dimecres, 24 de setembre del 2014

A TRENC D'ALBA... aquarel·la


2.- 7 – 3 – 10
A trenc d’alba
sospiren encara els estels,
flaires de llum
i copes de vi
amb patenes de dits
que rellisquen per la pell
de la terra humida
amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls
que la nit no ha cansat
en ses somnis de disbauxa
corrent per el pensament
esperant la claror
de la matinada...
Ara, s’abeuraran de colors
i s’asseuran impertorbables.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON -T.E.

dimarts, 23 de setembre del 2014

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la


2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.

divendres, 19 de setembre del 2014

MARGARIDETES... aquarel·la


28 – 4 – 11.- TERRA
En mig de la porca seguint sa via
les margaridetes fan el seu camí.
Com ous estrellats, petits, de mare guatlla
omplen la taula terra d’inesperat desig.
Les veig com mainada corrent cursa
quan de l’escola mestres els fan fugir
i la gatzara de blanc i groc barreja
amb altres transeünts que esquiven perill.
Qui no pensaria en estrellades estrelles...
Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.
Alguna cadernera en farà bona festa
quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.
L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires
s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,
Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia
i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!
I les brindarà per que juguin sa estimança
als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!
Tots els cors seran plens de benaurança
Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

dimarts, 16 de setembre del 2014

SABER ENVELLIR ?... aquarel·la


31 – 5 – 11
Saber envellir ? Si no hem après
que la joventut és una adolescència
que ja ha claudicat.
Saber envellir ? Som amos nosaltres
d’aquesta imprompta que la vida
ens posa a les mans ?
Saber envellir ? Ser com granet de sal
en gota d’aigua que conserva íntegra
la substància per viure.
Saber envellir ? Parlaria amb la clepsa
i es sentiria infant en primera estimança.
Sorgiria com oreneta fent continuat niu.
Acallaria el tic-tac de les ànsies incompreses.
Esclataria anxaneta dalt veient el futur.
Saber envellir... Complir tots els preceptes

en els altres de Pau, Amor, Llibertat.
DE ARREPLEGANT TRENETS III - T.E.

dilluns, 15 de setembre del 2014

DE L¡ADVERSARI... aquarel·la

SANT ROC.- CABACÉS.

2 – 12 – 10
De l’adversari, pots guardar-te’n,
saps el que vol... arruïnar-te ?
Del correligionari ...
Coneix teves interioritats, possiblement.
Pot ajudar-te o pot ofegar-te,
fer-te caure del tron
llençant contra tu la bitlla
que sap que et perjudica...
fins deixar-te desprotegit
i passar-se a l’adversari
si no l’acontentes....

Saps que l’arbre fa ombra

segons la llum que se li projecta ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON T.E.

diumenge, 14 de setembre del 2014

HAVIA VENUT... aquarel·la


22.- 18 – 2 – 11
Havia venut sa paraula
I ara era mut.
Havia venut la vista
I ara era cec.
Havia venut la oïda
I ara era sord.
Havia venut el tacte
I era insensible a tot...
Però es quedà amb l’olfacte
I ara el matava la corrupció.
DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON.-T.E.

dimecres, 10 de setembre del 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit


Com m’encantaria junyir la veu blava
del cel altívol i l’esperançat  mar
a la muntanya que de dol afanya
i amb el blanc ens cita a escriure el tall...
El tall de l’ injustícia que ens subjuga
que ens aplana clatell i anorrea el cap...
Ai, cimbori de nostra terra aimada,
del teulat sorgeixi ja l’últim esclat
de campanar que li han robat campana
i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.
Esclata veu d’un poble en que sa llengua
la menysprea el prepotent justicier cruel
que fins l’última paraula ja se’ns menja :
INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.
DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON.  

dimarts, 9 de setembre del 2014

LES PERSONES... aquarel·la


11.-15 – 11 -10
Les persones ens delatem.
Mira. Tanca curiositat. Mira.
Espera. No t’impacientis. Espera.
Calla. No preguntis. Calla.
Ressegueix les peuades
de la seva mirada intranquil·la,
o fefaent o feble o amorosa
o suau o distreta o trencadissa
O absorbent o silenciosa...
... i sabràs què busca, que espera,
D’on fuig, que estima, que li interessa...

... La teva curiositat tancada
ha obert el miracle...
Ara saps davant de qui et trobes...
Un pàmfil, un innoble, un innocent,
un prepotent, un enquistat en
l’orgull, enveja, passions ...
Ara, entra els ulls dins teu
i mira, calla,... En que t’hi assembles ?
DE ARREPLEGANT TRENTS II .- ANTON.- T.E.


dilluns, 8 de setembre del 2014

NO SIGUIS... aquarel·la


6.- 1 – 5 – 10
No siguis com el frare
que és diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Ranareja  sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
Que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.
DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.


dimecres, 3 de setembre del 2014

EL FOC... aquarel·la


Podem dir, calla.
Podem dir, no ploris...
Però al foc, no cremis ?

Els que no tenen
L’aigua d’apagar el foc
es valen del calla,
no ploris que no tens raó...

Dins el magma del poble
el foc es viu i crema
i es renova
i s’aparta la cendra
amb els molls
Per que no s’apagui
la soca encesa...

Què bons els alls
cuits a la cendra !!
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.
3-9-14