dimarts, 25 de març del 2014

TORNEM A ESMALTAR ELS CARRERS... fotos MONTS MASIP


Com que faig requisa dins dels escrit que al llarg del temps han embrutat
lloc net posant-hi pensaments, realitats que vivim, ha fet cap davant meu
aquest que n'és com un clam del esmalt del carrer que ara alcen per posar-n'hi un altre.
Quan va tenir lloc el que ara es canvia el senyor batlle en reunió al poble ens va fer saber
en aquell temps tant llunyà que ... ENS ESMALTARIA ELS CARRERS...el canvi del fang argilós va portar neteja a tot l'entorn...
Encara que un veu la bona intencionalitat del fet que tenim ara a molestar-nos amb sorolls de màquines, i privació de lliure anar per l'ESMALT, hi han imperiositats que no es poden negar 
i em de deixar les molèsties apart i veure la necessitat del fet. Aquest trenet que avui poso ja té dies, però em sembla adequat per ressaltar l'actualitat. Sempre he pensat que l'humor és com la sal o sucre, vi o aigua, pa o coca que sempre l'hem de tenir present per solucionar greuges que de vegades ens molesten, i és que res, podem comprovar que és etern en nostre viure.
ANTON.- T.E.  22-3-14 .- FOTOS MONTSE MASIP.
Anys enllà revestiren el carrer.
Sotanes i faldetes cobriren la terra
-mantell assegurat de per segles-
I la bellesa de l’empedrat clamava
amb  esgarip de joia al cel fustigant-lo
-Ja pots ploure ara i llençar reble
contra mi... Et destruiràs. Jo guardaré
el caliu del panal que segur em suporta -.
El cel tenia temps. Podien passar núvols...
-esgarrifança de rufagades cruels
o solanades de foc de juliol orgullós
res li faria sospirar cap neguit -.
I va seguir pensant en infiniteses.
Fins carros i mules, rodes i ferradures
deixaven seu ferro, tribut de pas.
Es cansaven les lloses de oir converses,
olorar pixum de gat i gos i tifes de ruc.
L’enllosat cuidava de la canalla...- No rellisquis -
Entrava davall faldilles: - Bona cuixa tens -.
Absort en sa ventura ningú li fregà nassos.
Fins que un jorn la vara de l’alcalde digué:
-Moltes lloses xafades son cau d’epidèmia
i convé renovar el llosam  que s’ha fet vell -.
Així l’orgull s’aplana. El diner camina
i si no circula tot se’n va al carall.
Destruïm per construir... Què estimem?
Tot es fa vell quan el diner sura...
Quan escasseja.... quan en falta...

Per què desenllosàrem el carrer ?
DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.  27 – 10 – 11

divendres, 21 de març del 2014

HEM DIT MAI T'ESTIMO ? ... boli ràpit


Des de menut l’havien besuquejat
I galtes i cabells i llavis els duia plens
i a demés el so harmoniós del T’ESTIMO
era font a seva vora donant aigua...
No es preocupà gaire, mai...
Ni el contestava, el deixava en sa melodia
que a orella rebotava i es perdia...
Per què contestar mai, mai, si sempre
el sobrepassaven amb apassionament?

Un dia el sol no va obrir escletxes de llum,
La pluja quedà en la nuvolada...
Els calzes de les flors plens de rou...
El t’estimo de l’abellam no xuclava pol·len...
Les lluernes i grills per la nit
no feien llum ni sincopaven ric, ric en l’oïda...
Reflexionà, es donà compte, es preguntà...
he contestat  mai a l’orquestra del T’ESTIMO ?
Considerant el greuge...
un crit fort sorgí alhora de cap i cor seu
i el sol espetegà d’entre negra nuvolada
i contempla de nou l’estima
en les fulles caigudes del seu arbre
mentre el ventijol li remenava el cabell
amb dits bellugadissos que mai, mai,
però mai abans havia percebut...
Hem dit mai a l’altre T’ESTIMO ?

DE REBAIXES   14.- ANTON.-T.E..- 21-3-14

dijous, 20 de març del 2014

ÉS LA NIT.... BOLI RÀPIT


5 – 9 – 7 – 12
És la nit. Un fanal fueteja clarorada.
Dins del cor les papallones surten
a batre ales i cos nu en el cristall.
Xineses formes cauen en carreu del carrer
i la quietud no les deslloriga.
S’extenuen les falenes i cos i ales nus
reboten mortes en el peu del fanal encès.
Altar de misteris, un grill romp crit
i la nit pren cura d’estorat silenci
que l’insecte ha desballestat com roda
xirriona que vol arribar a la claror.
En el finestral una enamorada clama a la llum
per que desperti a Selene que dorm

en els coixins d’uns núvols negres.
DE REBAIXES 12.- ANTON.- T.E.-9-7-12

dimecres, 19 de març del 2014

A TOTS ELS JOSPS... boli ràpit





A TOTS ELS JOSEPS...

EN ESPECIAL A LA MEVA MARE I AL NOSTRE FILL
QUE JA VAREN FER CAMÍ DEL INFINIT...
Ta presència em recorda ta paraula
plena de llum, de goig intens,
quan teva boca emmelava taula...
Llavis de petons de sentiments plens.

Teus ulls brillaven com dos ciris
amb flam que entrava en l’esperit.
Avui, el desig és que em miris
i em penetris i diguis ton infinit.

Si ens teníem a cos i mans besades,
aquell AHIR se’n va anar per no tornar...
Voldria retrobar-lo un instant en abraçades
i sentir QUÈ sents com dia ja llunyà...!!!!

Retorneu i en serem feliços... TOTS !!!
Què més podem desitjar !!!
DE REBAIXES 14 .- ANTON I T...E...- 19-3-14

dimarts, 18 de març del 2014

PER PODER TRENCAR EL SILENCI.... boli ràpit


9 .- Per poder trencar el silenci
privava estar emmudit
i el mutisme
no tothom el suportava.
Fins n’hi havia que
feien parlar a l’altre
sense que aquest
en tingues ganes,
Així, li contaven, contaven
fins obrir l’aixeta
de l’altre, obrir les ganes,
i, aleshores, la font
trencava el silenci
i el provocador 
omplia gots i botelles...
fins que sabia tots els secrets.
Li havia trencat 
la virginitat del silenci,


DE REBAIXES 10.- ANTON-T.E. 9-10-10

dilluns, 17 de març del 2014

L'INTENSITAT DEL MOMENT... aquarel·la


L’ intensitat dels moments
viscuts a pleret...
Unint-los amb el cordell
de la cordialitat,
pot entrar en nosaltres
com sers vius que sempre
ens faran aliances
de beneplàcit.
Diguem  si no on veus
el goig, la joia, la felicitat
si no enquadernes
els teus moments dilectes ? 


DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E..- 3-9-10.

divendres, 14 de març del 2014

NO SABIA SI ERA PITJOR... AQUAREL·LA



No sabia si era pitjor
Tenir fred o estar cansat
Fred de fred i cansat
Quan els braços cauen
I les cames no et sostenen.
Què carai, és va dir la joventut !!
Va voler provar-ho
I se’n anà ben abrigada a la festa.
Una corrua pels carrers.
Botar i salar com llagosta...
Quina calor ! ...i es va traure l’abric.
Am el seu ventre plenet
de líquid golós i bombons ,
no resistia el sacseig..
Poc es dava compte que s’allunyava
De la tenda on deixava el tendal.
Suada, mig morta, cansada...
Com un flam tremolava
Al aquietar aquell tràngol
I sentir l’airet fresc, fresc...
Aleshores... i l’abric, on és ?
I ara tindràs el rei fred que t’estima,
I t’abraça, i et besuqueja tot el cos...
I aquell màgic cansament
A qui  sempre dominaves
Ha llençat totes les cartes
I ara a l’escapsa et trobes vençuda...
Qui tingués abric i llit... !!
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 12-3-14



dimecres, 12 de març del 2014

CALLA. PALADEJA... boli ràpit


Calla. Paladeja.

La veu no esclata.

Els ulls callen de grat.


Miren. Veuen. Perceben.

I no gosen comunicar.

Les lletres ensalivades
entranyen un gust dolcet.
Avui el sol és groc.
El cel callat de blau.
L'herba brota verd.
Un clavell brilla roig.
Se m'emporta el vent,
a on ?

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. 5-5-11

dimarts, 11 de març del 2014

NEIX... boli ràpit pintat



Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop
escrutant... sabent que ETS
Sabràs on has estat reclòs
callat, inservible,inútil
i ara vius el moment precís
despertant al nou VIURE.
Calla... El batec del cor
confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

dilluns, 10 de març del 2014

PER PODER AGABELLAR EL TEMPS... boli ràpit


Poder agabellar el temps
qui no ho voldria
si és que el temps existeix?
Qui creu en l'infinit
en parla hi dona lliçons,
Si és que el temps 
és una falsia
és que vertaderament
som infinit ?
Però en nostre dèbil pensar
record o passat,
esdevenidor o futur
ens captiven i enganyen 
en nostre curt present...
Fins el pensament corre
més, molt més que el temps
i pot estar en diferents estadis
al mateix temps...
Qui el governa el pensar ?
Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11