El sofà de la casa del polític del Pèl al
llavi sabia del espavent que duia dins el subjecte. La marató amb el jutge per
arribar a meta,el perdre la E que l’havia salvat, vull dir renunciar de facte
al Escó,
trobant-se amb la A d’assessor era com un
sidral que bull i bull i no pots apropar-hi el llavi... Dos cullerades de sucre
paladejà amb un got d’aigua... I la realitat la trobà en sentir la porta que
s’obria...
La mestressa ho sabia tot...- Ja pots anar a
confessar-te amb el teu amic xantre de la catedral... i que et doni el perdó
amb paper segellat. Que no vull perdre el benifet si algun ximplet
escorcolla...
Ningú et donarà peladilles per tota la
eternitat com has conquerit amb els teus actes. Digues-li la veritat, no sigui
que algun àngel escolti i ens envií a l’infern... En dir-li que el PÈL era
producte de la refregada que vares fer-li al abric de visó al regalar-me’l...
Potser s’ho creuen tots. I ja tenim la vida assegurada per sempre. No badis, ni
ensopeguis,..Mou-te, mou-te. Desprès ja menjarem cireres...-
Amb el rosec al llavi caminà a abocar el
xocolata al xantre amic...
PÈL O PEL- 3 .- 15-8-13.- ANTON
