VIOLETA BOSCANA... aquarel·la

45.- 13-2-18

VIOLETA BOSCANA

Nasqué per ser a la terra estel ,

també per enlairar-se fàcil.

Son fullam l’omplí d’anhel

I el vent la mogué gràcil.

Son pare el vell gegant

la lliurà del gran viatge

i ara rou entre flor blanca,

però sola no n’és hostatge.

És primavera joiosa

que surt a pasturar

en raconet solitari,

o prop sèquia de reg

on sols seu perfum clami.

Violeta no violada

ta tija puja erèctil i sana

DE REBAIXES 18- ANTON.- T.E.- 13-2-18

DEL DESAMOR... aquarel·la

48.-16-2-18

Del desamor en feia bandera pròpia

que onejava amb orgull adolescent...

Què el paria que el tinguessin per un sorrut

que sols vol triomfar ell arreu?

Seu conclave particular s’enorgullí

de poder combatre a tot sense baixar el cap.

Es sentia segur en seu paper patètic 

i per altres incomprès,ell se’n fotia...

El seu NO a tot, dibuixava a cel i terra

el seu carisma guanyador sense amor a res.

Del DINER deia que era seu súbdit

i que obeía ses lleis i seus mandats,

sí,un simple majordom amb casal net

que amb fregall manava abellir

i estès a la ordre. Els demés simples esclaus

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 16-2-18.

EL MELIC... aquarel·la

47.- 15-2-18

No es veia el seu melic de panxut que  n’era,

mes si que els contrincants en mirar, s’hi regiraven .

Que se’n sabia ell del mirar dels altres...?

El seu estat no dava per lligar-se les sabates.

però, que li importava si tenia servents.

Sonà al aire el crit de Idiota...!!!

Bona proclama que no tenia en compte.

Altre esclafà la tifa de Imbècil !!!

Ell es mirà la cartera que es sobreeixia de bitllets

i claret, claret els espellofà :- Sou uns Necis...!!!

El meu regne no és el melic, si no el diner a bossa.

Sempre sereu esclaus del vostre infortuni.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-2-18.

SE'NS COL·LOQUEN ...aquarel·la

43.- 11-2-18

Se’ns col·loquen cuirasses de grat

o imposades per protegir-nos,  ens diuen.

Ens desperten sincerament la veritat ?

Les malifetes de la vida

– tendres som sempre com adolescents -,

les hem d’aprendre, no les coneixem.

- Experiència - clama la vellesa al jovent.

Ens porten a l’era a batre l’ordi,blat, faves,

I ,allí, en el treball, les cabassades del gra

- grapissos, pols, pallús, algun pedruscall -

cauen damunt nostre sense vagar

i també se’ns mostra la realitat dura

i com ocells eixalats, perdem les il·lusions.

La neu que cau com floquets innocents

es contaminen al tocar a terra

i saben que ja han acabat el vol...

És la seva realitat, la nostra experimentada realitat.

Hem descobert que res és fàcil...

Sortim al neguit vital,

pregonament hospitalari

i ens donem compte que s’ha desgelat

aquell iglú pel descans

i en el que crèiem.

Realitat de realitats !!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-2-18.

NO ESCOLTEM LES VEUS... aquarel·la

40.- 8-2-18

No escoltem les veus difuses que s’apropen.

No caiguem en els tentacles que mengen les hores.

Si no aquestes – instants d’aventures -,

es perdran en el pou incert del anonimat.

No seran ni gnom ni vestal, entrant en son mon quiet.

Desapareixerem com bombolla

que  infla, explota, es destrossa, ja no és...

Busquem nostra oportunitat

i creem nostre únic mite...el temps.

Som temps, però quin temps volem ser ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-2-18

REVIURE ELS DETALLS... aquarel·la

39.-7-2-18

Reviure els detalls que varen quedar

en el sarró quan buidem l’excelsitud, 

torna a viure amb plenitud deformable

amb el pensament que ens assoleix... ?

Qui no barreja la baralla buscant combinació

quan, donant-se llustre, reparteixin cartes ?

Les toca d’esquena, el tacte no es declara

si acarona asos o sotes o barreja de menudalla

i no té tanta sensibilitat ni coneixement fent de mag.

Si que recorda nits vora fogardal quan fred

era fora i volia entrar a jugar a la brisca.

Junt als troncs brunyint caliu a les ànimes

conversava llençant la carta per fer basa segura.

Ansiós recollia el guany que anava al munt

fent el distret com si tant li fes... Allí el joc

era la conversa, assabentar-se... Com fruïa !!!

Avui en el sarró vell i esquinçat hi troba

aquella carta que el feia guanyar a vora foc...

Avui aquells trossos de cartró son digitals...

No pots plegar el muntet amb les mans

igualant-ne el grapat i amuntegant sens greuge,

però, aquí com al foc d’abans, conflueix

el joc bo, regular, passable... i un troba conlloga.

DE REBAIXES 18.-7-2-18

EN LA DISBAUXA DEL TEMPS... aquarel·la

38.-6-2-18

En la disbauxa del temps col•legia,

escrutant amb parsimònia seu futur,

què li esdevindria? Quin portal obriria

el caminal dels encreuaments possibles ?

Les preguntes se les feia encongit dins seu

remenant per adquirir resposta plausible.

L’experiència no li presentava en el plat

la solució o els indicis certs a succeir.

Arropat de preocupacions esgarrapava 

en els instants presents buscant el bromall

que, obrint neteja en seu cel, portés aire nou.

Previsor en quelcom esdevenir lluitava

en la nova vestimenta del pròxim avenir.

Entrar en el futur pròxim és nostre camí

que no para. El busquem i mai el tenim

sempre ha de morir l’instant per tornar a nàixer. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

EN L'ANIVERSArI DE PEPITA BLADÉ... aquerel·la

49.- 17-2-18

EN L’ANIVERSARI DE PEPITA... !!!

Quin jorn de glòria...!!!

Quin dia de goig i joia... !!!

L’avui s'escrivia en lletres d'or l'estima....

i es conjuraven els beneficis de la companyonia...

S’estrenyien els lligams de la sang,

de la nissaga que no trenca cap ventada

que en abraçades i petons hi tenen tresor i vida...

Avui és teu dia feliç, parenta amiga,

per celebrar-ho amb la galta plena d’alegria.

La FELICITAT, exultant hi sigui avui i sempre,

fent-te, amb tots, sanes i alegres les hores del dia.

Que els vents bufin a teva vora suaus i propicis

amb la jovialitat del plaer del dolç somriure.

FELICITATS, PEPITA... !!!! -- anton. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 17- 2-18

TAULA D¡OFRENES... aquael·la

37.- 6-2-18

Taula d’ofrenes de mantell brodat a ma.

Relliscarien entre dits gots i copes plens...

En les cadires el record parlava de goig i joia

i en mig els rams de flors de felicitat.

La celebració assolia dolçor llaminera

incrustada en pits i esperits de somriure clar.

Satisfeia la fantasia que embromava el lloc

i la melodia de parla era rajolí emmirallat

que dava camp a aquell concert d’amistat.

Tot enjoiava. Gaudia el mot relliscant

d’orella a orella dant-se l’embruix que volava...

El perfum de la paraula embalsamava satisfet

com acaronament de seda en pell nua.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 6-2-18

L'ENTENIMENT JA PASSEJAVA... aquarel·la

36.- 6-2-18

L'enteniment ja passejava idees.

Buscava omplir el got del raciocini

i fixar aquells moments meditats.

Ara té un valor immens en seu sarró

que, ple de paraules, fa vida

esperant instant per sortir al aire

i proclamar les seves dites...

Passejarà, enfosquit, engolosit

en les tapes del llibre, ara, tancat.

Pararà compte al obrir-lo

no s’escapi a pasturar tant de gargot.

Prem la tapa dura i per entre full

rebrolla com formigues sortint del cau,

Fins algunes, alades, volen

buscant llocs, caps on deixar paraules 

plenes de vida per ser compreses...

Qui sap si per renovar ideals vells...!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18