dimecres, 16 de juliol del 2014

25.- EN EL SEU DIA A LA NETA MIRIAM... ( també a totes les CARME )...salms de l’Amor... aquarel·la


25.- EN EL SEU DIA A LA NETA MIRIAM...
...................... salms de l’Amor.
... i reposa el violí en la soca d’arbre
mirant el cel difús que l’acompanya...
Enyora el temps passat que ja no torna,
ansía el futur que davant seu esclata..
És jove i sa joventut li promet destins
que no sabia com assolir-los...
Mira al lluny on sa felicitat complerta espera
i seus anhels S’assolin assumint desitjos.
Té la balança del poder de decidir
en la lluita per un segur i ferm destí...
No te peresa d’obrir bretxa en l’horitzó
que ara l’acompanya per fer-se un nom,
per on rondarà amb escreix seva vida.
Té la seguretat d’acomplir tot el desvetllament
i  avui celebra la seva onomàstica
amb tot el que estima:  la família que culiva,
els amics que t’abracen amb joia i goig,
els quefers que et portaran a ser Tu plenament...
Ai, Míriam, ni sé el que dic per ensonyar-te
en aquest delit que sento per vosaltres els nets
I tu fore’ts la primera que ens va dir IAIA, IAIO
aquesta paraula que em té el cor robat
per que diu de la Pau i el Amor que transmet.
Sigues FELIÇ, avui i sempre amb nosaltres.
DE REBAIXES  14.- 16-7-14 .-ANTON.- T.E.

dimarts, 15 de juliol del 2014

LA CROSSA... salms de l'amor... aquarel·la


19.- LA CROSSA...
.............salms de l’Amor
...i a ma la canya de matar serps,
Prop a collir el bastó que no el trairia
i a cop dur i sec trencaria tots els caps
punyents, enardits de cards inquiridors
que li privaven el pas, barrera física,
Per la lluita diària el mànec
de pala, aixada, caçut...
Tots eren servidors, súbdits
que el servien en certes funcions.
Per que estimar sers vulgars?
El temps que cura ferides i enyors
li digueren que li faltava un bastó.
Ja seves cames delejaven companys
Que el frec de les hores les fèren dèbils
- Et falta la tercera pota...
Què és sabia ell!! Quins delits!!
L’amic que li parlava li va oferir
la crossa a la ma... tercera pota !!
Obtenia seguretat en tot ell...Sí.
I la collí amb dilecte enginy
i fins li feu un petó sensible
que a la crossa feu enardir.
- Per què  no estimaves la canya, el mànec
que feren la seva feina ?
No cal que teu cor s’agenolli ara,
pensa en el deute contret amb ells,
amb meus companys de servei.
M’estimes a mi com si fos cos teu,
i al fi i al cap sols soc, com ells, un tros de fusta.

DE REBAIXES 14 – 10-7-14.- ANTON.- T.E.

divendres, 11 de juliol del 2014

18.- LA SOGA I EL CORDILL... ( salms de l'amor )... aquarel·la


18.- LA SOGA I EL CORDILL...
.................salms de l’Amor.
... i a terra restava la soga
enroscada com experta serp.
Sola en seu llenguatge de quietud
sols alçava el cap mirant, descobrint.
De dalt de la bastida guaitava
entre pots de confitura,
cordell que lligava paper en tapa pot.
Qui sap si sa destresa deslligà
i el lligall queia,es sobreeixia de la bastida...
A la soga serp li ensumà allargar-se
fins pensar-se besar aquell cordellet fi,
fer-se’l seu amb intrèpida carícia...
La potència de l’impuls feu apropar
la fina peça i fins tombà el pot
que deslligat i obert, faltant-li de paper la tapa
vessà la mel que contenia amb cura
i el regalim banyà de gotim excels la soga...
Prou notà un bes nou que impressionava
que subjugava el contacte entre soga i cordill.
La mel feu el miracle de petó i abraçada.
DE REBAIXES 14.- 10-7-14.-ANTON.- T.E.


dijous, 10 de juliol del 2014

LA ROSA I LA LLUM...(salms de l'amor)...aquarel·la


17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana 
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.
................
10-juliol-14
la rosa compliria 80 anys...!!
Fa un temps la robaren del seu jardí.
Seu destí arribava a meta.
Tallà la cinta de la immortalitat
que es beneeix en el record dilecte
que no s'esborra mai de mai
Quants records ens duen seva Pau i Amor !!
El foc és viu per que viu en nosaltres.
..........

Anton i tots quan la estimaren..

dimecres, 9 de juliol del 2014

..EL NOSTRE JO?...aquarel·la


Quan la llum es fa silenci,
orbs els ulls tancant parpella,
en l'abisme intern del record
brulla la font dels passos dats.
Ensopeguem en el blanc o negre,
apartem barrumballes de por
i l'escenari obre ignot paisatge,
Som nosaltres i el nostre JO ?
..................... Anton.
29 desembre, 2010

dilluns, 7 de juliol del 2014

CAMÍ....aquarel·la


.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus

de tant còrrec mon
deslligat de malicies...
La pell és l'espardenya
com aram protector.

Això el fa lliure.............. Anton

diumenge, 6 de juliol del 2014

PAISATGE... aquarel·la



2............18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas
sostenint bigal de fusta, vella melis,
convertint-ho en un obert i esvelt finestral 
que donant mirar esparpellat,
dolç t’hi encaramel•lis
Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat
s’esguarda amb serenor de cants verges.
Una figuera posa el verd a tocar braç
mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples
És un mirar obert que esbatana ulls
amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.
Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull
i la quietud de tot amb el silenci es baralla.
I els mujols, rovellets estrellats de quica jove
porten el delit de la plegària que vivifica.

divendres, 4 de juliol del 2014

VALENT...aquarel·la


Quan sentim la campana
del podem ser valents
ens mentim a nosaltres mateixos.
Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.
Ser valent és una necessitat
que se’ns presenta, ens acoltella
i no ens deixa recular.
doncs, està en joc la pervivència,
i, aleshores, sí, som VALENTS.
Tenim allí el problema a resoldre
I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.
Si no ho som per que ens acull la por
i no reaccionem...,
ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.
- Sigues valent.- em deien.
- Sí, la meva necessitat imperiosa,
Ineludible, intransferible...
Davant teu el pou insondable,
Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-4-7-14

dimecres, 25 de juny del 2014

FOC DE SANT JOAN... aquarel·la


Del llim dels actes de la vida,
del seu passat
ens resta el record...
Del flam i fum del foc
quan ha revertit en el passat
pot quedar-nos la cendra...
Quan plou pot arrabassar-nos
record i cendra.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-25-6-14

diumenge, 8 de juny del 2014

QUI NO RECONEIX LA ROSA ?...aquarel·la


QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!


DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14