TRENETS 179

 Allà al lluny com braç em crida la rama florida.

Vol que la miri, que suqui en el ventall del aura

les paraules dites en el lloc quan esporgava,

quan queien les branques sobrants i quedà ella.

Ara em vol a l’abast. Que xucli sa mirada tendra.

L’agraïment el dóna en l’esperança del verd

en les rodones roges, fruit ofert a ma digna.

Avui encara és florida la rama que engendra

el fruit que l’arbre ens regala per nostre gust...

És lluny encara el dia de la eclosió total,

però ella ja pensa, tot florir, que es deu al benefactor

que no va prémer tisora i la tallava per sempre més.

Ella,ara, posa en el llavi de pètals la paraula que honora

donant satisfacció plena a qui la feu princesa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-2-7-16..

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 178

 Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna ben clara.

L’arbriu ensenyava ses urpes

nues de fullam arreplegant ganivets a l’aire

que al claror de la lluna feien de reixat

com filferros lliures i relligant-se...

Quina guerra !!Es podien trobar soldats armats

a punt de lluita contra impensats animalons...

Allí, però tenien seu castell de merlets atesos

per formigues que corrien pel brancall,

escarabats que posaven punts negres,

abelles i vespes guardant seus llocs

com guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.

Ben guardat tot l’entramat fins l’aire

demanava permís de pas en indret tant ben guardat.

En qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi

el guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 4-7-16

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 177

 Mira’m

com escampa el sol de llum

que inunda l’horitzó

i es complau en el frec

pentinant arreu el color...

Mira’m

com en la fosca de la nit

les estrelles son petons

que esclaten quan un les mira

desvestint el clarobscur.

DE REBAIXES 16. ANTON.- T.E.- 3-7-16.

12Dolors Fortuño Escoda, Pilar Jornet i 10 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 176

 No ressuscitaré paraules

que incomodin els meus llavis.

ni conservaré paranys

que ennueguin l’història feta parla...

Jauré a la sorra escoltant l’ona

i la salabró conservarà el deix

d’aquells moments d’estès somni

allí, on les peuades marcades

les besava el fluix i reflux de l’ona...

Eren llavis que com abelles

posaven el seu nèctar a la sorra,

eren temps de glòria del meu segle

quan els neguits fugien esperitats

i la calma dormia amb el so de l’onatge.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

TRENETS 75

 La pols del camí no em fa basarda,

ha conviscut amb mi des de que segueixo avant,

i no em molesta, per que el vent i la pluja,

son qui la espolsa, qui insistent la neteja amb goig.

Ma actitud en el projecte no l’esborra la pols

que cau damunt meu a cada peuada.

Molt sento el concert dels que em volen

fer córrer i avançar mig embogit,

No els faig cas. Per ells prompte seria

en el tovanc nafrant-me o en l’atzucac

que em privaria de seguir tranquil meu pas.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-2-7-20

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 10 persones més

2 comparticions

Comparteix