18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits ta digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te mut.
No han parat ses arrels de fer-ne soca,
d’esboternar potents pollancs.
Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel puja incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
Per més que el tallin
Més encoratgina.
I per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI. AMEN.
……………….
