TRENETS 155

 PASSAT – record . PRESENT- realitat. FUTUR - somnis...

Li entrà entre cella i cella un neguitós delit.

Ell que no era lingüista es remetia a escriure un llibre.

Ja ho deia aquell que veia fum al Vaticà: Habemus papa...

I es procurà utensilis diversos que l’encabironaven

Hauria de triar tesis per desarrotllar o contar històries,

relatar fets viscuts o realitats apreses o somnis onírics...

Quin desgavell se li presentava en sa humanitat redemptora !!

En la calaixera tenia records encara vius i espavilats

i altres de constant dormir en els racons de calaix,

records que no servien i altres que esperonaven sempre,

Era tot el seu passat que deixà hectiquesa o calma

i podria triar d’aquell bagul pesant d’or o quincalla.

També jugava en ell el present de les realitats

que es desfeien davant seu i que no podia canviar,

eren respir sense repòs o calma contant instants

que feien el viure nerviós o de solapat solatge

per un present que no sabem mai si comença o acaba...

I li quedava el futur, extremunció de somni,

que vivia en ell esperant un caminar beatífic

podia fer volar totes les lleis naturals o abstractes.

Somniar en un esdevenir triat, complert, a gust

on llençaria l’ancora per assegurar seu escrit...

Preguntaria a les prestatgeries plenes que confessessin

el periple a seguir.... Ja tenia feina... Seria capaç

d’esbrinar la seva necessitat empírica...?

Com si comprés loteria es llençaria al buit

i ja li dirien els compradors, si en tenia,

si el dard clavà en el centre o era bumerang

que li retornava tot el seu pompós escrit.

Feliç volia llençar el crit de guerra: - He escrit un llibre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 6-6-16.

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

3 comparticions

Comparteix

TRENETS 154

 Què vols amic que em crides

amb paraula amable

com ventijol asserenat...

Abans no en feies cas de naltres

ni que el sol i nuvolada s’establisen

en lloc planisser on com rei vivies

i sols escoltaves les sirenes

que set oferien per acariciar-les a destall...

Ara que has sofert cruel tempesta

que arrasava el cep a punt de vi bullint,

ara, vols ser de nou amic

dels que et tenien dolça empatia

i sirgaven per tu la barca fent de rems.

Baixa, primer, del tron que et malquista

i no ens miris com quadre abstracte

que ni el pintor entén.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

Comparteix

TRENETS 154

 Què vols amic que em crides

amb paraula amable

com ventijol asserenat...

Abans no en feies cas de naltres

ni que el sol i nuvolada s’establisen

en lloc planisser on com rei vivies

i sols escoltaves les sirenes

que set oferien per acariciar-les a destall...

Ara que has sofert cruel tempesta

que arrasava el cep a punt de vi bullint,

ara, vols ser de nou amic

dels que et tenien dolça empatia

i sirgaven per tu la barca fent de rems.

Baixa, primer, del tron que et malquista

i no ens miris com quadre abstracte

que ni el pintor entén.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

Comparteix