divendres, 11 d’octubre del 2013

PERDEM INTERÈS... AQUAREL·LA


Perdem l’interès en quelcom
quan saben el resultat a favor o en contra?
Ens aflaquim en la tensió ?
Ens refermem quan ens afavoreix
i ja som com bandera enlairada
que sols belluga si fa vent ?
No et trenquis l’ala moixonet
volant i buscant culpes o favors...
La pluja ho renta tot
i desprès els brots son més verds.
No perdis l’interès si ets ja a meta,
prepara el nou dejuni
per seguir camí avant amb ventre net.
Desinflar-se ? Pots caure de l’estrat.
La tensió incita la erectilitat
i perdre un pas és per sempre
i condiciona ja, temps i espai.
Ves en compte de perdre l’interès.

DE REBAIXES 13 .- 11-10 -13.- ANTON.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

I VFA TROBAR... boli ràpit


I va trobat com atzucac
la ma barrant-li el pas.
Com podria entrar-hi
fent-li comprendre
que enyorava l’abraç?
La negativa evident
el deixà corprès
i girà cua
mirant un arbre
que li queien les fulles.
Vindria un cop de vent
i se les emportaria alegre
per jugar amb elles?
O també la ma displicent
privaria el buf del vent ?
DE REBAIXES 13.- 8-10-13.- ANTON.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.
DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON

dimarts, 1 d’octubre del 2013

CENSAT / SENSAT,,, acrílic i aquarel·la


Seria censat si era sensat ?
Tenia el desig al caure.
Sense la ordre del desig no hi hauria acte?
Somniem desitjant un fi.
Caminem en vol del ocell
que alteja sospirs
i quan caiem en l’evidència
l’acte conforma la realitat.

DE REBAIXES 13.- 1-10-13.- ANTON.

dissabte, 21 de setembre del 2013

PER MÉS QUE LA TALLIN...aquarel·la...




Però si que deixaria el seu perfum
per que fos llum
de la terra.
Anton.- 21-9-13

divendres, 20 de setembre del 2013

PAS AVANT...aquarel·la


Crec que hi ha persones
que es queden enrere
si jo avanço el pas...
El meu trepig no clama
el xafar els drets dels altres
desconeguts, ignorats, amagats...
Desconeguts per no proclamats,
ignorats per desconeixement impropi,
amagats en la desfeta de la derrota
amb la por per reeixir al aire nou...
REEIXIR de les engrunes que permeten
els que escriviren la història
desprès de la victòria...
Com pollancs que reneixen
de soca viva, per molt somorta,
ha de esclatar de les ombres
i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

dijous, 19 de setembre del 2013

SEGURETAT...aquarel·la



M’aparto per que passi el Diner,
M’aparto per que vingui la Salut,
Neguitejo per la seguretat...
Seguretat del Diner,
Seguretat de la Salut,
Seguretat de la Seguretat...
Ja comença a ser l’Amor de molts,
L’altre amor no es posa en falta
Per que en predominen d’altres
Que li usurpen el Poder
I li fan la Guerra
I vencen...
Queda sí el FER L’AMOR
I haurem de conviure amb la POR
Que abans la feia miques
El vertader AMOR.
DE REBAIXES 13 – 19-9-13.- ANTON.    


dimarts, 17 de setembre del 2013

PERSONA-ABECEDARI... aquarel·la


Comença l’escola de nou. Penso en l’abecedari. He aprés que Bellesa va primer i quan se’n cansa ve la Vellesa. La primera pitet i panxa, alegre, tipeta, està en el podi, l’altra un gotet d’aigua petitó, d’un glop... i no es fa mirar... diria que un se’n aparta. I per circular de l’una a l’altra, potser una vida ? Persona- Abecedari. Quines coses penso. Ah, ja ho entenc, és que he arribat a l’última. Intentaré conservar-la per que retornar com se’n burlarien els de l’estètica... Per que que entri el cirurgià per dins i per fora i treure tots els prejudicis, ja en sabria aquest metge? No em poso en mans de metge... mentre pugui. Anton.
DE CORATGE NO EN FALTI.- 17-9-13


dilluns, 16 de setembre del 2013

QUAN SIGUI CENDRA.... aquarel·la



Quan demà sigui cendra
I el vent m’escampi
I l’aigua m’assaoni
Retornaré als meus orígens.
Allí mouré inquietuds noves
Vestides amb vistosos additaments
I em faré pollanc d’olivera
O raïm de parra d’hort...
Floriré per ser-ne aglà d’alzina
O ametlla o préssec o blat
I en meu camí renovat
Retrobaré el reble i la pedra,
El mànec de caçut i de l’aixada.
Veuré la cabana i el jaç de palla,
La ratera que procura conill i moixó...
Tornaré a sentir l’aleteig del núvol,
El sol calent que acarona
I transforma la gota d’aigua
I la fa volar i la trasllada
Per que assaoni blat i arbriu...
Tants designis per mes cendres
Que volen continuar
Estimar la terra on vaig florir.
DE REBAIXES 13.- 16-9-13.- ANTON.

diumenge, 15 de setembre del 2013

TOT UN POBLE... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anton.