dilluns, 7 de juliol del 2014
diumenge, 6 de juliol del 2014
PAISATGE... aquarel·la
2............18 – 10 – 09
Robusta pedra dolça ens barra el pas
sostenint bigal de fusta, vella melis,
convertint-ho en un obert i esvelt finestral
que donant mirar esparpellat,
dolç t’hi encaramel•lis
Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat
s’esguarda amb serenor de cants verges.
Una figuera posa el verd a tocar braç
mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples
És un mirar obert que esbatana ulls
amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.
Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull
i la quietud de tot amb el silenci es baralla.
I els mujols, rovellets estrellats de quica jove
porten el delit de la plegària que vivifica.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
paisatge
divendres, 4 de juliol del 2014
VALENT...aquarel·la
Quan sentim la campana
del podem ser valents
ens mentim a nosaltres mateixos.
Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.
Ser valent és una necessitat
que se’ns presenta, ens acoltella
i no ens deixa recular.
doncs, està en joc la pervivència,
i, aleshores, sí, som VALENTS.
Tenim allí el problema a resoldre
I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.
Si no ho som per que ens acull la por
i no reaccionem...,
ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.
- Sigues valent.- em deien.
- Sí, la meva necessitat imperiosa,
Ineludible, intransferible...
Davant teu el pou insondable,
Darrere, per sort la paret que el sosté.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-4-7-14
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
valent
dimecres, 25 de juny del 2014
FOC DE SANT JOAN... aquarel·la
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
foc de sant joan,
recors,
scendra
diumenge, 8 de juny del 2014
QUI NO RECONEIX LA ROSA ?...aquarel·la
QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!
DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14
Etiquetes de comentaris:
anxaneta,
aquarel·la,
catalunya,
ESCORRIALLES,
ROSA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)