TRENETS 160

 Veníem de la calma

i ens hem trobat amb el neguit,

amb l'hectiquesa...

Nervi i dalla

seguen davant nostre

paraules i fets...

En l’estimball

s’hi mesura el menyspreu

i la desgràcia aflora

per destruir nostre concert.

Alcem el cap i ma

i que el crit de la veu

desperti el cop de braç...

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 6-6-20

8Dolors Fortuño Escoda, Josefina Olive i 6 persones més

TRENETS 159

 69.- 9-6-19

Buscava la llum. Quin innocent, deien?

La tenia que l’envoltava de ple.

Qui comprenia que era la llum del cap

el que ell buscava afanosament

davant l’insulsa proclama de la fosca...?

Comprendre que en l’horitzó

surt i es clou la llum per a tots,

quin profeta o déu els hi diria ?

69.- 9-6-19.- DE DEIXALLES 19.- ANTON.-T.E.

8Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més

TRENETS 158

 149.- 30-5-18.

S’apropa una oreneta i em fa alifares.

Sap que jo li guardo el niu o casa

quan ella per no tenir abric de llana,

a l’hivern se’n en va a lloc on tenen bon caliu.

- Que fas aquí, no treballes?.- em parla.

- No, ara penso, medito, em confesso..._.

- Ja veig que fas el mateix que jo ...-.

- Vols dir que penses?...-

- Que fora de mi i els meus si no ho fes...-.

- Em creia que això era cosa nostra i no vostra...-.

-Vosaltres amb el diner ho feu tot

i nosaltres vivim a mercè de la Natura...-.

Jo no li esbalço el niu quan marxa,

i quan arriben som com amics de casa...

Reflexiono i comprenc que fa com jo

que en tot treball està posada...

Cuida i avida els fills,els protegeix i els ensenya

a parlar amb seu cant i a volar i a guardar-se

de l’escopeta cruel o del fil ben tensat

on pot, volant, perdre el seu viure...

-Tu no penses, - de cop m’ha etzibat -

en tot ser existent el que pensa és la vida ...-.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 30-5-18.

14Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més

3 comentaris

Comparteix

TRENETS 157

 147.- 28-5-18..

- “Afegeix a la teva història el patir “–

Li digué la conxorxa rival.

El pèndul marcava el desaire

i el prepotent encara no assolia

el que considerava una infàmia

perpetrada pels amics...

No li entrava ni cabia en la clepsa

l’imaginari real que se li presentava...

Retrocedir quan era immòbil...!!

Que s’han pensat aquests esclaus !!

Sortir del lloc conquerit

que era seu, seu i de ningú més...!!!

En aquell instant

de dalt del turó fugí l’esparver

encara que quedava la carnassa.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-5-18.

11Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 8 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 156

 INSTANT.

Refregant els instants

netejo les relliscades,,,

El camínal sense vorals

era perillós

i les pauses es succeïen

en l’andar.

Callada la veu

intentava atenció

i l’instant net

avançava a l’encontre

d’altre moment.

Sonava l’hora

en el vell campanar

que no es cansava

de comptar temps.

Escrupolós

seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

15Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 12 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix