dilluns, 18 de novembre del 2013
dimecres, 30 d’octubre del 2013
LA CALAIXERA... aquarel·la
Fa temps, si,
temps llunyà,
al posar peus a
terra despert
allunyava els
judicis, prejudicis
i els tancava en
un calaixet.
Aleshores, ja em
sentia lliure d’ells
i tenint-los
tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven
l’orella i en el lloc
es conservaven
fresquets i segurs.
Avui, ja el veig
lluny el vell calaix.
per que en bon
lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a
espai, tots els records
Així els guardo i
quan vull o em fa falta
en cullo algun i
el ressuscito
encara que sols
sigui un instant
i em dona bo de
tenir-lo amb mi de nou
com un amic que
vaig tenir i torna.
penes, alegries,
cants i parlaments,
ensopegades i
redreçaments,
crits i algun
renec,mots finets també
acaronant galtes i
bevent somriures...
Hi ha de tot... És
com llibre
que es lliura quan
vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.-
30-10-13 .- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
calaixera,
ESCORRIALLES
diumenge, 27 d’octubre del 2013
DEMANEM...aquarel·la
Demanem
Implícita i
explícitament,
Endògena i
exògenament,
Sí, això de dins i
fora,
De ser
millors...que l’altre...
Demanem sempre,
Ho tenim en la
massa dels ossos,
La salut, el
diner, la bellesa,
La oportunitat, la
intuïció
Per suplir les
mancances,
Descobrir primer
que l’altre...
Demanem sempre
Ser de lo
milloret,
Primer que ningú i
que ningú
Ens passi la ma
per la cara,
Preveure el petó
fals,
Saber que la
moneda
Que ens canvien és
l’adequada
Demanem,
demanem...
I ens hem de
conformar
En el que som...i
tenim.
No estem contents
En ser...
PERSONES, la gran joia ?
DE
REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
demanem,
ESCORRIALLES
dissabte, 26 d’octubre del 2013
L'ALABANÇA... aquarel·la
Es va creure
l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un
bot,
no tocava de peus
a terra
El primer pas que
donà
un sot o pedruscall
se li embolicà
pels peus
i el cop de nas a
terra
fou la seva
circumstància...
Per aixecar-se de
nou
que hauria
d’escometre ?
Es rescabalaria
dins seu
i acolliria com un
gran perill
per la seva
integritat
el creure’s
l’Alabança?
Seria bo per seguir
camí
Apartar petons que
fessin a sa galta
I pensar que no
sols caldria
Eixugar-se la
saliva
Deixada per
l’Alabança.
DE REBAIXES 13.-
26-10-13.- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
alabança,
aquarel3la,
ESCORRIALLES
divendres, 25 d’octubre del 2013
ES DESPULLÀ DE PERJUDICIS... aquarel·la
Es despullà de
totals perjudicis
i s’endinsà dins
seu.
No el va rebutjà
l’intern
i allí es posà a somniar.
Despullat, de que servia
el vestit ?
Així viuria sense
complexos,
no li feia falta
l’envoltori
que no tapava mai
res,
ja que tot
s’endevinava.
Sortí al carrer
sense careta
i no s’estranyà
que tothom
n’hi feia cas,
però el tractés
amb displicència,
amb bon gruix de recel.
Què volia aquest
ensenyant-ho tot ?
El veien autèntic
?
La seva parla era
creïble
Fins sortia del
cor sincera.
Ell, aleshores, es
sentí feliç,
I els altres ?
- Despulleu-vos –
va dir-
i us vindrà com a
mi, la concòrdia.
Ensenyeu la
realitat vertadera arreu.
De què serveix la
pell de corder
Si brolla la veu
de la mentida ?
DE REBAIXES 13.-
25-10-13.- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
perjudicis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)