dimarts, 3 de setembre del 2013

LA BURORÀCIA NO VOL LA ROSA... aquarel·la


La Burocràcia no vol la ROSA...
- Realitat, Obligació,Ser, Amor -,
Senzilla la ROSA
sols aspira a sa identitat...
La llibertat de ser ROSA.
DE REBAIXES 13.- 3-9-13.- ANTON.


diumenge, 1 de setembre del 2013

LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la


I la terra esperava la gota
com pa beneit.
La sublimació seria un fet,
però a la gota se li presentà
un delirós greuge...
Què havia experimentat
dalt del núvol
en son caminar pel cel...? RES...!!
El pètal, en canvi, li havia donat
un llustre nou,
un percebre la dolcesa...!!
Un breu estar, un ple sentir.
Ara, en el fullatge, en el terrer
s’incorporaria a la negació
al no tenir sensacions.
Una gota vella s’apropà...:
- Has percebut el perfum màgic...
Has embogit, has entendrit... Vols ?
Quedat aquí, no et moguis.
A la matinada pots tornar
al lloc del teu enyor.
Fa anys que jo ho faig.
Seràs ROU... i besaràs
com en els principi del teu temps
i quan sorgeixi el sol viuràs,
Desgelant-te...-.
Demà i sempre
s’abraçarà amb el pètal.
Quanta felicitat
Quan dos esperen...!!

DE REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.

divendres, 30 d’agost del 2013

LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la


Una superlativa gota d’aigua
es diposità damunt
del pètal de la rosa.
Una sensació innata
li recorregué tot l’interior.
La gota relliscava
donant  plaer, goig...!!
Salmodiava intensa, fina,
mai com ara havia
pujat al cel erecta, immensa
en deliri i delit de més i més...
Orgasme de la flor ?
Ni el ventijol suau li produïa
la infinita delícia...
La gota anava caient
i ja en el tall de la rosa
es perdé en el vestit,
fullam verd de la esmentada,
i caigué a terra on desaparegué
la joia intensa
mai en altre instant copsada...
Etern record i enyor
per sempre
tindria d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.


dijous, 29 d’agost del 2013

ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS....aquarel·la


Per que els anys ja se m’acumulen,
Em diuen que no em cal estimar...
N’hi ha tantes de maneres i formes,
Lases i motius i especialitats... que,
Que no se de quina em consideren
Que en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi que els sentiments
Mai en tenen prou d’amoïnar
I que de calmats passen
A la disbauxa o bogeria...
Que de la passivitat absoluta  
A l’esbarjo indefinit...,
Fins que el cap
Raciocina i els para i posa
En el lloc adient.
Quan s’estima es plora,
Quan s’estima es riu...!!
I, jo és el que faig...
Arreplegar llàgrimes
Salades i dolces...!!
Qui és que en té prou ?
Si arreu sempre anem amb la copa.

DE REBAIXES  13 .- 29-8-13-ANTON.

dimarts, 27 d’agost del 2013

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la


Pensem que és nostre
el que ens envolta,
i així actuem...
Nefasta glòria...!!
Si... fins la nostra vida,
conscients o inconscients
administrem...!!
Mirem si no,
què serà del pètal
que ha baixat al marbre,
qui sap si en so de triomf
envers ses companyes...
Blau per naturalesa,
fred el condicionaran
per sempre més.
Com és que abandonà
a ses companyes
que juguen a ser grans
i no saben que gerro i aigua
les mantenen en la glòria...?
El pètal blau ha set valent
de saltar al buit.
DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.

dilluns, 26 d’agost del 2013

ARROSSEGARÉ L NIT... aquarel·la


Arrossegaré la nit plena de petons
com llençol brodat que tapa
la carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina serà el llençol que balla
al compàs de mans inquietes
que volen descobrir
la grandesa de la princesa.
Fluirà el neguit
en les muntanyes i plans
i, en la llauraó,
la pollegana buscarà
la fèrtil terra.

DE REBAIXES 13 .- 26-8-13—ANTON.

diumenge, 25 d’agost del 2013

HE TRAVESSAT EL LLUNY...aquarel·la...


15.- 29 – 09 -09
He travessat el lluny
I un instant
he vist la claror.
Ha set lluny el lluny,
Ara, vet aquí,
en un instant
es prop.
i no recordo
quan era lluny
del lluny.
Solament

era un instant

dissabte, 24 d’agost del 2013

EN EL BARRET... aquarel·la


24 -8-13
En el barret de les il·lusions
recolliré les fulles seques
que cauen del meu desancorat arbre.
La lluita del temps, Sinaí buscat,
em porta ara la melsa desfeta
del patir constant fet cendres.
No farà vent i el fullam em cobrirà
provident catifa d’ancorats somnis...
Els peus trepitjaran sense fal·lera
el recull de les restes de la baluerna
i buixardaré (picar) el camí del ball de les rialles
refilant la pedra amb records que retornen
a fer pessigolles en l’aixella de la mandra.
Potser les fulles volaran un dia,
testimonis anacrònics d’un viure,
encarranquinant  noves promeses
al arborar el lloc patri on nasqueren,
plenes d’anhels, barret de picardies,
i, manducaran senders de vol d’ocell lliures.
Triangle del temps sensible que mai torna
enyorat per sempre, per sempre...


divendres, 23 d’agost del 2013

LA ROSA... aquarel·


16.- 28 – 8 - 08
Es renta quan plou o quan el jardiner
l'arruixa per refrescar -la
del bat del sol quan la gerdor s'aplana.
Avui que la veig, no se si és rou o aigua.
Les gotetes al vestit la fan més guapa.
I destria son perfum des de la matinada.
Que bonica ets rosa

de mon jardí estimada !!!
D'AQUAREL·LES I TRENETS - III .- ANTON.

dijous, 22 d’agost del 2013

A LA NETA I EL NET.- TENIR UN AMIC... aquarel·la


Avui l'Aina i el Pau compleixen anys. En ells es dona la particularitat de que naixeren a la vida en la mateixa franja horària ,però en diferent any, avui, repeteixo, ho cel·lebren. FELICITATS, NETA I NET,  que  per molts de temps us pugui veure crèixer amb estima  a tots els cercles on haureu de viure. FELICITATS !!!
29.- 13 – 12 – 08
Tenir un amic que et guia,
que perdura peuada a teu costat,
que sua ton esforç al dia
i en la nit et canta amarat...
No et distreguis i consells que et dona
segueix com corda per lligar la sàrria i bast,
que estreny la càrrega,... És la soga
que del pou puja l’aigua pel poal.