dilluns, 8 de novembre del 2010

eEM PERDO EN LES LLIÇONS.... roda poética juliol 10.- propsta Carme

EM PERDO EN LES LLIÇONS
roda poética juliol 10
proposta de Carme

28 -7 -10
Em perdo en les lliçons
de les paraules,
dels seus PER QUÈ,
i COM i QUAN,

Sempre em resulten
entremaliades
i em confonc en son abisme
de endimoniades sorpreses.
Lletrejo a cullerades,
paladejant les lletres verges
que al unir-les em fracassen
i em diuen el que no dic
i em volen conquerir
amb pressa extrema
i que entri en son laberint
del que trobaré sortida ?


Enviat per rebaixes a 15:09 3 comentaris Enllaços a aquest missatge
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz

dilluns, 25 d’octubre del 2010

TEVA MIRADA EM DIU QUE CALLI...roda poètica juliol 10 - proposta Carme

28 – 7 – 10


Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cançament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....
Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren i s’hi aturen.
Quanta dolçor amorosa respiren...
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.

Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima
i en teus ulls resto hipnotitzat



Enviat per rebaixes a 12:35 2 comentaris Enllaços a aquest missatge

Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Google Buzz

dilluns, 11 d’octubre del 2010

NO TINC EL MIRAR TRANQUIL...........foto google imatges



foto google imatges
27 -7 - 10
No tinc el mirar tranquil
de la vellesa,
no tinc el rosec intranquil
de l’adolescència.

Resta el meu esguard
en una xicra petita
on l’herbori aromàtic
hi té vida.

Allí visc
cada dia.
sense trasbals,
sense neguit
amb la mirada fixa
en la meva diària dèria
que em ressuscita.

 rebaixes   3 comentaris   E

diumenge, 10 d’octubre del 2010

EN EL SEU CAMÍ -- foto gppgle imatges


26 -7 -10
En el seu camí
Com en camins d’altres
Hi havia cants de tot.
D’oreneta riallera,
del pardal lladregot,
del rossinyol que sols canta
del capçot que s’encanta
del pit roig orgullós,
del reietó ... de la fumada...,
de la pastorella..., del mussol...,
de la becada..., del corb...
.........................................................
Les rateres parades a espera
feien forrolla
en qui camina encantat
I tot s’ho creu
i manifesta el que li diuen
com si ell ho hagués descobert...
i l’esperonen per que repeteixi
i faci amb altre patxia
adeptes de badomeries
I desconcerts,
per que la bola petita
es faci gran i de pes...
.....................
Escolteu l’ocellada,
Les figues ja maduren
A veure qui omple el cistell ?
 rebaixes   3 comentaris   En

diumenge, 29 d’agost del 2010

NO T'OBLIDIS DEL CAMÍ...roda poètica juliol 10


25 – 7 – 10
No t’oblidis del camí
Que la pell marca en l’arena,
És la peuada del cos
Que en la sorra remena
Com fregant-se
En l’escorça de la terra.
No et deixis, dissoluta,
Arrencar la reialesa.
 rebaixes   2 comentaris   Enlla

dissabte, 28 d’agost del 2010

14,- ELLS ULLS SENTEN LA PELL... roda poètica juliol 10

ELS ULLS SENTEN ... seguint


24 – 7 – 10
Els ulls senten la pell
en propis llavis...
Els llavis senten la llum
en sa mirada...
La veu esclata neguitosa
entre ulls i llavis.
Els dits
son visió i unió
 rebaixes   3 comentaris   E

divendres, 27 d’agost del 2010

12 . BOTES VELLES DE SOLA FORADADA... rodapoètica juliol 10

22 – 7 – 10
Botes velles
De sola foradada,
Boca oberta de serp
Que en misteri badalla.
Pel barranc
Neden botes i peus,
Xipolleig de paraula  baixa ,
Camí de mar de poca vela
Que en el rieral ofega
La tristesa d’un patir
Gana de trobar nou camí
On teu nom s’hi aplegui.
No em posis còdols als peus,
Posa’m ta conduïda gràcia
I en el mirall dels teus ulls
Que reverberi ma esperança.
Botes velles
En fan camí
I el peu de mirar-te
No es cansa.

 rebaixes   5 comentaris   

dijous, 26 d’agost del 2010

11.- QUAN EL BOSC S'APLANA EN LA PARADA... foot de MªRosa de La vinya vermella


Aquarel·la pròpia de una foto de La vinya vermella de Maria Rosa.
21 - 7 – 10
Quan el bosc s’aplana en la parada
El ramat verd – milícia trempant la Terra –
Creix amb surriac de fulles i tiges tendres
I amagats a la soca els braguers creixen,
Sang de la Terra extreu joiosa la cepada
I quan al trull neix el vi que enamora,
La `planta oxida la verdor que dava vida
I encén el foc en el pàmpol que crema.
Ha complert missió xuclant el suc terra,
Ha complert missió i ara ajoca ses ales
En un sacrifici cruent que purifiqui la plana.
El vent jugarà fent córrer, volant els pàmpols,
Pàgines escrites, paraules ara lliures...
El cicle fruit acaba i el vermell és llengua
Que neteja les impureses
De pecats d’uns àngels.
Foc del vi, foc del pàmpol...!!!
Foc de la paraula quan desperta...
Veus que ens alliçonen del neguit de Nostra Terra.
.................. 
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan.Avui fa un any del luctós foc, No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.
 rebaixes   4 comentaris   

dimarts, 24 d’agost del 2010

ARBRE CENTENARI D'ARREL PROFUNDA... dibuix carme. roda poètica juliol 10


18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits ta digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te mut.

No han parat ses arrels de fer-ne soca,
d’esboternar potents pollancs.
                                              Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel puja incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
                                  Per més que el tallin
Més encoratgina.
                            I per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI. AMEN.

 rebaixes   4 comentaris   Enllaço
……………….

dilluns, 23 d’agost del 2010

9 - EL SOL ESCLAFARÀ SON ROVELL D'OU ... dibuix carme, roda poètica juliol 10



El sol esclafarà son rovell d’ou
i inundarà de groc la nostra terra,
i vindrà el ruc fen quatre solcs
per que el vi de nostra sang
Circuli ...

No cal escriure molt
per dir No res ?
Qui sap si dient SI
ho diem tot
per que acceptem
que arribi el sol.
Si que vola ja l’ocell
tant de temps parat.
Quantes ments diuen SI
botant els peus d’alegria,
votant el cap decidint
el que volen ser
i sempre els han barrat...
 rebaixes   3 comentaris 
.....................