TRENETS 162

 70.- 16-6-19

Fem el que hem de fer

encara que sigui tard

i tenim son i estem aspeats...

Nostre cansament no ens deixa

dilucidar el camí a seguir

i volem ajaure la nostra carn.

Estem rebentats d’oposar-nos

a la corrent del riu que ens arrastra.

Posem-nos ferms dins la barca,

que el rem lluiti a contra corrent...

Que no s’adormi... Si caus,

el brogit t’espera a que defalleixis

per engolir-te amb la teva son...

70.-16-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.

5Tu, Dolors Fortuño Escoda, Magdalena Martinez i 2 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 161

 LA LLUNA...

Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna ben clara

amb la posta ja banyant-se

en les aigües de la nit fent-se’n ama

Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?

Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?

Quedaria el camp lliure incitant

a la serp que a la nit visita les despenses...?

També l’or es tancaria contra el fantasma lladre

i la carn galantejaria amb la copa a la ma.

Hi ha distracció plena en la vida negra...

La bondat calla i dorm la quietud del repòs

mentre entre bambolines el mal s’estén

i esgola a qui s’hi enfronta ...

La lluna sap que passa prop la prunera

quan els amants remouen el jaç de fullam ...

Sap què pensa la maldat escampada

quan ses urpes esgarrapen tota la llum...

Caminaria fins el tard ja fosc

A punt de mirar la lluna ben clara.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.

13Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 10 persones més

2 comentaris

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 160

 Veníem de la calma

i ens hem trobat amb el neguit,

amb l'hectiquesa...

Nervi i dalla

seguen davant nostre

paraules i fets...

En l’estimball

s’hi mesura el menyspreu

i la desgràcia aflora

per destruir nostre concert.

Alcem el cap i ma

i que el crit de la veu

desperti el cop de braç...

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 6-6-20

8Dolors Fortuño Escoda, Josefina Olive i 6 persones més

TRENETS 159

 69.- 9-6-19

Buscava la llum. Quin innocent, deien?

La tenia que l’envoltava de ple.

Qui comprenia que era la llum del cap

el que ell buscava afanosament

davant l’insulsa proclama de la fosca...?

Comprendre que en l’horitzó

surt i es clou la llum per a tots,

quin profeta o déu els hi diria ?

69.- 9-6-19.- DE DEIXALLES 19.- ANTON.-T.E.

8Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més

TRENETS 158

 149.- 30-5-18.

S’apropa una oreneta i em fa alifares.

Sap que jo li guardo el niu o casa

quan ella per no tenir abric de llana,

a l’hivern se’n en va a lloc on tenen bon caliu.

- Que fas aquí, no treballes?.- em parla.

- No, ara penso, medito, em confesso..._.

- Ja veig que fas el mateix que jo ...-.

- Vols dir que penses?...-

- Que fora de mi i els meus si no ho fes...-.

- Em creia que això era cosa nostra i no vostra...-.

-Vosaltres amb el diner ho feu tot

i nosaltres vivim a mercè de la Natura...-.

Jo no li esbalço el niu quan marxa,

i quan arriben som com amics de casa...

Reflexiono i comprenc que fa com jo

que en tot treball està posada...

Cuida i avida els fills,els protegeix i els ensenya

a parlar amb seu cant i a volar i a guardar-se

de l’escopeta cruel o del fil ben tensat

on pot, volant, perdre el seu viure...

-Tu no penses, - de cop m’ha etzibat -

en tot ser existent el que pensa és la vida ...-.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 30-5-18.

14Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 11 persones més

3 comentaris

Comparteix