dissabte, 29 de novembre del 2014

OCELLS... aquarel·la


Caminen eixalats,ja no volen,
no canten veus, ans tot alegria
i el corb negre llença les Os
esclafant-les en la singlada.
En el gran roc rebota el crit
que abans reietó mirava
sumit en l’escletxa
que deixa veure la dificultat.
La tarda es dissol
i no ensopega l’hora.
Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc
i el flaire gasós de la llum
caurà esboirant-se fent llampurnes ...
Dormen, ja les formigues
i el ressò dels sospirs
obre la finestra del llençol.
La nit farà escriure nous versos.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-11-14


divendres, 28 de novembre del 2014

TORROMPERS...aquarel·la


Ple de torrompers eren voral del seu camí,
erms on les aixades i relles renunciaren
continuar els seu delit de puixança benefactora...
Tot reculant segles quan la disbauxa era planúria
i les soques fèrtils anunciaven bones collites...,
immersos en la baralla de plans i costers ,
rossolaren culs i les mortalles
eren llençols d’endarreriment...
Sembla que avui un brot viu ha descobert
en la quietud un pensament d’infant que neix
i crida el seu primer plor de vida...
Potser la nova llet serà fita de nova conquesta
i el torromper i erm ressuscitarà
de l’emmantellament que el sumí en l’endarreriment..
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 28-11-14

dimecres, 26 de novembre del 2014

CARABASSÓ... aquarel·la


El seu melic li resultava un bon didal
que usava per furgar el ventre.
Es deia que era sols un tros de carabassó,
verd i tendre no com pastanaga roja i dura...
Havia enramat la seva mare els braços i peus
en aquell marge de llicorella
que li recordava la seva aspra terra
on el cep donava un vi d’infern a gola
i pensà que podria ser galet per degustar
les excel·lències  del terrer...
Ara, ell sols era un carabassó il·lusionat
no donava per més, però amb tenir-ho s’acontentava.
Potser un dia el fregirien o el bullirien
i junt amb altres menjars faria bona tossa.
No es considerava molta cosa, sols un carabassó.
DE ARREPLEGANT TRENETS   III
ANTON.- T.E.- 26-11-14


dimarts, 25 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 11... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA.. 11
SECRET?...
Molts estranyaven que l’indi-vidu 
plantés tantes tomaqueres ...devien ser molta família
i necessitava avidar tota la menudalla i grans...
Molts ho consideraren un secret i fins es deien...
Deu ser un SECRET de volada... Sabem que
les tomaques també es poden llençar a veure què toquen...
La gent estava instigada, volia saber.
És el cuquet que porta el preveure un secret...
- No patiu, ja vindrà el dia – deia caient-li la bava...
Ell tenia por de les canyes que quan es desencanyaven
les tomaqueres s’aprofitaven  per fer feixines...
Les feixines eren grups de canya de dos pams lligades
per que els abegots molt astuts en els forats fondos
anessin a dipositar els excrements comestibles
com si fos mel, si, això, si, mel d’abegot
Tants, clar, el soroll que feien els insectes era insuportable
amb el seu brogit de no, no, no nooo, noo, noo
per que tots estaven per la feina de defecar...
Ell, tiraria els vegetals rodons i madurs com contra paret
i acabaria amb aquell molest soroll...
Qui li deia que no fes feixines ? Tu ets un carnestoltes –
Ell  els hi deia, i com no menjaré mel d’abegot...
Vull ser jutge que no c... més, que no ens embrutin...
El tractaren d’imbècil, quines pensades té aquest tontet...
Si no els mataràs tots, que no ho veus que son molts...
-Però el que es quedi en la lluita no dirà més no,noo...
Que vos pensàveu que no sé el que faig ? –
I a tirar tomaques s’ha dit... Oh! I l’estesa de llavors...
- Ja veuràs l’any que ve, quina sortida de tomaqueres
O es que aquestes llavors no valdran ?
Ai, que vos falta capissola, companys...
Es referen tots els que volien saber el secret...
Tenia raó, aquell imbecilet, ...no menjarien mel d’abegot
Però de salsa de tomàquet...el rebost ple i llavorada...

Desprès és descobrí, al cap dels anys com un tontet
havia instituït el pa amb tomàquet... SECRET A VEUS, ARA.
I de mel d’abegot... ja no en parla la bíblia .
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 25- 11- 14



dilluns, 24 de novembre del 2014

ACAMPAREM... aquarel·la


Acamparem on el vent no corre
I que sols és corriola de desig
I suau ens obre portes sense que batin
I no destorba els peus al caminar.
Els vents dolents allí no s’hi aturen,
Passen lluny moguts per les enveges
I van amb elles destruint senders
Que abans trepitjarem amb anhels.
D’ells ens en guardem. Tenim caseta
Senzilla on hi gaudim de l’albereda
Que ha crescut apartant guerres i odis
I ens reclama, espera ser-ne útil ja per sempre.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-11-14

divendres, 21 de novembre del 2014

PEDRA O ROC... aquarel·la


En el caminal discutien
dos caminants : Pedra o Roc
Ara, la Pedra s’enfrontava al Roc.
Si l’home rellisca i al ensopec cau
- cul o nassos ajupits de dolor –
i veu la guerra en la Pedra o en el Roc...
Prompte un carro circula, la roda batussa
i la Pedra o Roc surt disparada
i mata l’ocell que pregona la Pau.

Ha set la Pedra o el Roc que ha matat ?
I ara els tribunals desxifren, acusen,
discuteixen, s’avaloten i no conclouen
de raciocinar qui ha causat la Guerra
que ha sorgit d’on era la Pedra o el Roc
La rosella viva, pleneta de sang,
Com enarborant bandera
Dels qui no saben cedir ...
- Es igual Pedra que Roc, caram, fem les paus...
Avui és tenyirà de vermell
l’espiga groga de blat ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 21-11-14


dijous, 20 de novembre del 2014

POMA PER LA SET... aquarel·la


Sent viu encara com fusta d’arbre noble
es reservà l’únic fruit que tenia a vora soca,
Si venien temps més molestosos
tenia a vora una pometa per la set...
Les ventades, solanades i marfugades
no li deixaven brot viu de fruit
i la seva astúcia li aconsellà produir
a bon refugi l’aliment per passar hores...
Previsor com abella o formiga
a prop de cau  ho resguardaria...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 20-11-14


dimecres, 19 de novembre del 2014

GARBÍ... aquarel·la


Obrirem finestrals al garbí
i que entri en nostres llars
i que ventili i refresqui fins el llim,
pàtina que les boires del hivern,
quasi infinites, han dipositat.
Esparpillem la brasa interna
ingerint ja per sempre
el foc lleial en nostre destí
que cremi barrumballa
i soques i troncs i ramatge
donant pas a neteja de fullam.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 19-11-14

dimarts, 18 de novembre del 2014

MARGARIDA... aquarel·la


De tant esperar
les fulles de la margarida
havien emmoradit...
Calia que tots els esculls
es fessin enrere.
Que la moixonada
estirés el fullam
pel be de tots
i quedés l’or de la casa
a mercè de la paraula plena.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 18-11-14.



dilluns, 17 de novembre del 2014

PLENS DE CADENES... aquarel·la


Plens de cadenes fins a colzes
- mentides que han fet incansable gruix-,
vigilem el pròxim pas a dar...
Molta musica plena de flautes,
violes, violins i encens de tambors...
podem escoltar i fins seguir
impregnant-nos de seva solfa.
La salmòdia és a l’aire, circul·la
buscant seguidors atònits
fent badalls de ensopit cansament...
I no volem que plogui la gota grossa,
ni que els miralls ens reflecteixin inactius...
La quietud de l’aigua ens ajuda
a veure’ns en els el reflex que bascula
el  ventijol que juga a cartes
amb les fulles llegides de l’arbriu.
Quan vindrà la inefable Pau
a assolir i aquietar les inquietuds provocades ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 17-11-14