divendres, 19 de setembre del 2014

MARGARIDETES... aquarel·la


28 – 4 – 11.- TERRA
En mig de la porca seguint sa via
les margaridetes fan el seu camí.
Com ous estrellats, petits, de mare guatlla
omplen la taula terra d’inesperat desig.
Les veig com mainada corrent cursa
quan de l’escola mestres els fan fugir
i la gatzara de blanc i groc barreja
amb altres transeünts que esquiven perill.
Qui no pensaria en estrellades estrelles...
Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.
Alguna cadernera en farà bona festa
quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.
L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires
s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,
Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia
i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!
I les brindarà per que juguin sa estimança
als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!
Tots els cors seran plens de benaurança
Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

dimarts, 16 de setembre del 2014

SABER ENVELLIR ?... aquarel·la


31 – 5 – 11
Saber envellir ? Si no hem après
que la joventut és una adolescència
que ja ha claudicat.
Saber envellir ? Som amos nosaltres
d’aquesta imprompta que la vida
ens posa a les mans ?
Saber envellir ? Ser com granet de sal
en gota d’aigua que conserva íntegra
la substància per viure.
Saber envellir ? Parlaria amb la clepsa
i es sentiria infant en primera estimança.
Sorgiria com oreneta fent continuat niu.
Acallaria el tic-tac de les ànsies incompreses.
Esclataria anxaneta dalt veient el futur.
Saber envellir... Complir tots els preceptes

en els altres de Pau, Amor, Llibertat.
DE ARREPLEGANT TRENETS III - T.E.

dilluns, 15 de setembre del 2014

DE L¡ADVERSARI... aquarel·la

SANT ROC.- CABACÉS.

2 – 12 – 10
De l’adversari, pots guardar-te’n,
saps el que vol... arruïnar-te ?
Del correligionari ...
Coneix teves interioritats, possiblement.
Pot ajudar-te o pot ofegar-te,
fer-te caure del tron
llençant contra tu la bitlla
que sap que et perjudica...
fins deixar-te desprotegit
i passar-se a l’adversari
si no l’acontentes....

Saps que l’arbre fa ombra

segons la llum que se li projecta ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON T.E.

diumenge, 14 de setembre del 2014

HAVIA VENUT... aquarel·la


22.- 18 – 2 – 11
Havia venut sa paraula
I ara era mut.
Havia venut la vista
I ara era cec.
Havia venut la oïda
I ara era sord.
Havia venut el tacte
I era insensible a tot...
Però es quedà amb l’olfacte
I ara el matava la corrupció.
DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON.-T.E.

dimecres, 10 de setembre del 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit


Com m’encantaria junyir la veu blava
del cel altívol i l’esperançat  mar
a la muntanya que de dol afanya
i amb el blanc ens cita a escriure el tall...
El tall de l’ injustícia que ens subjuga
que ens aplana clatell i anorrea el cap...
Ai, cimbori de nostra terra aimada,
del teulat sorgeixi ja l’últim esclat
de campanar que li han robat campana
i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.
Esclata veu d’un poble en que sa llengua
la menysprea el prepotent justicier cruel
que fins l’última paraula ja se’ns menja :
INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.
DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON.  

dimarts, 9 de setembre del 2014

LES PERSONES... aquarel·la


11.-15 – 11 -10
Les persones ens delatem.
Mira. Tanca curiositat. Mira.
Espera. No t’impacientis. Espera.
Calla. No preguntis. Calla.
Ressegueix les peuades
de la seva mirada intranquil·la,
o fefaent o feble o amorosa
o suau o distreta o trencadissa
O absorbent o silenciosa...
... i sabràs què busca, que espera,
D’on fuig, que estima, que li interessa...

... La teva curiositat tancada
ha obert el miracle...
Ara saps davant de qui et trobes...
Un pàmfil, un innoble, un innocent,
un prepotent, un enquistat en
l’orgull, enveja, passions ...
Ara, entra els ulls dins teu
i mira, calla,... En que t’hi assembles ?
DE ARREPLEGANT TRENTS II .- ANTON.- T.E.


dilluns, 8 de setembre del 2014

NO SIGUIS... aquarel·la


6.- 1 – 5 – 10
No siguis com el frare
que és diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Ranareja  sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
Que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.
DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.


dimecres, 3 de setembre del 2014

EL FOC... aquarel·la


Podem dir, calla.
Podem dir, no ploris...
Però al foc, no cremis ?

Els que no tenen
L’aigua d’apagar el foc
es valen del calla,
no ploris que no tens raó...

Dins el magma del poble
el foc es viu i crema
i es renova
i s’aparta la cendra
amb els molls
Per que no s’apagui
la soca encesa...

Què bons els alls
cuits a la cendra !!
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.
3-9-14

dimarts, 2 de setembre del 2014

LA LLUM... boli ràpit.


62.- 30 – 9 – 10
He crescut desaforat
quan el raig de llum es guarda
en la ratlla de l’invisible.
L’ombra meva creix, creix
i penso en ser un gegant
estès a terra incòlume.
Ni vent ni pluja poden en mi,
sols la llum
em retorna
al lloc...
Captiu de la claror,
m’ha fet creure
en l’orgull envejat
de ser un colós.
.......................
Ella ha clos en son viatge
i jo he quedat petit com infant
orb de la claror
que m’havia alterat
la realitat més íntima.

 DE ARREPLEGANT TRENETS II
2010-11.- ANTON.- T.E.

dimarts, 26 d’agost del 2014

CANVIAR D'AIRES... boli ràpit


Cansat dels  contactes que li oferia la vida
pensà en fer taula rassa i canviar...
Tocar paperetes de vot que no acomplien
les expectatives posades en el polític,
veure que la religiositat no seguia
les prèdiques en que es refermava la cúria,
que les amistats tenien tendències
de lucrar les seves suors treballades
i- el profit propi no li deixaven lliure...,
Noi, noi,pensà en pujar al terrat descobert
i a les nits estendre la seva vesta
que el ventijol li obrís tots els porus,
mentre s’ha mirada tenia la complaença
de veure el cel de brillants estrelles
i ,allí,ningú li demanava, ni diner, ni resos,
ni paraules d’alabança fútil i fal·laç,
ni paperetes en urnes  per engreixar
la corrupció, les il·legalitats, i cares
que sols el coneixien un dia...
I encara amb la sorna de toc a l’espatlla..
-Ja saps quan em necessitis...
I les poques vegades que havia buidat el pap,
Ai,noi,de raons i paraules... tantes!!
però tot quedava en aigua de borraines.

Li aniria bé el ventijol pur i net...
Allò que diuen: Canviar d’aires... !!
DE REBAIXES 14.- ANTON. T.E.- 25-8-14.