divendres, 12 de juliol del 2013

VOLEM SER ESPERIT... boli ràpit



12-7-13.- 
Volem ser esperit.
El cos feixuc s'allunya
i en la boirina
veiem el pas del riu.
Pellerofa que camina
s'esfonsa en l'aigua
i metamorfoseja simbiòtica...
Cau fosc de llum buscada. 
I l'esperit calla,
el cos encara viu. Anton

diumenge, 7 de juliol del 2013

DARRERE EL CORTINATGE... boli ràpit


7-7-13.- DARRERE EL CORTINATGE.
M’han alabat tant
al pròxim i foraster
que amb seves perjurances
he entrat la veritat
que m’encalçaven
molt endins meu.
Quan ho he constatat...
Rebuig ha nascut acalorat
I contubernis exclamava
i de censals mal pagats
he volgut lliurar-me.
Ni nets pulcres, ni rics,
Ni nobles, ni cultes...
I, tampoc, lliures !!
Esclaus com jo
de seves realitats.


dissabte, 6 de juliol del 2013

INDIFERÈNCIA... aquarel·la


6-7-13.-INDIFERÈNCIA.
Si veus la indiferència,
calla...!!!
Qui sap si has trobat

el mot que et feia falta.Anton.

divendres, 5 de juliol del 2013

LLENÇOL ESCRIT... llapis



5-7-13.- LLENÇOL ESCRIT.
Es cobria amb el llençol ple de records, diari amb lletres i dibuixos estereotips que al llarg del viure havia obtingut en propietat. El seu arbre de fullam copiós es balancejava al so del vent, i , ara, tot l’escrit ressorgia en les fulles verdes i tendres. Podia llegir de nou, estampes conservades, la seva trajectòria com un llibre obert de tapes damunt seu llit ple de lletres que el vinculaven estretament als records.Anton.

dijous, 4 de juliol del 2013

TELA D'ARANYA...boli ràpit


4-7-13.- TELA D'ARANYA
Quan me’n vagi, sabré recpnèixer que he estat content vivint cos a cos amb tants de perills : el dubte, la por, la tristesa, la ignomínia, el malentès, la soledat, l’angoixa, la ignorància, la culpa, els enigmes religiosos, la irresponsabilitat, el desencís, les penes,…etc.

I ens donem compte que estan damunt nostre rossegant i que ens malmeten la tranquil·la felicitat que voldriem… La clepsidra va fent el seu pas… Existim…I viure els nostres anhels, il·lusions, somnis, … Quan ¿.- Anton. 

dimecres, 3 de juliol del 2013

PAU CASALS... llapis


Em sona que PAU CASALS volia casals de Pau per tot el mon... Anton 

dimarts, 2 de juliol del 2013

NELSON MANDELA... llapis



2-7-13
INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton


dilluns, 1 de juliol del 2013

CATALUNYA... llapis aquarel·lable fons negre



1-7-13.- CATALUNYA...
Malmesa per la lluita,
lluita de cor i d’ànima,
dins la duresa dels segles
impertèrrita l’esperit t’aguanta.
Aguantes les malifetes,
Els estralls i surriagada...
Saps que ets en el bon camí,

Tens el goig prop de la falda. 

diumenge, 30 de juny del 2013

OBERT EL FUTUR...llapis aquarel·lable, fons negre



30-6-13 .- OBERT EL FUTUR...!!!

Obert el FUTUR.
plana la il•lusió.
Acollim el desig
que impulsa la satisfacció
de retrobar-nos,
de conquerir per sempre
el BE robat...
Veiem ja el FUTUR,
el toquem amb la ma,
hi som..
Acomplint el deute
amb nostres ancestres,
amb nostra història.
Tenim a tocar el FUTUR
lliurant-nos de cadenes...
Assolim la LLIBERTAT!!! 

dissabte, 29 de juny del 2013

L'ANXANETA... llapis aquarel·lable en fons negre


Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo
L’ANXANETA

Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................

La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........

Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta


I amb mans juntes un petó !!