de l'intern...?
DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.-  20- 9-13

divendres, 14 d’octubre del 2016

SOC COM RODA... aquarel·la


29.- 17 – 8 – 11
Soc com roda que gira
amb pes, però impertorbable,
amb defectes o no...
I té la saviesa
d’agabellar-se
en disbauxa o virtuts.
Roda que roda...
Excelsa, elevada dalt,
gelosa de son zel...
Fastigosa, ruda baix,
trepig enfangat de terra.
Inqüestionable avança
en el mirall operant

de les pròpies flaqueses
Font que no calla ni dejuna
que sempre el doll raja.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.-14-9-16 .

dijous, 13 d’octubre del 2016

QUÈ SERIA EL BES... aquarel·la


31.-21-10-13
Què seria el bes sense tu ?
Una alenada que es perd
en la visió de la inexistència ?
Una alosa que vola i vola
sense lloc on ajocar-se.
Suau el llavi desitja l’encontre
i enyora un dia feliç
quan esclatava en realitat
el desig anhelat, esperat...


divendres, 7 d’octubre del 2016

NO CAURÉ... aquarel·la


10-8-13
No cauré en el vertigen de la recta,
caminaré per entremig dels encontres
abraçat a les meves joies...
Com puc segar el blat
si em fa de jaç i de record
per on la meva vida ha seguit
dalt del penó de les il·lusions.
Veuré el meu destí.
i sonarà el meu crit de trompeta
i seves notes acompanyaran l’oratge
quan estigui trist.
Meus peus
caminen segurs,
saben els secrets guardats

a la finestra on tinc els amics.

divendres, 30 de setembre del 2016

OBRO ELS ULLS... aquarel·la


23.-7-10-13
Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.
DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.- 30-9-16

dimecres, 21 de setembre del 2016

M'APARTO... aquarel·la


18.-19-9-13
M’aparto per que passi el Diner,
M’aparto per que vingui la Salut,
Neguitejo per la seguretat...
Seguretat del Diner,
Seguretat de la Salut,
Seguretat de la Seguretat...
Ja comença a ser l’Amor de molts,
L’altre amor no es posa en falta
Per que en predominen d’altres
Que li usurpen el Poder
I li fan la Guerra
I vencen...
Queda sí el FER L’AMOR
I haurem de conviure amb la POR
Que abans la feia miques
El vertader AMOR.

dimarts, 20 de setembre del 2016

LA SOGRA A INTERNET... aquarel·la



LA SOGRA VIU A INTERNET
12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.
Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís
............
Aquella filla joiosa
quan va saber pel pregó
que un curset començaria
per cultivar l’ordinador,
per traure’s la gresca mare
del ser que la portà al mon,
li digué a la santa dona :
- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena
aquella dona amatent
en la digital querella
de la xarxa d’Internet.
Les tecles ja corren soles...
Cap i dits intel·ligents
treballen a hores cautes
com drogats pel nou ambient.
S’ha fet un correu a Blogger
per escriure’s fins amb cecs
i amb les amigues precioses
que amb ella han fet el curset.
Amb dos dits fa una feinada.
S’ha aprés POIUY – QWERT,
i tecleja amb bona nota
Wiquipèdia o el seu Hotmail.
Ara escriu en tants idiomes... !!!
Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...
Amb alemany com Guardiola,
amb rus com Putin, aquell...
Holland que és francès li explica
socialismes que no hi creu,
i de la Merkel s’assabenta
que té els bancs i els diners.
I si parlem d’aquí a casa...
Jonqueres, Duran i Mas...!!
Volen la bossa complerta,
decidir dels catalans...!!!
Del Navarro se’n estranya
que vulgui ser espanyol
doncs, els navarresos cobren
el cent per cent del seu sou...
I si se’n va per Espanya...
Ai, , veu al calb Rubalcaba
que no vol perdre galons...
I com s’omplen de calderilla
el Bàrcenas i el Rajoy...
Sap de tot. No li preguntis...!!!
Els seus dits son un joiell.
Té blog de cuina i receptes
i un de fotos i versets
A feisbuuk bé s’assabenta,
xateja en el punt verdet.
I al twiter posa ses frases...
De seguidors més de cent.
De macramé en posa fotos,
i treballs de punt de creu...
i és admirada en la xarxa
sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,
s’ha tret un pes del damunt...
Abans, abans el gendre i ella
jugaven a cops de puny.
Ara tendror, bona lletra...
Els tres estan en seu lloc
I la parella tranquil·la

Pot jugar damunt llençols.