dimarts, 7 d’octubre del 2008

67 -- COM EL FLASCÓ DE PERFUM.

Haikú del dia.
12.- Restaràs quieta
com ocell que vola.
Aire que no es mou.

Si obrin el flascó aparegués eixa vida....!!
I tenim tants de flaclons per obrir per que es projectin a l'univers... !!
Quina dolçor la vista del mar i el cel i els sol i el barcatge
tot ple de perfum que ens alegra.
Suau el perfum, aquí no es perd en la immensitat insondable.
És amb nosaltres.
Obrim el perfum de les nostres virtuts que vencin i superin els vicis,
i deixin constància amb l'abraçada de pares, germans, amics, companys...
Obrim ja el perfum per sempre.

----------------
-------------------------------------

A50.- Obrir un flascó de perfum és donar-li mort a termini fixe.

A51.- La botella sempre és plena sigui de líquid, gasós, o ...sòlid.

A52.- Abans d’acabar de formular la pregunta, n’hi han que ja t’exigeixen la resposta. En l’àmbit sensorial no era conscient de l’esquelet de la inquirència, com s’ho feia per desgranar el seu discurs? Un embull de sis i nos que no aclarien res del preguntat en consonància en la resposta. I tot quedava en nous interrogants de veu que amb singlot de so arribaven a l’orella del inquisidor.
Però resposta clara, ni una, no podia contestar a tot i al mateix temps. Per què tenim tanta pressa ?

dilluns, 6 d’octubre del 2008

66 --COM EL CONILL, O RATERA O ESCOPETA.

Haikú del dia.
11.- Clos el llavi
la parla és muda
inundada de petons
Per dins la teranyina del bosc i matoll anem com conills en vers la ratera
que sabem que hi és, i la escopeta del caçador furtiu que es prepara
per fer blanc i obtenir la caça.
Sembla que la humanitat hauria de ser concient dels seus defectes que els tracta
com si fossin virtuts.
Encara que no ens matin, ni degollin llençant nostra sang roja, si que
tenim la ratera i escopeta apuntant.
Si no és ratera de Crisis - evitable al temps -,
és la escopeta de Guerra - evitable si som conscients -.
Vivim immersos en la por, i apropant-nos al pànic.
Haurà de venir un altre profeta a avisar-nos, concienciar-nos,
i a nosaltres, tots els dèbils ,a protegir-nos ?
Per que TOT FALLA,

A47.- Si et mates, mates un amic i als que maten acostumen a empresonar-los. Si mates l’amic et fas també contrari d’ell. Si tu ets tu, et mates, et fas un contrari de tu mateix, i t’empresonen... Solucionem-ho no matant-nos, continuarem vivint, tindrem l’amic i no ens empresonaran. Una de les solucions, crec.

A48.- El polítics es fan famosos per frases com aquestes :- Si fas el que dic jo, et daré suport.

A49.- En la vida hi ha qui espera, i també qui rep.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

65 -- LES IL·LUSIONS...

Haikú del dia
10.- Suau, suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Pervindre de justícia
La il·lusió, la fantasia d'una nit ja ha desaparegut. La llum del dia és presenta
amb sa crua realitat. Tots els estris parats,
falta el moure, el neguit, els sentiments, la mùsica,
el soroll, el crit, la companyia, el got a la ma i la carìcia a la galta...
Ha desaparegut el viure el moment, el remoure emocions ,
el sentir el contacte i l'alè, la paraula amable,
el trepitg de talons de sabates de noia adolescent, el frec de la roba,...
Ara tot ja dorm, fins que torni a despertar a les passions
a les excuses del contacte... A la VIDA.
--------------
A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

divendres, 3 d’octubre del 2008

64 -- LA BELLESA DE LA NATURA

Haikú del dia
9.- Obre les parpelles
finestres de casa teva.
Portals a l’infinit.




La bellesa de la natura és tal que la imaginació pot fruir de totes les avantatges

per establir-se. En aquesta vista, qui no imagina els pits d'unes deeses

ajagudes i complagudes amb el vel del bromall .

La figuració en la ment pot recrear-se.


------------------------






A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

dijous, 2 d’octubre del 2008

63 --L'ENTESSA DEL BON FI.

Haikú del dia.
8.- Calla fins callar
quan et parla dolça
la intempèrie.
En la gran plaça hi ha la vida. Els coloms confiats mengen el regal que els donen els vianants.
Tenen la pau confiada, no dubten.
Per que no podria ser en tots els ordres aquest conveni, sense paraules, sense escrits
fets des de el bon criteri, la munió immarcesible de la confiança,
l'entessa del bon fi.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.