DECRETEM SABER-HO TOT DELS...POLITICS?

No sé si clama al cel o demana perdó o ens vol explicar tot lo noticiable seu.

I es posa aixì en posició de prec per que ens el creguem.

Com allò que fan els gossos quan es veuen amenaçats que es tomben de panxa enlaire

i el contrari ja sap que es rendeix. Aixì de fàcil...

Si sempre, sent un ser pudorós, ens hagués alliçonat amb la veritat....

Li tindríem confiança.

Ja farem un referéndum o, quan sigui, la prova de la ADN, que diu que funciona.

Els agrada el perill a eixos personatges. Segur que encara surt bordant.

La notícia que circula és pròpia de famosos, no de bones o males persones.

Saber, nosaltres, el que fan, crec que és bo per la salut pública.

Pendre-s'ho a riure com pretenen, és de caps curts o de inocents aubats.

No sé en que son superiors a la resta dels mortals, però s'ho creuen i se'n poden riure

del que passa a l'entorn.

Si paguessin els errors amb la propia vida, segurament que s'hi mirarien, ara, tenen soldats de fusell i de estilogràfica que els defensen.

Ara, estant al lloc, els resguarda la comitiva d'acòlits

per que si ells cauen el seguro de VIDA de la folra perilla.

----------------------------

110.- És així que l’or que prengueren cap a Moscou, ara retorna amb medalles des de Pequín?

111.- El valor de la persona resideix en el que ha fet. Voler ser per el que JO faré, sembla estar en un desconcert en ell mateix. Vivim de fets, no de suposicions que es poden frustar. Però donat a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, per que sàpiguen que el que tenen al davant, ben fet o mal fet ens correspon.

112.- Corrosiu. Quantes paraules, quants fets son llegiu o salfumant. Si contenen quelcom de veritat aprofitem-ho. El llegiu al fi i al cap, blanqueja, saneja les aigües si ho fem adequadament, fins algun punt pot ser-ne beneficiós. I el salfumant... Corrosiu, pot ser el punt de partida d’una bugada global en moltes esferes..., no solament aigua o acomiadar bactèries perjudicials.

L'HIMEN... L'HIMNE ?- Cotorra - N A D A L...!!!!!!!

I la nùvia del locutor era prop d'ell, parlant amb una amiga i confesant-li amb reverència les excelències de la parla del seu amor.

En el precís moment de la relliscada del interfecte, va aparèixer per art d'encantament

un objecte de color vermell i es col·locà en lloc adient salvant

la veu en to salvatge que podia sortir de la boca angelical

de la preciosa fembre.

Hi han casualitats al mon, veritat?

107.- L’ HIMEN ? Nooo ...!!! Ho deia el locutor quan s’equivocaren d’Himne...

No tocava aquell Himne... Carallet!!!

Li deien el COTORRA. No parava de parlar per no dir res.

És que savía el que és deia?

Però ell sempre venrre llengua. Bla, bla,bla.

108.- No escoltis als que parlen baladrejant. Perdràs el temps i no colliràs profit. Els que parlen poc si que es beneficien del temps que l’altre perd. Mentre callen tenen oportunitat de pensar. El pensar vol silenci, ho saben els anacoretes, no els polítics.

--------------

Renoi, renoi, aquest noi,

Medalla d'or que no ho aconsegueix el que ho vol

Primer tenista del mon segons els barems...consultats.

Premi Princep d'Astùries...!!!

Plou al terreny assaonat
Que ho conservi i que li duri.
109.- Un polític mig distret va dir el dia que aconseguir la medalla el manacorí: - Ha guanyat l’esquerra de Nadal. – Després es mossegava el llavi i volia desaparèixer. I això

que ho havia dit de faula...

Era de E. R. C.

que tothom sap que vol dir.

Estem Renovant Casa

-------------

EL GUSTAV PREPARA AL MATRIMONI...

Per allà en aquelles terres llunyanes que ho eren quan les va descobrir en Cristòfol, de tant en tant per donar feina a tot el mon que hi habita, lloguen un huracà, una cosa que diu que fa vent com un ventilador gran. Han cridat sal GUSTAF i ell diligent, venga, que voleu que us faci còrrer a tots, doncs a bufar i si voleu una dutxa també estic disposat.

No cal que pagueu els meus serveis, ja ho pagareu car

Se la ha triat guapetona. Sarah Palin. Es viu aquest del davall seu.

S'acabat neveres i res de gel. Les butxaques plenes al trineo i res,

de glaçons a manta. Demaneu si voleu un bitter. No se si us posaran l'oliveta,

potser el pinyol,... Però de gel... per quedar gelats.

Que després de BUSH, ens diguin que ens manarà CAIN... Buf.

Mira. Poden arribar a ser el matrimoni estel i estrella dels Estats Bullits.

Per fer bullir l'olla amb tanta fredor, caldrà una bona foguera.

Que cremin petroli a veure si l'acaben d'una

Veus, el Cain a la Casa Blanca, doncs cau bé

Si els falta pintura ella que baixi

les butxaques plenes de neu que si no la trepitxes

acostuma a tenir color blanc...

Son tant IMPOL·LUTS els dos.

Son tant innocents ...!!!
------------------------

102.- Els matrimonis son estaments fabricats per l’home per donar concert a la successió de l’espècie.

103.- Per dir quina compassió que ens fas, no se’ns acut dir més que : - POBRET . I si resulta que és un magnat del petroli, de Pobret, res de res.

104.- Se’n anava adormir i es produïa l’eclipsi al tancar suaument les parpelles.

105.- Si estàs gros no enyoris al que està prim i si ets fembrilet no procuris ser com el boterut. Qui sap si tu sent gros o sent prim ets relativament feliç. Coneixes com respira l’altre en son estat?

106.- Parlar,parlar,parlar i no saber ni l’hora que és... Porta figura d’un imbècil que no l’importa ni temps ni parla, si no el que l’escoltin – si és que ho fan – per que ell, ni això compren.

EL GALL PINTOR...

Fins el gall s'atreveix a pintar i embrutarà la tela.

Jo que farè, garabateixaré el paper blanc

per que se'm quiexi de la meva desmesura?

Hauré de pensar que escric i quin valor pot tenir per els altres . VERITAT?

Tothom sap escriure o garabatejar?

El gall es diverteix, hi ho trobem normal.

Jo faré el mateix, qui sap si aprenc a escriure

i algú em fa pujar l'amor propi alabant-me.

Jo li dic al gall. - Que bé que ho fas, continua, continua...

--------------------------

99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.

LLIBRE ÉS SINÒNOM DE LLIBERTAT?

Diuen que els llibres sempre tenen el seu valor.

Aquest ja està en un racò apilat i sols els estudiosos acostumen a fer-ne us.

Una cosa que va ser ùtil, ara ha deixat de ser-ho?

Unes persones que lluitaren per fer-lo, posar-lo en pràctica...?

Tot en un recó, potser de biblioteca, junt amb altres que sofriren la mateixa sort

i esperant companyia d'altres que valuosos, els faran inservibles.

Jo sols el tinc aquí en la foto

Ell em recorda sense dirho, com si em parlés en somnis:

-Molts no es dignaren ni de mirar-me les tapes

tot sent una llei que els impossava compliment.

No t'estranyi, fill meu, que ara passi el mateix amb el LLIBRE.

Tu mateix preguntaves, LLIBRE és sinònim de LLIBERTAT ?

Oi que ningú ta contestat?

Ni ho esperis, fa por...!!! -.

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

RECORDA'M BOTELLA...

Amb bon tap i que res escapi. Molta botella per allotjar, que sé jo, aire?

Deu ser molt preuat,

potser és el baf d'algun personatge del qual no es pot deixar escapar res.

Ho preguntarem a l'atzar, sap ELL el que guarda?

Si el volem tastar, obrim, el servim a les copes

- l'aire a males, pot desplaçar el que ara hi ha -

i després tenir el gust de respirar-lo com el més preuat valor.

Qui sap si ens canvia el viure a millor !!!

Per veure's tant ufana la rosa, deu xuclar algun elixir adient per la formosura.

No sé si ens contestarà.

A les Roses que ho celebren o celebrat per eixos dies,

potser seria bo felicitar-les i quedem com a gegants.

Vagi per elles.

Que jo tinc compromís per unes quantes, amics...

----------------------------
93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?

------------------

AU, QUE JA NO HI HA VEDA...

Ara ja no hi ha veda. La temporada de caça es declarada

Au, fillets, escopeta i cartutxos i gossos

i tot el que faci falta. No us descuideu.

A veure si Obama AMA - bo o el BO - ama ó teniu BO a ma.

que amb els enigmes de vegades, de vegades... s'encerta.

A predir sa dit que pot ser vostre gloriós futur.

---------------------------------
9.- Volem que tot ens vagi bé.
I és normal.
Volem predir el pas següent,
endevinar...
Volem saber el futur, què, en el temps
esdevindrà.
I el camí sols el farem
caminant.
El resultat el sabrem
a cada pas.
No podrem parar l’incert
que ens ve al davant.
Així, de seguir, seguirem
sense retornar.

---------------

NOTA.- Aquells ocellets que devegades pasen volant prop nostre m'han gastat una broma

resulta que el post que tenia que soscriure a Rebaixes, l'he posat a Escorrialles. Ara hauré de situar el Escorrialles a Rebaixes. Les imperfeccions que tenim les persones que creient fer-ho bé o fas equivocat. Perdoneu per la molèstia.

QUAN TENIM BONA MAR...

Quan tenim bona mar, controlem sentiments, emocions, passions....

Però no sempre és aixì.

La barca nostra la dirigim com cal quan s'esveren eixos gnoms?

No hem estat educats per tenir-los lligats curts.

Som imperfectes en tantes coses....!!!

-----------------------------------

87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

VOLEM COPA DE SANG ROJA...

A la copa hi allotgen la sang roja que podria ser rosada o incolora.

És la botella del contigut la que té la culpa de l'allotjament?

O és la ma amagada que mana conduir el líquit colorat

o no al recipient de les nostres vides?

Ens fan Veure i Beure la copa que volen.

Qui és el valent que selecciona el que ens convé?

Sang roja de la potencia, valentia, S E R...!!!...?

sang rosada de la comoditat ?

Sang incolora que s'adapta a tot ?

Hem posat sang roja de valentia de SER.

Que provin de canviar-la...

------------------------

83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge en lloc de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant i beure aigua...

POLITICS D'ALTURA...

A on anem tu i jo? - els dos primers sembla que es DIGUIN.

El segon mira les seves posesions ?

La tercera : De què el barret si TÉ corona...

li explica i recalca el partenaire.

I després ja ens perdem en la insipides i lo insuls...

Però... en

cadascun la seva imatge vol prevalèixer sobre la de l'altre.

Segurament que un sol vot de més els ha posat en l'estrat.

En veig que la seva genètica preval.

- vaja ruina -

Jo diria que els eixidius seus també han d'evacuar i defecar

deixalles...

Qui sap si quan son sols de la seva boca hi surten improperis

contra els que, ara, els acompanyen.

Però MANEN... Aceptaria que ens dirigissin.

Allí hi veuria noblesa, ara em passa per la barretina que no em respecten per la prepotència que em demostren- SON ELLS i les seves imposicions.

Militarisme camuflat. Alto,ARRR....!!!

---------------------------

78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vot més som els preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs i amb el gel conservada.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.

----------------------------

NOTA.- Ahir va ser enterrat a Falset - lloc seu de residencia -

l'Agustí Escoda Rocamora, germà de la meva esposa.

---------------------