TRENETS 158

 149.- 30-5-18.

S’apropa una oreneta i em fa alifares.

Sap que jo li guardo el niu o casa

quan ella per no tenir abric de llana,

a l’hivern se’n en va a lloc on tenen bon caliu.

- Que fas aquí, no treballes?.- em parla.

- No, ara penso, medito, em confesso..._.

- Ja veig que fas el mateix que jo ...-.

- Vols dir que penses?...-

- Que fora de mi i els meus si no ho fes...-.

- Em creia que això era cosa nostra i no vostra...-.

-Vosaltres amb el diner ho feu tot

i nosaltres vivim a mercè de la Natura...-.

Jo no li esbalço el niu quan marxa,

i quan arriben som com amics de casa...

Reflexiono i comprenc que fa com jo

que en tot treball està posada...

Cuida i avida els fills,els protegeix i els ensenya

a parlar amb seu cant i a volar i a guardar-se

de l’escopeta cruel o del fil ben tensat

on pot, volant, perdre el seu viure...

-Tu no penses, - de cop m’ha etzibat -

en tot ser existent el que pensa és la vida ...-.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 30-5-18.

14Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més

3 comentaris

Comparteix

TRENETS 157

 147.- 28-5-18..

- “Afegeix a la teva història el patir “–

Li digué la conxorxa rival.

El pèndul marcava el desaire

i el prepotent encara no assolia

el que considerava una infàmia

perpetrada pels amics...

No li entrava ni cabia en la clepsa

l’imaginari real que se li presentava...

Retrocedir quan era immòbil...!!

Que s’han pensat aquests esclaus !!

Sortir del lloc conquerit

que era seu, seu i de ningú més...!!!

En aquell instant

de dalt del turó fugí l’esparver

encara que quedava la carnassa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-5-18.

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 8 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 156

 INSTANT.

Refregant els instants

netejo les relliscades,,,

El camínal sense vorals

era perillós

i les pauses es succeïen

en l’andar.

Callada la veu

intentava atenció

i l’instant net

avançava a l’encontre

d’altre moment.

Sonava l’hora

en el vell campanar

que no es cansava

de comptar temps.

Escrupolós

seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

15Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 12 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 155

 PASSAT – record . PRESENT- realitat. FUTUR - somnis...

Li entrà entre cella i cella un neguitós delit.

Ell que no era lingüista es remetia a escriure un llibre.

Ja ho deia aquell que veia fum al Vaticà: Habemus papa...

I es procurà utensilis diversos que l’encabironaven

Hauria de triar tesis per desarrotllar o contar històries,

relatar fets viscuts o realitats apreses o somnis onírics...

Quin desgavell se li presentava en sa humanitat redemptora !!

En la calaixera tenia records encara vius i espavilats

i altres de constant dormir en els racons de calaix,

records que no servien i altres que esperonaven sempre,

Era tot el seu passat que deixà hectiquesa o calma

i podria triar d’aquell bagul pesant d’or o quincalla.

També jugava en ell el present de les realitats

que es desfeien davant seu i que no podia canviar,

eren respir sense repòs o calma contant instants

que feien el viure nerviós o de solapat solatge

per un present que no sabem mai si comença o acaba...

I li quedava el futur, extremunció de somni,

que vivia en ell esperant un caminar beatífic

podia fer volar totes les lleis naturals o abstractes.

Somniar en un esdevenir triat, complert, a gust

on llençaria l’ancora per assegurar seu escrit...

Preguntaria a les prestatgeries plenes que confessessin

el periple a seguir.... Ja tenia feina... Seria capaç

d’esbrinar la seva necessitat empírica...?

Com si comprés loteria es llençaria al buit

i ja li dirien els compradors, si en tenia,

si el dard clavà en el centre o era bumerang

que li retornava tot el seu pompós escrit.

Feliç volia llençar el crit de guerra: - He escrit un llibre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 6-6-16.

17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més

3 comparticions

Comparteix