RECORDS... aquarel·la

Havia acumulat tants i tants records

que ja no li cabien al sarró.

Experiències que l’enaltien força,

o que el deixaven sorrut i capficat.

També en tenia de divins que el trucaven

constantment incisius a la porta

i altres de mesquins que apartava a cop de peu.

Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat

volgué introduir canvis en seu calmós fer

i obrint el calaix de la tauleta del dormitori

els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.

Sense perdó possible, deixant-los presoners

i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...

- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?

Al sortir al portal un amic se li encarà :

- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )

-  No em recordo de res...No em recordo de res...

Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...

- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...

Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes

d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...

- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!

Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu

una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.

- Podries posar-me al teu llibre entre fulls...

Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?

S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?

Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...

..............................................................................

Qui no viu de records per més que els esparpelli ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.

  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?

ON HI POSEM... aquarel·la

On hi posem no sols vestit, menges, diner...

si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,

ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,

ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,

que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent

i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.

La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?

Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,

a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.

Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins

i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...

El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...

Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...

Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...

Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen

fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa

com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...

Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15

.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?

DAMUNT EL FONS NEGRE... aquarel·la

Damunt el fons negre del vestit, fosca nit que camina,

pentinava el seu or la provocant cabellera...

Cortina al aire, els dits del vent removien amb solvència

I acompassadament el projecte d’un escrit que brilla.

Ni lluna ni estels guaitaven el camí seguit per la donzella ...

El trepig, sonoritat de fulles seques que es queixen

l’acompanyaven com melodia que violins en feien clam...

Tot el caminal, amb l’herbei florit rendia toia inacabable

com res mantra adorant guturalment alabances certes.

Estorada, orgull de verge, passejava les gràcies  enclavades

en un andar voluptuós per un mirar de sàtir a l’aguait.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12-2-15.

.........SILENCIS

25.- La tartanya n’era tranquil·la

Tapada en la terra humida esperava el seu instant... 

ACOLLIRÉ EL BLAT... aquarel·la

Acolliré el blat de teva paraula

en orella oberta revertint-la en pa crosta mollós

que em porti la incessant melodia

que penetri per donar-nos pau.

Escoltaré el teu fraseig que camina

encavallat en la nuvolada del ventijol,

Oh !, quan s’esplaï  quan de gaudi

la lletra que supera el batec del cor !

L’horitzó callarà, la llum esclatarà serena...

Quanta delícia en un sol instant.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-2-15.

...........SILENCIS

24.- Darrere d’un acte en ve un altre qui sap si més perillós.

Procurem solucionar el primer no sigui que ens atrapi el següent...

SITUATS PROP DEL QUE VOLEM... aquarel·la

Situats prop del que volem,

lluny del que repudiem.

En el llavi la paraula amable

en la gola el crit d’exabrupte.

Les gràcies a mel de boca plena,

la fel en el renec que vol destruir.

El caliu de la carícia enyorada,

el fred de la bufetada roja d’odi.

Som pèndul que no para quiet

ni en el gaudi ni en el rebuig.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 6-2-15.

............SILENCIS

23.- Si ets pobre... qui sap, si un dia seràs ric ?

Ser ric pot culminar també en ser  pobre.

FA 84 ANS ARRIBAVA A DONAR FEINA... als 4 mesos de l'anton.

De menut era així, Un record del meu pare, ell hi va posar el meu nom en la foto en la part posterior la data de naixement i diu que tenia, llavors, 4 mesos,

Ja veieu la insignificança d'un fet que ha sobreviscut fins ara. 

Per mi aquest trocet de cartró és una cosa estimada, sembla que hi bategui el cor del meu pare, que practica ment no vaig conèixer... 

Aquest marrec ha sofert transformacions en el temps fins arribar al avui...

Què és una vida ? Som individualitats que ens trobem en el nostre marge com pedra grossa, sembla indestructible i una bufada de vent la canvia, la sotmet, la inutilitza,... Jo, soc encara aquí, del marge han desaparegut pedres fortes, altres han quedat... I segueix el marge... I aquí entra un factor que és el que ens envolta, els còdols que falquen les pedres en certs moments, que s'apropen a ells i les ajuden, sou... tots vosaltres que sempre esteu atents per la ajuda quan es necessita i acut a falcar la pedra per que no caigui i s'estavelli el marge... Gràcies a tots els que veniu a beure i a veure... i a molts altres que hi son en esperit. A tots, sigui qui sigui és el meu reble que em falca sempre per que no rellisqui i caigui i desaparegui... Felicitats a vosaltres per que sabeu estimar. Anton.T.E.-6-2-15

CAMINEM... aquarel·la

Caminem sense moure'ns

com si la quietud fos moviment...

Ens empeny com rufagada

el vent del temps sense pas donar-ne...

I s’afanya la pluja a mullar-nos

en el lloc on tenim cabana parada...

Nostra melodia segueix pentagrama

on la lletra avança seguint compàs...

Caminem sense moure’ns

engolint experiències que ja mai fructificaran ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5- 2-15

.........SILENCIS

22.- Els privilegis eina de prerrogatives...

Qui en gaudeix procura no perdre-les.

ES CALLA... aquarel·la

Es calla i en troben poc encara...!!

I es confon el callar imposat

amb assentiment que no té bava.

Un dia pot ressorgir la neta paraula

que empeny el crit

i de quietud de vent sense alè

entrem en tempesta que no para

i les lletres es malmetin

i es destrossin amb la segura bufada

i el pont somrient del conviure

l’arrasi amb la riuada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-2-15.

....... SILENCIS 

21.- El primer crit o l’últim crit... L’esclat o la decadència...

El triomf o el fracàs...

3ª entrada a RODA EL MON I TORNA AL BLOC... llapis, tinta xina

                                        MADIBA.- nostre exemple per seguir avant

                                                 Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?

                                        BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història

                                                     han volgut canviar el seguir normal 

                                          del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,

                                                     però queda el sembrat a punt de sega

JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...

Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes

per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...

interessos creats, i qui hi renuncia ?

...............................

Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre  LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja.  En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.

En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica 

I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.

LA SOGRA VIU A INTERNET

12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.

Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís

............

Aquella filla joiosa

quan va saber pel pregó

que un curset començaria

per cultivar l’ordinador,

per traure’s la gresca mare

del ser que la portà al mon,

li digué a la santa dona :

- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena

aquella dona amatent

en la digital querella

de la xarxa d’Internet.

Les tecles ja corren soles...

Cap i dits intel·ligents

treballen a hores cautes

com drogats pel nou ambient.

S’ha fet un bell blog a Blogger

per escriure’s fins amb cecs

i amb les amigues precioses

que amb ella han fet el curset.

Amb dos dits fa una feinada.

S’ha aprés POIUY – QWERT,

i tecleja amb bona nota

Wiquipèdia o el seu Hotmail.

Ara escriu en tants idiomes... !!!

Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...

Amb alemany com Guardiola,

amb rus com Putin, aquell...

Holland que és francès li explica

socialismes que no hi creu,

i de la Merkel s’assabenta

que té els bancs i els diners.

I si parlem d’aquí a casa...

Jonqueres, Duran i Mas...!!

Volen la bossa complerta,

decidir dels catalans...!!!

Del Navarro se’n estranya

que vulgui ser espanyol

doncs, els navarresos cobren

el cent per cent del seu sou...

I si se’n va per Espanya...

Ai, , veu al calb Rubalcaba

que no vol perdre galons...

I com s’omplen de calderilla

el Bàrcenas i el Rajoy...

Sap de tot. No li preguntis...!!!

Els seus dits son un joiell.

Té blog de cuina i receptes

i un de fotos i versets

A feisbuuk bé s’assabenta,

xateja en el punt verdet.

I al twiter posa ses frases...

De seguidors més de cent.

De macramé en posa fotos,

i treballs de punt de creu...

i és admirada en la xarxa

sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,

s’ha tret un pes del damunt...

Abans, abans el gendre i ella

jugaven a cops de puny.

Ara tendror, bona lletra...

Els tres estan en seu lloc

I la parella tranquil·la

Pot jugar damunt llençols.

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la

La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...

Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton

(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.

Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya

Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)

............

Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.

Valenta, sense temença de gel i borrufada

pujà en vers el cel donant exemple a covards.

Ressecs els arbres sense saba que circuli

no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava

a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.

Un bri de ventijol suau com els seus pètals

mogué l’insigne esclat i com asperges

llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...

Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença

brillà en la pedra badada, llibre d’antics records

i fins el sílex, menudalla que va escriure història

contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa

havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.

....... SILENCIS

20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,

no perdis el lleu somriure.