158 -- JA SOM PROP DEL CIM

La Bruixeta, monument natural en La Torre de l'Espanyol.

En podeu veure més fotos amb poemes a RETALLS VELLS

Haikú del dia

79 .- Ja som prop del cim.
Tens piolet i corda.
Treballen segur.

.............

E S C O R R IA L L E S

B86.- Mou més el pensament que les cames.

B87.- Viu el present, si no, no tindràs record del passat en el futur.

158 -- RES EL FACI POR.

Haikú del dia

75 .-Res et faci por

sinò teves decisions.

Regna en ton regne.

............

E S C O R R I A L L E S

B84.- Li tiraren un got d’aigua a la cara i l’aigua va rebotar i caure pel pit avall de l’interfecte. Després li digueren : - Quina cara més dura, fins l’aigua hi rebota -.

B85.- La intuïció és la brúixola que ens dirigeix el pensament per guiar-nos on vol que anem.

156 .- PENSAMENTS NOBLES...- fotos prèssecs

Haikú del dia

3 - A la barana

dels teus dits es conlloguen

pensaments nobles.

........

E S C O R R I A L L E S

B82.- Si no et treus mai de davant del ulls les ulleres de sol, et passarà com a la senyora que no fa top less, és a dir, no es treu els sostenidors a la platja i el dia que ho fa, sembla que tingui dos gots de llet a les metes o com si li haguessin pintat de blanc els dos presseguets.

B83.- Escoltar des de un racó o a trascantó pot portar-nos – si ens descobreixen - a perdre per sempre l’amistat, potser per que l’amic a qui espiem ara sap com es vessen al públic les seves opinions que considerava quasi en secret i confidencial.

155 -- HORES DE JOIA

fotos propies- papallona blanca aqui damunt i nespros més avall

Haikú del dia

2 .- A la barana

dels teus dits es sobreixen

hores de joia.

.............

E S C O R R I A L L E S

B80.- Li garantien el peix que li venien : - Mira, si no el trobes bo me’l tornes i et retorno l’import -.Com que se’l menjà i li feu mal, ell, per tornar-lo i recuperar el diner li portà les cagarrines amb un orinal. Com, si no?
B81.- Jo no fumo, però em fumen. Així s’estalvien de comprar el cigar o tabac de pipa.

154 - CLARES IDEES

Fotos propies d'albercocs verds

Haikú del dia

1 --A la barana

dels teus dits neix l'estima.

Clares idees.

( Durant uns dies posaré Haikús sobre la idea del titol del llibre de

JM Tibau - A LA BARANA DELS TEUS DITS )

........................

E S C O R R I A L L E S

B78.- La il·lusió no és la felicitat, però pot portar-hi. Cal tenir vocació de feliç.
B79.- Escoltem la mentida amb fruïció i bevem gota a gota i amb certa recança la veritat.

153 --TRENQUEU PARAULES.

fotos M. Venegas colaborador de FOTOERASE

Haikú del dia

77.- Trenqueu paraules
que duen maldiences
Pecats d’imbècils.

................

E S C O R R IA L L E S

B76.- Sempre el pare i la mare –sobretot ella – creuen i veuen el seu fill com un nen petit.

B77.- Anem retallant a la paraula que ens claven a l’orella. Per exemple : CALLA, -ALLÀ, -LLÀ, -A. – Calla .- que portis silenci, que no parlis./ Allà.- No deu ser el més allà, però senyala quelcom./ Llà .- No s’usa ara. Abans per fer creure els matxos, mules, etc. era dir-li que anés a la dreta. / A .- Encara la diuen els ases ases, els altres en fan una interjecció i l’acompanyen d’una H per que no es trobi sola. AH !! O sigui que traduït és: Amor, Home? / I a l’inrevés : Call .- lloc jueu. / Cal.- Es necessita. / Ca.- que no s’ho creu. Que no! Potser és per això que no ens entenem les persones

152 -- CIRERONETES -- fotos propies

Haikú del dia

76 .- Cireronetes.
Cull- les tu, ma estimada.
Donam els robins.

-------------

E S C O R R I A L L E S

B73.- La veritat que et diuen, la veritat que veus, la veritat que comprens, la veritat que és. Quantes veritats per ser això : veritat. Tria, a veure si trobes la veritat. Ni han que agafen la que els convé, per això que VERITAT, no sé. Quina ens fa falta?

B74.- Segurament que la felicitat total és manifesta quan un dorm i els somnis son meravellosos.

151 -- COM CANTARIA... -- fotos de gos i cavall

El DOG, un gos de les netes que guarda dia i nit un magatzem.

Una meravella de bestiola, si es planta és tant alt com jo,fa respecte, però es carinyós i amable.
..............

Haikú del dia

75.- Com cantaria
Sense veu, de sempre mut ?
Camí de signes.

El cavall de les netes, el Duc, elles i pugen cada setmana quan van a Rasquera

a veure els iaios paterns. Veure'l fer destresses és un encant.

E S C O R R I A L L E S

B71.- En l’altre costat del riu qui hi havia? Dels seus o dels altres ? Graciosos o malparits?
B72.- L’home, el personatge, era plural, havia de ser plural i per a tots.

150 -- CERTESA EN EL LLAVI.

Haikú del dia

74.- Certesa en el llavi.
Avortarà avui l’aigua.
Soroll de pluja.

..................

E S C O R R I A L L E S

B69.- Quan a la plaça de toros, el públic exhibeix el mocador diu que concedeix l’orella del toro mort, o sigui un trofeu o premi. En canvi en un camp de futbol, treure el mocador significa que s’exigeix el cap de l’entrenador o del president i directiva. Llenguatges com els dels vanos i pai-pais que s’han de conèixer. Llenguatge de mocador : premi o càstig, muxaina o clatellot.

B70.- Quan ahir era ahir encara hi havia temps, però quan avui ja és avui...

I és que el pretèrit no torna si no en el record.

149 --NO TRAAGUEU LLANCES -- foto propia

HAIKÚ DEL DIA

73.- No tragueu llances,
Ensenyeu vostres roses
I cultes llibres.

..................

E S C O R R I A L L E S

B67.- Anem amb pressa, anem corrent i busquem la solució. Sembla que la torbem, que la tenim, però no! Desapareix. Es la nostra por per seguir endavant i el temps no para. No agafem fortament la solució per que ens es canviant i de buscar l’alegria, podem trobar el desconsol. És la paraula enrevessada que no ens acut i no ens deixa avançar amb la nostra por.

B68.- Per aguantar-se a l’aigua o per nedar – que no en sabia – no necessitava pas salvavides o carabasses lligades a la cintura. Ell sempre deia que si mai es trobés a alta mar amb un vaixell o barca i naufragués, inflaria les carabasses que duia entre les cames i agafant el timó, aniria a bon port sense cap classe de dificultat, per que de valor i boles inflades, i ben inflades no n’hi faltaven. Però potser no comptava que al pesar-li més el cap – per que el tenia ple d’idees descomunals com aquesta – es molt possible que els peus passessin a surar i el cap a beure oli. En canvi la seva dona que duia al pit uns pitxells o cantiretes ben arreglades ho tenia més favorable per que li surés el cap hi pogués competir amb la mar brava en cas necessari.