dijous, 20 de novembre del 2014

POMA PER LA SET... aquarel·la


Sent viu encara com fusta d’arbre noble
es reservà l’únic fruit que tenia a vora soca,
Si venien temps més molestosos
tenia a vora una pometa per la set...
Les ventades, solanades i marfugades
no li deixaven brot viu de fruit
i la seva astúcia li aconsellà produir
a bon refugi l’aliment per passar hores...
Previsor com abella o formiga
a prop de cau  ho resguardaria...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 20-11-14


dimecres, 19 de novembre del 2014

GARBÍ... aquarel·la


Obrirem finestrals al garbí
i que entri en nostres llars
i que ventili i refresqui fins el llim,
pàtina que les boires del hivern,
quasi infinites, han dipositat.
Esparpillem la brasa interna
ingerint ja per sempre
el foc lleial en nostre destí
que cremi barrumballa
i soques i troncs i ramatge
donant pas a neteja de fullam.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 19-11-14

dimarts, 18 de novembre del 2014

MARGARIDA... aquarel·la


De tant esperar
les fulles de la margarida
havien emmoradit...
Calia que tots els esculls
es fessin enrere.
Que la moixonada
estirés el fullam
pel be de tots
i quedés l’or de la casa
a mercè de la paraula plena.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 18-11-14.



dilluns, 17 de novembre del 2014

PLENS DE CADENES... aquarel·la


Plens de cadenes fins a colzes
- mentides que han fet incansable gruix-,
vigilem el pròxim pas a dar...
Molta musica plena de flautes,
violes, violins i encens de tambors...
podem escoltar i fins seguir
impregnant-nos de seva solfa.
La salmòdia és a l’aire, circul·la
buscant seguidors atònits
fent badalls de ensopit cansament...
I no volem que plogui la gota grossa,
ni que els miralls ens reflecteixin inactius...
La quietud de l’aigua ens ajuda
a veure’ns en els el reflex que bascula
el  ventijol que juga a cartes
amb les fulles llegides de l’arbriu.
Quan vindrà la inefable Pau
a assolir i aquietar les inquietuds provocades ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 17-11-14

dissabte, 15 de novembre del 2014

MOCADORETS ... aquarel·la


-“Mocadorets decrèpits us heu tornat...
Heu baixat escales, rememorat la baixesa.
Dalt al tron, superbs us abrigàveu
amb vostre vel·leïtat de fullam orgullós...
I, ara, sou trepitjats per vent i pluja i sol.
Heu caigut en ses urpes, no sereu batlles
d’un univers que l’arbre sostenia...
Heu caigut per no tornar mai més a surar ..”- 
Els que a les fulles miraven amb odi  això deien.
No sabien que els mocadorets ressusciten
amb el vent i la pluja i el sol de sa dignitat
i es fan verdes i ufanes quan els cors estimen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 15-11-14


divendres, 14 de novembre del 2014

FULLES...aquarel·la


... i el vent potent
Queel titllen d’ INÚTIL,
ha recollit totes les fulles
de l’ARBRIU...
Aquests faran fulla nova fèrtil?
Ja s’obre la primavera...!!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -14-11-14

dijous, 13 de novembre del 2014

ELL, EL CAMÍ... aquarel·la


...i estava tranquil,
No li feia por el vent,
ni la pluja que l’embarrava
ni el sol que el ressecava,
Sempre continuava
sent Ell el CAMÍ.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -13-11-14



dimecres, 12 de novembre del 2014

LLUM DE TARDOR... aquarel·la


...i l’arbriu es reflectia
En el mirall de l’aigua...
Quina joia tenir llum...!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 12-11-14.


dimarts, 11 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 7... aquarel·la



CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ... 7
Incontrovertibles practiques en els moviments dineraris
escandalitzen ara a la societat, quan han set
pràctiques esmerades del bon fer dels patriarcats...
..................................
- Mireu quines truites que us he fet mentre vosaltres
éreu ballant la polca, la masurca i el vals...
i no cal dir que les entrades eren pagades
pel meu volgut Florentino, que es desviu per vosaltres.
Els set fills del matrimoni, a la edat de treballar,
eren subjectes a l’entrega del sou percebut
i del cúmul de moneda els dos vells en responien
avidant a la patuleia que no pensava
si no en divertir-se i no remoure la pensa.
.........................
Un forà es feu amb el cor d’una filla de la família
i D, Florentino el cridà a capítols al quarto fosc
lloc senyorial on els cortinatges i finestrons tapaven la llum
figurant ser un cau... – Es que així estic fresc al estiu –
deia el magnan depositari del dineral de la seva pleballa.
El Josep quasi ensopegant va entrar en aquell saló romàtic,
sentia la sentor de presència humana, més no era gat
que obrís prou els ulls esbatanant mirada i s’aclarís on era.
- Vine, Josep, que parlarem com amics, quasi com a fills...-.
- Es que us sento, però no us sé veure, perdoneu...-.
- Ja obriré un poc els finestrons que no cal gastar llum -.
-Ara fins us podria contar els pels de la barba...-.
- Aquest..., aquest encontre ha de servir per marcar
 i assabentar-te  de les directrius que regeixen la família.
Aquí tots els membres aporten els sous que cobren
a la bossa comuna de la casa. Jo i la mestressa
la custodiem i repartim equitativament per tots
veient les necessitats particulars i col·lectives.
Aquesta forma de viure assegura a tots quan es casen
casa i patrimoni equivalent, i mai tindran queixa...
- Em sorpreneu. Jo sempre he set amo del meu,
i si no guanyo prou ho bé perdo el diner m’he d’espavilar.
A més la Josefina ja aporta el seu des del més enllà...
i ara voleu que jo entri a la vostra bossa els meus estipendis
- Ja veuràs que quan us caseu ho tindreu tot pagat...
- Com he fet sempre penso guardar el meu sou a meva butxaca,
així sempre sabré amb el que conto i no conto
que això del diner, el rodó roda i el de paper vola.
Com que jo ja tinc un raconet, acordaré, si ella ho vol,
amb la vostra filla, ja des d’ara com si fóssim casats
i sense conviure junts dedicar els guanys al futur viure –.
.................................
La lluita entre pare i filla fou terrible... Ella decidí
trencar el pont seu amb aquella família i se’n anà.
La parella de coloms s’establiren fora del feudalisme...
i en aquelles terres començà una nova forma de conviure.
Ara cadascú, independitzat, tenia la bossa guardant-se-la.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-10-14.

dilluns, 10 de novembre del 2014

...I AHIR VA SORGIR EL SOL...aquarel·la



... i ahir va sorgir el sol
I la flor s’inflamava
I la neu gel és fonia...
La sang eufòrica
circulava en la vena
i el cor deia alegria.
El ventre de la terra
aixecava el crit de vida.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -10-11-14