AJOCAT... aquarel·la

... i va volar i en un instant

aquell ramatge estrany l’acollí.

Delicadament i amb tendresa

ajocà el seu obert llibre

fet papallona de les gemmes suaus.

Dits i brancall d’arbre sensible

al contacte i al acolliment

el rebien amb dilecta suavitat.

Quiets els dits i papallona

sembraren caliu d’estança.

Espinyolaren desig i volaren quiets

per la indesxifrable conjuntura....

DE REBAIXES 15. ANTON.-T.E.-20-3-15

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar-nos gran decepció.

ANAR SOL... aquarel·la

No he trobat ningú

per on jo caminava

si que pedruscall i pols

que peus i nas amoïnava.

Aquests demèrits son sabuts,

afinen sempre les sabates...

i et fan fort per resistir

quan rossola el cul estripant calces.

Una rodolada fins barranc

arrebossat a punt de ser fregit

en la paella preparada...

Seguir sol el sender, ningú et veu

l’estrip i el probable crit

que et defensa davant relliscada.

Potser el barret marxi avall,

potser les mans se m’ensangonin

ningú sabrà que m’ha passat

La veritat sols la veurà

el sol si no hi ha nuvolada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-3-15

A LA NETA TAMARA al complir els seus setze anys... dibuix i pintureta

A LA NETA TAMARA EN SEUS SETZE ANYS.

Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots

I és que la veig amb setze anys, quina delícia al cor!!

Se’m apareix com presseguer a punt de florir

amb pètals a les galtes que em fan fruir...

Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,

manejant el cabell com ales de moixonet....

Amb la paraula que brolla de dilecta font

que distesa i segura no para en son fluir dolç...

Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant 

o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.

Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir

com si tingués maquineta de fer embotits

i això fa que tinguin adeptes els seus concerts 

a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..

Es una joia que ha crescut a vora i no sé com

ja que menuda era un esquitx que em distreia el son

Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust

i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.

Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,

ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...

Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou,

matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...

O sigui que ja pot seguir aprenent i aprenent

amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...

Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi

i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.

No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors

me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.

FELICITATS EN TEU DIA

QUE TOT PORTI ALEGRIA

I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.

ANTON.- T.E.- 18-3-15. Dibuix i pintureta realitzades per l'Anton, el seu iaio.

amb sang, suors i llàgrimes com vulgarment es diu, vaig assolir el que considero una dèria meva, però, per mi, difícil. La neta s'ho valia, també a les altres ho he fet. com a ella en el seu dia de la comunió. Tenen aquest record...Anton.

dDE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la

En aquell sostre, en aquella casona

s’hi ajuntaren tants inclusius defectes

que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat

per donar bon preu a aquell racó.

Remenaren les bíblies i totes les escales

que portaven a les paraules essencials

per anomenar la prenda volguda de casa...

Dels que miren per satisfer-los

un els va dir que VIRTUTS

era la paraula que recitarien per cridar

a la menuda. L’àvia que va ser descobridora

d’aquest empelt religiós  digne i noble

li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...

Que els defectes revertissin a virtuts,

era un caure la baba d’aquell ser inquiet

i neguitós en el que diran de casa nostra

si la NENA no porta un bon barret i sabatones

que la declarin perfecta i estrictament senyora...

No vull més que els capats savis de cap de marge

remenin el fem que ens posaren de renom...

Ara tenim la paella i fregirem la botifarra

a gust nostre i quina riallada tancada a casa

em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig

que fins el cerç portarà arreu el meu goig.

Era la proclama d’aquella dilecta dama.

Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!

Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma

i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15

.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

LA REALITAT.. aquarel·la

No m’ha fet nosa la gran mentida,

sempre la he pensat companya

que m’ajuda a sentir la veritat.

S’ajunten i es separen,

es destrien i es destrueixen,

es consolen i s’abracen,

es callen i s’esbombolen,

es distreuen i s’afanen,

es suporten i es destrossen,

s’anorreen i s’exalten...

Amagades en la realitat

hem de destriar les seves venes

plenes de sang que es mou amb fervor

amb dos cors potents

on podem trobar el dubte

per que les dos, humils o superbes,

amb mirar tranquil o esverat

sols s’aplanen i costa un ciri

quan la realitat palesa aflora

i canta seves al·leluies i credos

i neda oli sobre aigua

esclafant tots els dubtes...

Sort que la realitat és la realitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15

..........SILENCIS

46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,

 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.