BUSCANT EN ELS RECORDS... aquarel·la

BUSCANT EN ELS RECORDS...
escrit del ...15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immensa fita
ANTON.-T.E.- 5-11-15.

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre

el que ens envolta,

i així actuem...

Nefasta glòria...!!

Si... fins la nostra vida,

conscients o inconscients

administrem...!!

Mirem si no,

què serà del pètal

que ha baixat al marbre,

qui sap si en so de triomf

envers ses companyes...

Blau per naturalesa,

fred el condicionaran

per sempre més.

Com és que abandonà

a ses companyes

que juguen a ser grans

i no saben que gerro i aigua

les mantenen en la glòria...?

El pètal blau ha set valent

de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.-T.E.

L'NGEL DE LA GUARDA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS... 2

7.-Coratge no en falti / constància hi sigui.

En parlava. La PEDRA més eterna que la Crisi, havia donat camp a l’Àngel de la guarda d’un personatge del ministeri bíblic  actual. .- per què t’has deixat posar un guarda espatlles al teu protegit, és que tu no vals per guardar-lo ? Nostramo del Cel, ja ho sap ? Ara et posarà a l’atur... i això costa calers. Quin desprestigi pels Àngels...!!!

DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.- 2013

EXTRAPOLACIÓ DEL SILENCI... aquarel·la

HE TROBAT AQUESTA RELACIÓ ESCRITA EL 2013.-

Mireu que és impertinent... Calla per tots els que es sobreeixen de soroll... En poso 10 de les 25 que s'han deixat veure. 

1.- Era una joia... el SILENCI sempre callat

2.- Qui despertaria el SILENCI... ?varen comprendre que cometrien un assassinat.

3.- L'orquestra callà i es feu, per un instant el SILENCI.

4.- El metge li receptà SILENCI, i quina farmàcia ho venia ?

5.- Demanava SILENCI... volia percebre la pudor de la llufa, vull dir el pet silenciós

6.- Ho va dir un rei... SILENCI, calli, vostè... I tothom se'n rigué i ningú certificà l'acte.

7.- Va aparcar el SILENCI. Des d’aleshores ja mai més l’anomenaren el mut.

8.- Comprovà que el SILENCI mai desafina. Se’n feu acòlit...

9.- Quan tots els ocellets callaren per que la nit prenia relleu, es feu el SILENCI.

Sols un instant i el viure de la fosca trobà lloc d’esbarjo, ni esperà la lluna.

10.- Seguin les regles educatives no soltava ni rots ni pets. La màquina restava en SILENCI en acompliment de deures contrets, clar que li costava dinerons les pastilletes que l’ajudaven a que cul i boca callessin. 

LA DISTÀNCIA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS.

La distància ens distancia, és evident o ens apropa.. Analitzar formes com es manifesta...?

Avui en l’encontre pel passadís de la casa la parella jubilada ja no es diuen reiet meu, reina meva. El lloc es estret i els dos amb les seves dificultats de mobilitat es poden veure aclaparats. Ella amb la xicra del cordial que es beurà en sofà davant la tele ve de la cuina, ell amb andar espàstic porta el llibre mig obert que està llegint... No es cedeixen el pas i la xicra col·lisiona amb el llibre i adéu brevatge que plou al terra i també mulla les lletres... Un impacte lleu ha fet la catàstrofe. Xicra i llibre s’han trobat a terra, millor dit, el llibre obert de cames ha rebut a la xicra que ha besat lletres amb avidesa com a pelets negres d’una engonal...Crits i malediccions de les dos boques han superat decibels... Ja no estaran quietets en el sofà assaborint el líquid dels objectes. La distància  s’engrandeix entre economia i cultura.

DE CORATGE NO EN FALTI.- 26-9-13.- ANTON.- T.E. 

LA CARTA... aquarel·la

Va rebre la carta i no en va fer cas...

Quantes n’havia enviat sense rebre retorn ?

Si que es deia tinc totes les cartes,

que conservaria per jugar a manilla, tutti o mascambrilla...

Guardava també per pagar,fesols i cigrons per fer el joc

al racó de l’ombra al carrer i cadira baixa...

Oh, el lloc ja li guardaven les velles de mocador al cap

que duien per no embullar els sentiments

que el cabell al aire erosionava en la calma

de pensaments penjats d’enervants dèries eròtiques...

Guardava en el calaix totes les cartes,sí,

que usaria per guanyar  als que no n’hi feien cas

de la seva baralla complerta i d’escrit negre sobre blanc...

Què és pensaven i no sabien pas els tòtiles de corbata

que passejaven engreïts el seu coll ben planxat

quan ensenyés els asos i tresos i sotes i cavalls i reis

que d’avantpassats guardava en el seu altaret,

se’ls posarien les galtes vermelles i el singlot en camí

i a seves mans aparcaria el delme sofert...

Podia dejunar tranquil, tenia plena la sang a sobreeixir.

Ja sabia que portava la carta rebuda,

embulls que va descriure un dia i ara li copiaven...

Va rebre la carta i no en va fer cas....

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-11-15.

......... SILENCIS

73.- Escoltar l’harmonia que ofereix el rossinyol en la boscúria...

Parla l’arbriu la calma, la senzillesa,la vibrant tendresa...

DE ODI I ENVEJA... aquarel·la

Va callar. No odiava a ningú...

Odiar i envejar era perdre el temps,

per més que li paraven rateres i vergelles

per que li parlés el cuquet dins seu...

El camí de pols era a l’abast

i la boira sorgia com sorpresa

a cada pas de la vallada

no deixant veure els estralls

que li portarien els pecats

que li volien fer viure.

Com soga, el camí seguia

i l’enjub era ple d’aigua neta.

Enyorava el descans que oferia la pedra,

seti callat pel repòs establert...

Li calia el parar deixant els braços nus

en el lloc sense moure el respir...

Va callar. No odiava a ningú

per més propostes que el perseguien.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15.

......... SILENCIS

72.- Camines pel sender físic ? Assegura la peuada...

DE L'ENYOR... aquarel·la

De vegades un s’enyora

i no trisca el per què.

Plou i nuvoleja

i l’escarni sens menja el viure.

Calla la veritat vera

confosa en el concert de grills

i no sura el bon desig,

no cal respirar el tuf

de la inoperància

dels que prometeren

i sols miren els sostre

que no els caigui damunt.

Tot es queixa de l’incert

i no sospiren els àngels que abans

arramblaven pedruscall de camins.

De vegades un s’enyora

i no li ressuscita la bondat.

Ha mort el núvol amb la pluja

i ha d’esperar el nou barcam...

La felicitat de l’enyor

Pot ésser com un cataplasma

que tapa els sentits

que vivien seva prèdica.

DE REAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15

...........SILENCIS

71.- El concert de veu vol que l’escoltis... poc li fa que el teu calli...

EL PI... aquarel·la

RECORDANT VELLS ESCRITS

21 – 5 – 11

Enrotllat dalt la muntanya, esponerós el pi

priva a la vallada ombriva dels raigs de sol.

És el prepotent monàrquic que mana i disposa.

-Aparta’t una mica i deixa’ns  fruir de la calor -

 li diuen els més propers gira-sols en s’ha acampada.

-Va, calleu, canalla adusta, ja veureu quan tot desperti -.

Aquell pinàs que no necessitava cap nuvolada,

ni pluja mare per beure i gaudir impenitent

depreciava com els humans aquella república

que creixia a sos peus. Ell, amb la pinatellada,

guardia de corps d'ajut, es satisfeia amb sa prepotència.

Els gira-sols, braços enlaire, pomell obert

ple de panís, - treball complert – seus dits clamant

podrien tornar-se ganivets si seua clepsa obrís odi.

Aquells sers de bona pasta no eren exèrcit de guerra

en s' acampada, sols volien la justícia de la pau,

la Pau ben entesa que el Pi els negava.

...................

GIRASOL...aquarel·la

RECORDANT VELLS ESCRITS

23 – 7 – 10

Coronada de groc apareixes,

- Gira-sol que en daves vida... -

M’han dit que estàs entre reixes

Segrestada ta ment, ensulsida.

Tan ufana erets... No et mereixes

Que et neguin la sal beneïda.

I et busco. I et tinc. I desmereixes

Poc a poc caient al sot sens mida.

Retorna un dia tendra mirada,

Ta veu digui tot quan estima,

Expressi joia sentin-te estorada

Quan la galta besa ta filla.

Ai, amor que mare portes,

Obre de nou tancades portes...

Avui nou horitzó en tu brilla