dimecres, 6 de març del 2013

L'ESTAT... boli rapit pintat



SUCANT EL ROSSEGÓ.
4.- L’Estat és com una soca d’olivera o alzina que si la colguem amb terra la resguardem, i, si al contrari, amb destral o caçut la mortifiquem el fem petit. És el govern el que dóna part de la soca o la resguarda? Som tots molt sensibles al ús que en fan alguns de l’Estat... fins s’arriba a permetre la corrupció i tota cosa podrida canvia d’estat... Sols insinuo
Recordo quan semblava que la font tenia líquid a dojo, sí,sí, allò dels 400 euros si se’ls haguessin resguardat la soca no ensenyaria tant les calces? O es que ja no venia d’aquí... Tothom veia el forat i ningú dels dirigents el cossia... I ara quin estrip que tenim que se’ns veuen les vergonyes... 

dilluns, 4 de març del 2013

DEPENDENTS... boli ràpit pintat



SUCANT EL ROSSEGÓ
3 .- Som dependents sempre. Del acoblament de matxo i femella, semen i òvul, d’engendrament, de part favorable, de mugró, biberó, cullera..., de carrutxes pels primers passos, del xumet per calmar el plor i una llista inacabable..., l’adolescència, estudis, d’un sou i, és clar, d’un diner final de jubilació...
Som dependents sempre.

diumenge, 3 de març del 2013

EL PODERÓS... boli ràpit pintat



SUCANT EL ROSSEGÓ
2 .- Tenia tantes variants l’home poderós, que fins fent el solitari feia trampes i ho sabia, jugava sol.

dissabte, 2 de març del 2013

LA CRISIS.- boli ràpit pintat.



SUCANT EL ROSSEGÓ.-
1 .- La crisi ja no necessita més sabó, amb l’aigua ja ha fet suficient escuma.Anton.

diumenge, 13 de gener del 2013

NO TRIGUIS... aquarel·la pròpia



No triguis
Que t’espero
I l’instant serà etern.
No triguis,
Mans i llavis calents
Seran embolcall.
No riguis,
Aire bressolejant que empara
Canta-hi el vers que ens cal.
No triguis,
Ahir, dos cossos junts...
Avui, esperits caminant.
......

dimecres, 9 de gener del 2013

HAS CAMINAT.... gebra



Has caminat cap al lluny
i la boira em priva de veure’t.
Ulls meus al horitzó clamen
que claregi la ranera del sol.
T’amagues. I em sorprèn la fosca...
La nuvolada quieta és teló tancat,
cortinatge bru, finestral clos,
paratge invisible a la meva ceguesa.

dimarts, 8 de gener del 2013

PENSA EL PARAUIGUAS ?...boli ràpit


Quan l'arrencaren de las ma
es va sentir alliberat
i emprengué l'aventura...
On aterraria ?
Tindria sempre en el record
la virtud de l'altura...
Contemplar
la petitesa...
Fins els humans que l'havien retingut a ma
caminarien davall seu com formiguetes...
I ell sols era un paraigua.
Ara comprendia el poder dels vents... !!!
Religiosos, politics, socials...
Huracans del seu regne.