OPI-NIÓ... aquarel·la

OPI-NIO.-Seguiran el seu pas units...!!

El fullam impulsat pel vent no els separarà...

Abans els fa catifa d’entesa a peu tou...

...................................................................

Implementat en el terrabastall de veus

que no callen apretant dents i queixalada

escolto el neguit que portem tots plegats

per implantar els criteris que per cadascú

son plens de veritats que somniem contrastades.

La OPI-NIO , cosa pròpia i ara declarada

que abans era guardada zelosament com or,

i, avui, es fa sentir amb tota virulència,

no perd les regnes, tothom les vol a seva ma...

Ens despullem i ens enfortim en la despullada.

Hem guanyat un munt. Tothom vol dir...

Ningú  intenta negar crucificar-se: - Ell ho sap tot...

De primera ma... i la seva veritat no es refusa...-.

Confesso que abans es callava... Cremava

la paraula i sols algun imbecilet proclamava

el que molts guardaven... Som que s’ha perdut la por.

Tenim el rebost ple... Clar, en el morter

s’hi posa alls, ceba,ou i oli  i es xafa, es cola i s’escudella

per que tots tinguem OPI-NIO... També, també...

sabem que aquella es la nostra i la confessem

i la esbargim al vent ...Ara podem fumar tranquils...!!

No ens donem compte que ens han venut l’OPI...?

Ens han o ens hem convertit en profetes i sants

de miracles que com boles de neu fem rodar...

Quan serà que sortirà el sol veritable?

DE ARREPLEGABT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 4-12-14

CATECISME... aquarel·la

Ens enverinen amb catecismes  que ens aboquen

com calderades de suc bullint damunt del cap...

A tot s’acostuma la bestia, i els cops ja no ens fan mal.

Coses, preteses  com novetats ens escudellen

i l’arbriu addicte procura dirigir els vents.

Els concerts de solfa amb viola afinada fan sonar

noves idees, concloents...  ARA, SI...I demà altres les rebassen...

Ens informen i desinformen amb papers i paraules

i podem seguir sent crèduls, ignorants, agnòstics...

El nostre teatret vivent canvia de funció ràpid

i ens sentim contents de ser actors actius

de fer la xarreta calmada, enrabietada, concloent

i  fins aplaudim i ens aplaudim... Satisfets callem,

fem guerxada de sapients com dient :

- Anem passant el temps... Ja ningú ens enganya... -.

Tothom ja porta el pírcing en el melic...

Classificats  no ens altera que ens portin la contrària...

Al cap i a la fi tot conflueix en veritats de cadascú...

 Correm el teló que  tanqui i dormim tranquils, res passa.

Demà altra novetat ens obrirà el catecisme...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 2-12-14

RUA... aquarel·la

RUA

Va fent el compassat pas incongruent

 el rellotge de busques fines...

Es burla de les ratlletes

i passa per damunt, les deixa a mig toc.

Un altre dia la loteria farà figa

isa continuïtat quedarà esbargida en la ratlla.

Quiet, aleshores, què serà

del seu temps que no avança ?

Papallona immòbil d’ales...

Bosc en foscúria estesa...

Callat el tic tac, cor mort...

A l’aldarull del compàs, ara cremat,

innocent enveja no li té la formiga

i qui sap si l’abegot vindrà a inquirir-lo :

- “Què fas que no avances ‘

El meu treball de canut de mel

me’l pares, l’incordi serà tempesta...

Les flors se’m queixen, no pol·linitzen...

Sigues gregari i mou-te.

Com pot seguir la disbauxa seguir

si tot ho pares ? Camina, temps “-.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 1-12-14

OCELLS... aquarel·la

Caminen eixalats,ja no volen,

no canten veus, ans tot alegria

i el corb negre llença les Os

esclafant-les en la singlada.

En el gran roc rebota el crit

que abans reietó mirava

sumit en l’escletxa

que deixa veure la dificultat.

La tarda es dissol

i no ensopega l’hora.

Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc

i el flaire gasós de la llum

caurà esboirant-se fent llampurnes ...

Dormen, ja les formigues

i el ressò dels sospirs

obre la finestra del llençol.

La nit farà escriure nous versos.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 29-11-14

TORROMPERS...aquarel·la

Ple de torrompers eren voral del seu camí,

erms on les aixades i relles renunciaren

continuar els seu delit de puixança benefactora...

Tot reculant segles quan la disbauxa era planúria

i les soques fèrtils anunciaven bones collites...,

immersos en la baralla de plans i costers ,

rossolaren culs i les mortalles

eren llençols d’endarreriment...

Sembla que avui un brot viu ha descobert

en la quietud un pensament d’infant que neix

i crida el seu primer plor de vida...

Potser la nova llet serà fita de nova conquesta

i el torromper i erm ressuscitarà

de l’emmantellament que el sumí en l’endarreriment..

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 28-11-14