diumenge, 11 d’agost del 2013

PAIS...dibuix sobre fons negre



30.- 19 – 8 -11.- PAIS
Et trobes en el buit arran la singladura,
et barra el pas atzucac, inabastable paret.
I en teu caminal de vida vigilada
el temps vol aturar-te com ratera ocell.
Camí llarg ha tingut teva espardenya,
sense descans has mogut i mogut la ment
procurant aplanar el foc de llenya,
cremant les barrumballes, estarranc d’oliver.
Pega el salt i llença el cor a l’aire
enganya a tovanc, no vegis precipici,
Aplana la rialla en seriós incident.
Teva prosàpia davant escut i flaire
han de conduir-te per eix nou univers
Crema el rostoll, prepara nova terra,
adelera en teu acte entre pau i guerra.
                                   Salta amb el goig, el nou camí espera.

divendres, 9 d’agost del 2013

ET RESGUARDES... boli ràpit


7.- Et resguardes del sol
que vol emportar-se el teu brill.
Del seu brell, sabedora del encís,
et culives i t’empaveses en la ombrel·la.
La protecció la tens.
És el teu goig disposar-ne.
Joiosa sospires assolint-la.
És fràgil això que et reguarda.
Pot volar amb un cop de vent
i deixar-te la nafra,
fins un ensopegar en el camí,
un pedruscall, pot ser causant
del fatal desencís.
Demà em diràs,
desprès d’algun ofec,
si confies fermament

en la ombrel·la o para sol.

dijous, 8 d’agost del 2013

CAMINES SOLA... boli ràpit


6.- Camines sola pel mon.
Amb un sol peu jugues,
voles, t’exaltes, rodes...
Avances pel sender florit
de l’aplaudiment
que et complau amb demesia...
I, desprès... i, desprès ?
Et trauràs l’embolcall
del teu engany
i cauràs en l’anonimat
i si abans caminaves sola,
ara, estàs sola...
dins dels teus miracles...
Però, tu voles i caus...!!!
I nosaltres, aixequem el vol ?
DINS LA BOIRINA.- 8-8-13.- ANTON


dimarts, 6 d’agost del 2013

LA PORTA ENTREOBERTA...boli ràpit


5.- La porta entreoberta
a pas de llum
lliurava  l’entrar de l’estança.
Dins del llit ajocada
entre vànova i llençol,
mig dorm
l’esperança.
Finestral obert
cortinatge movent flux
i la llum de lluna blanca
com cuixes obertes
saluda amb sa presència
i es remesa a capsal de llit.
La nit calla,,,
L’ull és esperit
que amaga l’encontre
dins del pit.
Espera llarga...
Vol d’ocell, pensament de l’ànima,
rosa vivent per on vindrà el desig
com llum de lluna blanca.
DINS LA BOIRINA.- 6-8-13-- ANTON

dilluns, 5 d’agost del 2013

EN EL FREU... boli ràpit


4.- En el freu, just canal de llustre i lleure,
els dits recorren el camí de sorra pell calma
on les dos dunes prosperen seu viatge...
Tremoloses al toc, sospiren deutes
agraint ses carenes el suau frec
i en el punt àlgid, petó de cercle màgic,
formiguegen com ocells amb becada
la tendror que esclata  sagnant deliris...
Els dits parlen llengües delicades, fines
I en seu rosari repassen altiplans i baixades,
reviren i sostrauen harmonioses melodies,
mentre la ma sosté el vaivé de la carícia...
El paroxisme esclata en la vallada
on els camins que trepitgen gemes diacrítiques
es veuen exaltades, sana elegància,
per l’ham del desig que tot ho roba

i per on circula omple de goig amb sa parla.

diumenge, 4 d’agost del 2013

EL REFREC DE LA MA ESTASSAVA... boli ràpit


3.- El refrec de la ma estassava
la bardissa oferta del seu jardí.
Ella, curosa, sospirava lleument
amb gust la delicadesa...
El pas dels dits, pastís melós, s’acollia
en un preludi de cant d’ocell.
La sedosa pell es complauria
amb la paraula, esborrall que s’hi escrivia.
Tot l’anhel primigeni del desig entrava
en el místic vaivé, balanceig de goig...
I les cortines flotant en el buf d’aura,
allà en el vidrieral obert, fregaven

imitant l’escrit nebulós de mans dilectes.

dissabte, 3 d’agost del 2013

NO ME'N VAIG D'AQUÍ... boli ràpit


2.- No me’n vaig d’aquí,
No abandono l’estança
On camins de records retornen.
No me’n vaig d’aquí,
D’aquest seient de tantes vetlles
On gitava l’abraçada frugal i tendra.
No me’n vaig d’aquí,
Ni apagaré el llum que es gronxa
On teníem el mar de les paraules.
No me’n vaig d’aquí...
L’últim camí espera a soles

On inexpert sender mai t’abandona.

divendres, 2 d’agost del 2013

AQUEST TEMPS CALM... boli ràpit


DINS LA BOIRINA,. 2-8-13 .- ANTON.
1.- Aquest temps calm de tarda
quan la calor no calla,
reposo en els coixins
on caps hi reposarem
mirant el sostre
Oon pintarem les bigues de somnis.
Repasso la prestatgeria
de records fets abraçada,
caliu de petons de seda verge
i estimo aquest moment
que m’allarga i complau la vida
en un fluir d’antics anhels
que els desitjos ens portaren...
Ara, tot calla, sols meu alè
que sospira la caminada,
on el ser feliç collia i acollia

com coixí guaitant gallaret de matinada.

divendres, 26 de juliol del 2013

TRAGÈDIA A CASA NOSTRA... GALÌZIA... boli ràpit



TRAGÈDIA A CASA NOSTRA.- GALÌZIA.-
 Cau el raig com degotall de la font... L'imperi de la tragèdia regna i en un instant la falç sega com blat madur desaprofitant espiga...un dia benaurat s'ha fet avui desastre... L'espasa talla el fil prim que cosia l'alegria i pel descosit hi regna el caos inundant de pena on la calma del be existia... Em dol, però sols son paraules que volen acompanyar en moments extremadament difícils. Anton.

dijous, 25 de juliol del 2013

GERRO FLORAL... aquarel·la



GERRO FLORAL.
Verge de llum,
infant nounat de quimera,
paradís retallat d'ombres bornades,
en el silenci cru
no es cou la veu...
Ombriu espés sense vents,
qui vol entrar a jugar
en el paroxisme desarborant
la quietud i la calma ?
Estels blancs
unint la coloraina
que reglota insòlits lladrucs
i fins el perfum prueja
anhels enllaminits
sorgint de la fosca.
25-7-13.- Anton.