dimecres, 30 d’octubre del 2013

LA CALAIXERA... aquarel·la


Fa temps, si, temps llunyà,
al posar peus a terra despert
allunyava els judicis, prejudicis
i els tancava en un calaixet.
Aleshores, ja em sentia lliure d’ells
i tenint-los tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven l’orella i en el lloc
es conservaven fresquets i segurs.
Avui, ja el veig lluny el vell calaix.
per que en bon lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a espai, tots els records
Així els guardo i quan vull o em fa falta
en cullo algun i el ressuscito
encara que sols sigui un instant
i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou
com un amic que vaig tenir i torna.
penes, alegries, cants i parlaments,
ensopegades i redreçaments,
crits i algun renec,mots finets també
acaronant galtes i bevent somriures...
Hi ha de tot... És com llibre
que es lliura quan vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.


diumenge, 27 d’octubre del 2013

DEMANEM...aquarel·la


Demanem
Implícita i explícitament,
Endògena i exògenament,
Sí, això de dins i fora,
De ser millors...que l’altre...
Demanem sempre,
Ho tenim en la massa dels ossos,
La salut, el diner, la bellesa,
La oportunitat, la intuïció
Per suplir les mancances,
Descobrir primer que l’altre...
Demanem sempre
Ser de lo milloret,
Primer que ningú i que ningú
Ens passi la ma per la cara,
Preveure el petó fals,
Saber que la moneda
Que ens canvien és l’adequada
Demanem, demanem...
I ens hem de conformar
En el que som...i tenim.
No estem contents
En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.  

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'ALABANÇA... aquarel·la


Es va creure l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un bot,
no tocava de peus a terra
El primer pas que donà
un sot o pedruscall
se li embolicà pels peus
i el cop de nas a terra
fou la seva circumstància...
Per aixecar-se de nou
que hauria d’escometre ?
Es rescabalaria dins seu
i acolliria com un gran perill
per la seva integritat
el creure’s l’Alabança?
Seria bo per seguir camí
Apartar petons que fessin a sa galta
I pensar que no sols caldria
Eixugar-se la saliva
Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.

divendres, 25 d’octubre del 2013

ES DESPULLÀ DE PERJUDICIS... aquarel·la


Es despullà de totals perjudicis
i s’endinsà dins seu.
No el va rebutjà l’intern
i  allí es posà a somniar.
Despullat, de que servia el vestit ?
Així viuria sense complexos,
no li feia falta l’envoltori
que no tapava mai res,
ja que tot s’endevinava.
Sortí al carrer sense careta
i no s’estranyà que tothom
n’hi feia cas, però el tractés
amb displicència,
 amb bon gruix de recel.
Què volia aquest ensenyant-ho tot ?
El veien autèntic ?
La seva parla era creïble
Fins sortia del cor sincera.
Ell, aleshores, es sentí feliç,
I els altres ?
- Despulleu-vos – va dir-
i us vindrà com a mi, la concòrdia.
Ensenyeu la realitat vertadera arreu.
De què serveix la pell de corder
Si brolla la veu de la mentida ?
DE REBAIXES 13.- 25-10-13.- ANTON.

  

dijous, 24 d’octubre del 2013

-COM ESTAS ? - ... aquarel·la


Quan un ens pregunta.
- Com estàs ?
Sembla com si posant-se
al nostre lloc
ens dona la medecina que ens calmi
del desencís, de la pena,
de la anorreació en que se’ns sotmet...
Però soluciona poc.
Sabem sí que se’ns mostra un amic
que s’interessa  i vol curar-nos,
que ens oblidem de les destrosses de la vida...
Innocent...!!!
Sabem que hi ha passos
que mai tornen enrere
si no és en el record
que no soluciona res.
- Com estàs ?
Què contesto ?
DE REBAIXES 13.- 24-10-13.- ANTON

dijous, 17 d’octubre del 2013

DONES...HOMES... aquarel·la


Per explicar-me als humans
Els citaria primer com persones.
Per relació de sexe
Arribaria a DONES i HOMES.
Els caracteritzaria
Dins de les paraules
En un per cada un d’ells.
Dones... Triar.
Homes... Desitjar.
I, ara, triem i desitgem.

I si en el triar desitgéssim ?
I en el desig triéssim ?
S’acabarien els greuges
Entre els sexes ?
DE REBAIXES 13.-17-10-13.- ANTON

dimarts, 15 d’octubre del 2013

... I EL CRIT VA SORGIR... boli ràpit


...i el crit va sorgir,
ningú va col·legir
si era prec o renec...
Les fulles queien a terra,
els passos les feren cruixir...
Va venir el vent inhòspit
i les feu barallar
i les llençava al cel
i les rebatia contra el pedruscall...
En l’altre compàs de temps
la calma va callar
i la boca es clogué sense parla
i les fulles aquietades
feren de catifa
als crits que queien damunt fullaraca
al no sostenir-les el vent.
DE REBAIXES 13.- 15-10-13.- ANTON

divendres, 11 d’octubre del 2013

PERDEM INTERÈS... AQUAREL·LA


Perdem l’interès en quelcom
quan saben el resultat a favor o en contra?
Ens aflaquim en la tensió ?
Ens refermem quan ens afavoreix
i ja som com bandera enlairada
que sols belluga si fa vent ?
No et trenquis l’ala moixonet
volant i buscant culpes o favors...
La pluja ho renta tot
i desprès els brots son més verds.
No perdis l’interès si ets ja a meta,
prepara el nou dejuni
per seguir camí avant amb ventre net.
Desinflar-se ? Pots caure de l’estrat.
La tensió incita la erectilitat
i perdre un pas és per sempre
i condiciona ja, temps i espai.
Ves en compte de perdre l’interès.

DE REBAIXES 13 .- 11-10 -13.- ANTON.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

I VFA TROBAR... boli ràpit


I va trobat com atzucac
la ma barrant-li el pas.
Com podria entrar-hi
fent-li comprendre
que enyorava l’abraç?
La negativa evident
el deixà corprès
i girà cua
mirant un arbre
que li queien les fulles.
Vindria un cop de vent
i se les emportaria alegre
per jugar amb elles?
O també la ma displicent
privaria el buf del vent ?
DE REBAIXES 13.- 8-10-13.- ANTON.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.
DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON