I L' ARBRIU...

diumenge, 26 d’octubre de 2014

I L'ARBRIU S'INTERPOSÀ... aquarel·la TARDOR 3

Vaig dir : atura’t...!!!

I l’arbriu interposà

ses armes netes

cobrint totes les escletxes.

Mans i mànegues  a la feina.

Ens hi jugàvem l’innocència

que mai havíem perdut.

Seriem conseqüents

i triomfaríem

La lluna i Orió ens miraven

complaguts

i fins els segles ens daven la raó de ser.

ANTON.- 26-10-14 

LAMR ENS MANA..

 

dimecres, 29 d’octubre de 2014

EN EL CALIU DE LA PLATJA... aquarel·la TARDOR 5

seguint a Cantireta

...........

L’amor ens mana

en el caliu de la platja...

Sense bromall

el sol estén el groc,

ventijol dolç circul·la,

sorra calenta,

bes d’ona...

L’arbriu, distret, mira

els secrets eterns

i calla.

ANTON.- 29-10-14

300 ANYS...

 

dissabte, 8 de novembre de 2014

A LA TORRE DE L'ESPANYOL AVUI TRICENTENARI 1714-2014.... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14

FUTUR...

 

dissabte, 6 de desembre de 2014

FUTUR... aquarel·la

ENCARA EM PARLA ELLA..

...........

No caiguis en la penúria

De rendir els braços,

De seure per sempre els neguits.

Alça el rostre

I com començant de nou

Arrossega la baluerna

I camina vers  teu futur.

No rendeixis el pas

Quan els peus no volen seguir,

Quan sembla que en tenen prou...

Encara existeix un esdevenir

On escriure i vendre tot el fred

I comprar caliu.

Segueix dins teva bombolla,

Teva estima vl collar de perles

I dins el mar de sacrificis

L’ajut pot fer horitzons nous.

Crida i espavila dins teu,

El teu passat té futur !!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

PRESSA...

PRESSA... aquarel·la

Corre que fas tard

i el camí no s’eixamplava.

Tots amb pressa

amb neguit i amb delit

empenyien el ruc i el cavall

que portaven a la mollera.

El caminal es feia estret

i tot ocupat es sobreeixia.

Tot era pressa,pressa, pressa...!!!

Ell al cap amb crossa d’experiència

i a la ma la de lledoner fabricada

per donar al cos, en el pas, consistència

es plantà al voral

i que passi la turba excelsa...

A l’ombra de l’arbriu es dessuà

i amb seti de pedra al cul

de la pressa se’n lliurà

i arribà descansat a meta.

Per què còrrec i esgolar-se

si el premi ja n’és donat a la pressa ?

Per què et cal premi

si no tens pressa... ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14. 

PERDUT, TROBAT...

  

23.-  23-1-23

Quan trobes quelcom que has perdut

la alegria és infinita...

A mi m'ha passat...

Collint olives vaig perdre

el senyal d'estima,

l'anell de casat... una joia,

una firma que no es pot estripar...

i perdre-la...

Aleshores,

tots els terra del arbres collits

varen ser apamats i no va aparèixer...

Del porgador a recollir-les netes...

Allí, sí, allí la mestressa el trobà...!!!

Al retornar-me'l al dit em va dir...

-NO EL PERDRÀS MAI MÉS...

I, ara, el tinc ben guardat

rememorant sempre a la mestressa

que amb joia el trobà.

Es un valor que em fa viure,

és un valor que avui seria:

NOCES DE DIAMANT...

// No perdeu mai aquest anell

que impregnat d'amor

és senyal d'estima

i és la fortuna que mai

en altre signe hem de trobar...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.-23-1-23

ADMIRO UN OBELISC...

22.- 22-1-23

Admiro un obelisc mòbil

que el gos guarda...

Ni un borrim de terra

embrutarà la deessa,

i l'arbriu quiet es mostra satisfet,

vol dir que fan cas de la muntanya...

No tothom mira sempre

el cel i al lluny el mar...

Què seria el viure si no fos la terra?...

Què faria l'obelisc sempre tancat?...

//Que les festes no et parin

en uns torrons i plats i copes...

Que siguis feliç sempre. 20-12-22

DE REBAIXES 22.- ANTON.- T.E.- 22-1-23  

EM DONAREN EL VIURE,,,

 

21.- 21-1-23

Em donaren el ser, el viure,

per resistir l'embat

de boires i vents... ?

Que fos lliure i respirés

per que el cos obeís a meva ment...?

o no a altra,

que xafant-me el peu

m'obligués a lligar-li

els cordons de les sabates,...?

Que visqués com persona

i no com dona o home

segons m'havia tocat

en la bola del viure... ? 

O que l'envoltori no tragués

valor a la meva llibertat...

Que fos JO,

no el que se m'imposa...

Però tal com s'espesseix la boira

i bufa el vent em matxuquen

i em fan envoltori 

que el gos estripa i malmet...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 21-1-23 

APLAUDIMENT...

 

20.-20-1-22

Aplaudiment... paraules...

corderets... tots al corralet...

calleu que ens donen l'alfals...

Ells tenen el gra

i les figues i garrofes...

La palla és per les potes

per fer fem...

Ara la remenen ...

Ni pets ni coces...

Portem-nos be...val ?...

DE  REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 20-1-23

CANSAT RECLAMRIA EL REPOS....

 

19.- 19-1-23

Cansat reclamaria el repòs,

el descans, el posar el cul al tou,

el parar i aquietar els peus...

Allí meditaria, sense soroll,

ni la veu seria obstacle

al cant d'ocells...

Tranquil, la calma trauria

el got d'aigua dels records

i es passejaria quiet

per camins ja trepitjats

i que ara també reposaven...

Seria feliç en son memorial...

Reviure el viscut...

L'esperit caminaria per plans

i endorrials, per costers i barrancs

volent arribar al cim...

Quin goig!!

Com correria de cap

mentre el cos reposava !!,,,

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 19-1-23