dimarts, 19 de gener del 2010

227.- AMAGUES PENA ... foto album Picassa Mariona


foto de Mariona d'una nena camboiana
HAIKÚ DEL DIA
148.- Amagues pena
Fins que vingui el miracle.
Molt mal comences.

149.- On viu misèria
Nasqueres per morir-te.
Ningú et compadeix.
......................
ESCORRIALLES

C51.- Quan hem de comprar de cop quelcom de gran valor, ens conscienciem que el deute que assumim pot portar-nos a l’enderroc total en lo dinerari i ses conseqüències ad làteres ?

C52.- Si en la infància el comparar edats de més o més anys pot comportar situacions difícils de assumir, en el tram final de la cursa pot fer alertar a propis i a estranys.



dilluns, 18 de gener del 2010

226 --DIGNA ETZAVARA..........foto Tere Balañà


HAIKÚ DEL DIA
Digna etzavara
ets com ganivets units.
brújola verda.
.................
ESCORRIALLES

C49.- Estimar, perdonar poden anar de bracet o de la ma?  No sabem quant les haurem de fer servir si és que tenim consciència del que valen.

C50.- Si quelcom no et surt bé, somriu i torna a actuar. Pots tenir més probabilitats d’encertar. No em refereixo a jugar a la Loto o similars, volia dir en el treball de cada dia.

diumenge, 17 de gener del 2010

225 .- PINTORA !!! -....proposta de relats conjunts.





Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure
les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,
En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...
No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell  el de groc,un  taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.
Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.
Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...
Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.
Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.
- Noia, tinc una sorpresa per a tu.
- No serà aquell regal tant esperat...
- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?
-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?
- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?
La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.
-  Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.
Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.
Ho vares reconèixer tot...
-  Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !!!

dissabte, 16 de gener del 2010

224.- ROBA QUE ÉS DE GRANS....foto Tere Balañà


HAIKÚ DEL DIA
147,- Roba que és de grans
la vigilen canalla.
No tingueu pressa.
............
ESCORRIALLES

C47.- Casa nostra. La nostra baluerna física sempre està en obres menors o majors...
C48.- La feina més simple i minúscula pot tenir una importància cabdal. Una teula trencada serà una gotera i pot fer caure una casa. La falta d’un cargol en la sujecció d’una roda pot causar un accident de conseqüències imprevisibles.

divendres, 15 de gener del 2010

223 .- AL VORAL L'AMIC...foto de la Montse Subirats




HAIKÚ DEL DIA
147.- Al voral l'amic
calma ta gana plena.
Viatge pels arbres.
...........
ESCORRIALLES


C45 .- Costa poc dir SI., costa poc dir NO. El que costa és realitzar el SI o el NO:
C46.- Quan tenim necessitat de beure aigua i no en tenim... Creiem que res la pot substituir? Alguna fruita ens aportaria a demés vitamines, minerals, etc. La natura és tant sàvia que ens posa a la ma
elements per ajudar-nos. El que passa que els homes amb l’afany del diner, han destrossat les fonts que havien de servir com ala d’ocellets a ajudar-nos... Un ocell no compra ni ven i no és més feliç... a la seva manera?

dijous, 14 de gener del 2010

222.- L'AMIC ARRIBA... foto google imatges



HAIKÚ DEL DIA

146.- L’amic arriba

Llueix sa paraula.

Jardí de roses..

..............

ESCORRIALLES

C43.- Ja se’ls farà un esqueix en el punt dèbil ... Omplien el sac de perrots sense cordura.

C44.- No deprecieu res,.tot pot fer falta per arribar a fi del dia o fins a fi de mes. Li digueren a un que vomitava


dimecres, 13 de gener del 2010

221 --SUAU EL CONTACTE.....foto google imatges



foto google imatges

HAIKÚ DEL DIA

145.- Suau al contacte

l’aigua llisca amorosa.

Besen tos llavis.

...................

ESCORRIALLES

C41.- Vols ser feliç? Aparca la memòria nefasta i obre la font del goig.

C42.- Sembla que vulguin que ens posem malalts amb la pressió de la por de epidèmia, millor, de pandèmia, que ens afecti a tots. I qui treballarà si tots ens posem malalts. Es que volen el cent per cent d’atur?

220.- L'AIRE ES MASTEGA.... foto googlle matges



HAIKÚ DEL DIA

144.- L’aire es mastega

En plat de menja dolça.

Gana callada

...............

ESCORRIALLES

C39.- Duraràs una vida i no deixaràs record.

C40.- Vas en camí de ser el més ric del cementiri.

dimarts, 12 de gener del 2010

219- - QUÈ DIU LA CLEPSA ...foto google images



HAIKÚ DEL DIA
Què diu la clepsa
que calla ? L'han fet muda ?
Tresor de bronze..
................
ESCORRIALLES

C37 .- Quan no diem la veritat, se’ns nota? Jo soc sord. Jo soc cec.

C38.- Necessitem que ens diguin que ens estimen, que ens volen. És la balança on posem el premi.

dijous, 10 de desembre del 2009

218 -- JOC LITERARI 138 / PROPOSTA DE J.M. TIBAU



JOC LITERARI 138 .- PROPOSTA DE J.M. TIBAU

L’escultura que havia de realitzar era un elefant fet de sorra. L’havien segrestat i aquell escamot volia l’impossible. Ell, guanyador de molts concursos no es tiraria enrere i faria el treball, li anava la pell, no es podia negar...

Una clàusula li havien imposat... Si no la acomplia, bona nit i tapat , de res valdria el seu treball.

No caminava pas enrere, sinó que amb els estris que li facilitaren cobria el temps sense descans i la feina es veia avançar amb pressa i ben feta. Quan arribaria al final completant l’escultura com s’ho apanyaria per l’últim detall...? A seves orelles és repetia el salm del cuidant...

- Donarem per complert el tracte quan l’elefant de sorra camini i puguem travessar el desert, aleshores, seràs lliure.

Per descomptat que el seu treball de carícia continuada hauria hipnotitzat la sorra...

Ara se l’hi obria l’espelma...!!!! El deshipnotitzaria...!!!!!!!!!!!!!

Si,... l’elefant caminava.... Ell era LLIURE.... !!!!

-