TRENETS 68

259.- 19-10-18

En el passadís dels passos perduts,

també hi vivien petons i abraçades.

Cansat de la cadira que el cul calentejava,

el neguit intern el feu aixecar-se i caminar  

i a peu pla anà avançant pel lloc concorregut.

En algun retomb o porta oberta

es podia produir la topada o petó

i que no fos abraçada per sostenir-se dret.

La disculpa hipòcrita dissimulant l’enjullament

era notòria, ara, podia donar pas

a un contacte en lloc menys transitat...

Signes que diuen en sa mudesa

la parla que subjuga i finalment es sotmet.

24-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 67

258.- 18-10-18

Aquell coixí pensava. Meu subconscient

li transmetia somnis. A voltes fins suava.

Pujava al cel i s’internava en el bromall

t per les clarianes que es veia retornava

amb son mirar escrutador i percudia la visió

en el blanc del seu vestuari i s’ensonyava .

retornava i em contava ses cuites i visions.

Esplèndid em feia companyia desitjada.

El coixí meu somniava com un ser humà.

23-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 66

257.-17-10-18

Prefereixo que el contrari

em tractés d’àngel que de llop.

Suavitzar té mèrit i recompensa...

L’hipocresia porta immersos seus favors:

poder creure que ens estimen

sabent que amagat hi viu l’engany.

Sempre en la lluita viva reviscola

el somriure traïdor que menteix.

Anem en compte al assolir de ple

un consens que no s’aconsella

si ja sabem d’antuvi la falsedat. 

22-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 65

256.- 16-10-18

Jugava dins seu mateix. El crucigrama el rodejava.

No era la creu com bandera que l’amoïnava

veient-la enarborar amb impecable destresa.

Ni qualsevol escut que representés veritats

que es confonien en el laberint del pensament.

Els punts claus eren ofecs en el córrer de temps

i costava esbrinar el problema i solucionar-lo.

El joc intern es veia reflectit en l’exterior

quan volia comprovar les equidistàncies

i prou suaria per desentranyar el fet noblement.

21-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 64

255.- 15-10-18

Ulls verds, el teu mar besa ma platja.

L’ona riallera es sotmet bombolla a bombolla

i esclata en la sorra, miracle pervindre de bes.

L’arbriu circumdant s’enjoia de teva alegria

i esclata en aplaudiment que el vent regala.

Quan favor fan en son mirar teus ulls verds.

20-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

TRENETS 63

254.- 14-19-18

La cendra cobreix el tronc. Amaga les impureses.

El foc que s’engendra en l’endins, en el cor,

no traeix al sentiment que esclata i pernocta

amagat del bromall de lluna, claror de diamant.

Quan surti a pasturar  i deixi el no sorprendre

a qui el busca furgant en la interioritat.

Quan valor que esboterni i es manifesti

tot el secret que porta guardant de mil·lennis

19-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 62

252.-12-19-18

Finestra enfora, finestra endins.

En bé o mal el martell del mirar

té deliri en entrar i sortir

per assabentar-se de diverses perspectives,

no vol ser ofès per inconstant 

17-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 61

251.- 11-10-18

Es posà la gorra de visera contra el sol.

El cabell callava davall resguardat.

La seva biblioteca guarda tresors

i cal que gos d’atura sigui conscient

que governi impertèrrit aquell recinte.

Una joia té que no deu exposar-la

a l’intempèrie i salvar-la sempre

de tot mal que circula fora de la gorra.

16-3-19.-DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.

TRENETS 60

250.- 10-10-18

Volarà l’ocell lliure de la ventada.

La rafugada podia abatre’l,

però trobà una sobauma a contra vent

i el refugi ha set el regal de la muntanya.

S’ha sorprès al trobar-ne manduca i aigua

i es que allí hi habita el reitó

i fa anys llençà les camanduleries d’altres

i es proveí de tot el necessari...

Ell sap de les ventades del lloc

i l’experiència li porta mals records

quan jovenet el va rebatre a terra

i ara es salva guardant-se...

Es faran amics i conviuran

contra les maltempsades.

15-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 59

249.- 9-10-18

Conscient de meves mancances,

obro el llibre de precs.

La mare em penjà un dia l’escapulari

i m’obrí el seu cor com llibre de resos.

Allí vaig beure el camí del destí.

Fogós saltava marges amb insurrectes cames

sense voler saber que en la quietud

de la meditació l’home viu tranquil

i no en l’avalot que suposa el crit

que s’esclafa en un mateix

per que ningú escolta teva veritat.

Obro el llibre de precs i em sento seré.

14-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.