EL REMOR...

dilluns, 6 d’octubre de 2014

MEDITAR... aquarel·la

Seguint Baba.-- el remor de pluja mansa

..........

El remor de pluja mansa

li ha entrat per la finestra

amb força inusitada,

l`empenyia el vent de l’ànima

i el camí se li feia fàcil.

Del sarró va treure el nou treball,

la meditació que li ocuparia hores

i no li posaria pressa si no constància.

Ofegat per temps d’imperioses feines

ara li regalaven el nou quefer.

MEDITAR. 

procuraria trobar-s’hi a gust

i seguir el llibre d’un nou repte.

Segur que en trauria profit

ell que a tot s’atenia sense queixa.

Era el millor quefer que li regalava

el pretensiós, incomprès viure...

ANTON.-T.E.-6-10-14 

SOTA L'OMBRA

dijous, 9 d’octubre de 2014

LA NOSTRA HORA....aquarel·la

Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça

camino escanyolit amb el pes inútil.

El andar és feixuc i el NO amoïnós

em persegueix amb urpa cruel.

La margarida oferta no té canvi:

perdura en el SI potent d’ànima

i voldria ser-ne resolutiu,

també el sorrut NO viatja com llei eterna.

La baralla arriba àlgida prop del cim

on l’escaló espera el peu nostre

i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,

l’horitzó caurà com teló que tanca,

com ganivet que degolla el passat cru.

Falta, avui, ser constant i valent

en l’escaló...9

El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14 

EM SEMBLA...

 

dilluns, 20 d’octubre de 2014

seguint a Imma.- futur que mai se sap

..................

- Em sembla que estic perdent...- remugava

i l’aigua se li escorria entre les mans a descloure dits

i queia en degotall avall mullant el seu riu de carn.

Els peus la rebien i es rentarien amb ella...

Ella continuaria avall sense saber el seu destí.

També els peus nets buscarien

l’ impol·lut futur que mai se sap,

 que es desconeix per moltes previsions assegurades.

Les relliscades i cops de cul  quan es presenten ?

S’anunciaria un benestar en el camí ?

Ganes immenses de fer el cim l’esperonaven.

Voluntat i treball immersos en un fi, el seu futur.

ANTON.-T.E. -20-10-14 

L'ALETEIG DE L'OBLIT...

 

divendres, 24 d’octubre de 2014

L'ALETEIG DE L'OBLIT... aquarel·la

L’aleteig de l’oblit,

cru record esmerçat

en el pou de silenci,

no m’obliga...

La quietud impera

i el vent no vola

i la llum calla el color

i la flor guarda el perfum.

Dia vindrà que tot retorni

i esplaï sa identitat.

24-10-14- Anton.

I L' ARBRIU...

diumenge, 26 d’octubre de 2014

I L'ARBRIU S'INTERPOSÀ... aquarel·la TARDOR 3

Vaig dir : atura’t...!!!

I l’arbriu interposà

ses armes netes

cobrint totes les escletxes.

Mans i mànegues  a la feina.

Ens hi jugàvem l’innocència

que mai havíem perdut.

Seriem conseqüents

i triomfaríem

La lluna i Orió ens miraven

complaguts

i fins els segles ens daven la raó de ser.

ANTON.- 26-10-14 

LAMR ENS MANA..

 

dimecres, 29 d’octubre de 2014

EN EL CALIU DE LA PLATJA... aquarel·la TARDOR 5

seguint a Cantireta

...........

L’amor ens mana

en el caliu de la platja...

Sense bromall

el sol estén el groc,

ventijol dolç circul·la,

sorra calenta,

bes d’ona...

L’arbriu, distret, mira

els secrets eterns

i calla.

ANTON.- 29-10-14

300 ANYS...

 

dissabte, 8 de novembre de 2014

A LA TORRE DE L'ESPANYOL AVUI TRICENTENARI 1714-2014.... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14

FUTUR...

 

dissabte, 6 de desembre de 2014

FUTUR... aquarel·la

ENCARA EM PARLA ELLA..

...........

No caiguis en la penúria

De rendir els braços,

De seure per sempre els neguits.

Alça el rostre

I com començant de nou

Arrossega la baluerna

I camina vers  teu futur.

No rendeixis el pas

Quan els peus no volen seguir,

Quan sembla que en tenen prou...

Encara existeix un esdevenir

On escriure i vendre tot el fred

I comprar caliu.

Segueix dins teva bombolla,

Teva estima vl collar de perles

I dins el mar de sacrificis

L’ajut pot fer horitzons nous.

Crida i espavila dins teu,

El teu passat té futur !!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

PRESSA...

PRESSA... aquarel·la

Corre que fas tard

i el camí no s’eixamplava.

Tots amb pressa

amb neguit i amb delit

empenyien el ruc i el cavall

que portaven a la mollera.

El caminal es feia estret

i tot ocupat es sobreeixia.

Tot era pressa,pressa, pressa...!!!

Ell al cap amb crossa d’experiència

i a la ma la de lledoner fabricada

per donar al cos, en el pas, consistència

es plantà al voral

i que passi la turba excelsa...

A l’ombra de l’arbriu es dessuà

i amb seti de pedra al cul

de la pressa se’n lliurà

i arribà descansat a meta.

Per què còrrec i esgolar-se

si el premi ja n’és donat a la pressa ?

Per què et cal premi

si no tens pressa... ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14. 

PERDUT, TROBAT...

  

23.-  23-1-23

Quan trobes quelcom que has perdut

la alegria és infinita...

A mi m'ha passat...

Collint olives vaig perdre

el senyal d'estima,

l'anell de casat... una joia,

una firma que no es pot estripar...

i perdre-la...

Aleshores,

tots els terra del arbres collits

varen ser apamats i no va aparèixer...

Del porgador a recollir-les netes...

Allí, sí, allí la mestressa el trobà...!!!

Al retornar-me'l al dit em va dir...

-NO EL PERDRÀS MAI MÉS...

I, ara, el tinc ben guardat

rememorant sempre a la mestressa

que amb joia el trobà.

Es un valor que em fa viure,

és un valor que avui seria:

NOCES DE DIAMANT...

// No perdeu mai aquest anell

que impregnat d'amor

és senyal d'estima

i és la fortuna que mai

en altre signe hem de trobar...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.-23-1-23