dimecres, 4 de març del 2015

VIATGEM... aquarel·la


Viatgem passat, present i futur en el temps
i ens diuen que desprès d’ara, el nostre negoci ,
Serem, tant si volem com si no, infinits, eterns...
anirem variant nostres variants
collint, agafant i deixant els instants
fins trobar-ne el camí segur.
Callats, assentim.  Molt bé. Ens va bé així ?
O, per què no és d’altra manera...
Ara que estem acostumats al que creiem tenir,
ser aquí, on som, infinits, eterns,
per que sembla que nostre planeta continua,
hem de continuar fent-nos cendra ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-3-15.
.........SILENCIS

39.-  El vent ens descobreix que no veure una cosa no vol dir que no existeixi. 

dimarts, 3 de març del 2015

PROPIETARI EXCLUSIU... aquarel·la


Propietari exclusiu del mal humor era endinsat en ell
i en tot hi introduïa el seu perenne, obtús segell...
Vivia amb cell d’amargor avinagrada
i a seva vora hi naixia sempre l’aspror.
Fins pell de cara i braços i mans se’n ressentien
i semblava parada de llaura mal sirgada.
Seu caràcter eixut no necessitava d’ubèrrima aigua
i aquella terra erma es badocava de seca.
Seva relació social era el exabrupte hirsut sempre,
ja que mai li plaïa el fer normal dels altres.
Sol com mussol va anar quedant en sa peanya
i el poc que pronunciava  ni els corbs en tenien compte.
De rectificar no hi pensava i seva barraca
era com calba en un collet del terreny on els vents
i pluges i gels i solanades feien família
amb la soledat on s'hi quedà i sempre sol a tot futur pervindre.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 2- 3- 15.
..........SILENCIS

38.- Estem cridats a escoltar...No a escoltar crits...

dilluns, 2 de març del 2015

T'ESTIC PERDENT... aquarel·la


T’estic perdent...
Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.
Boirina espessa em cobreix.
Allí circul·la el bes pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teves mans
en el vent fent carícia.
DE REBAIXES 15 .- ANTON.- T.E.- 1--3.-15

dissabte, 28 de febrer del 2015

CALLAR... aquarel·la


Callava com si no percebés l’insult
ofert contra sa persona.
Era continuada la mala parla
com si depengués la felicitat d’altres
el esbravar-se amb potent veu...
Passà temps
i vingueren les ronqueres
i amb el dolor conseqüent el so
va anar emmudint fins al silenci
Ell continuava callat,
sabia que l’odiós tracte existia igualment
residint en el pou de l’odi
que podia retornar amb gran virulència...
La seva raó no era de crits desaforats,
el seu callar era de ma estesa
per acomiadar-se per sempre.
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15
.........SILENCIS
37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?

divendres, 27 de febrer del 2015

M'ABSTREC DE CAVIL·LACIONS... aquarel·la


M’abstrec de cavil·lacions
que sempre el viure ens ven
i avanço per senders i camps florits...
Avui s’estampa l’arbriu
de pètals bellugadissos
com ales de papallona.
Em semblen dits que acarona
el ventijol que els ve a saludar
i cultivant el seu aroma
escampar erada de perfums...
Entrem en seva ruta
i xuclem els seus beneficis
que es donen sense res a canvi.
Quina solidaritat més noble.
DE REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.
..........SILENCIS
36.- Votar deu ser firmar un contracte
d’il·lusions que poden quedar en no res.


dijous, 26 de febrer del 2015

SAVI I S'HO CREIA... aquarel·la


Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.
El pedrot dalt la muntanya era monument.
Li vingué al cap de superar l’altura
i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,
però arribà a dalt com gran triomfador...
Què satisfet, content, joiós al veure’s
plantat com canya movent les fulles
que xiulaven un concert en fa major...
El vent començà  a moure amb pressa
els designis que tenia d’avançar lleuger
i no esperar a cap germà... La turbulència
es va veure en la nuvolada que allargava cames...
Ell era valent contra les forces vingudes a be.
però l’impuls crèdul que portava torbonada
el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia
i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...
Esmalucat era enterbolit afaram desballestat
al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!
No havia previst que hi ha forces més potents
Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.
 .........SILENCIS
35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava
en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............

dimecres, 25 de febrer del 2015

VIOLETES... aquarel·la


VIOLETES
Primerenques amb caliu de fredorada
pugen, tija fina i primeta,
ensenyant el gallet de dolç somriure
i transformant el color de nova mixtura.
Posen encís en arrapat terrer
que les fa viure...
Avui  collim el seu perfum
com gotetes d’olor màgica...
Bequets d’ocell innocents
fent xiu xiu a l’orella...
Us posaré, enamorat,entre llavis
xuclant la vostra vida 
i brillarà l’olor diàfana
parida de la terra.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.
........ SILENCIS


33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

dimarts, 24 de febrer del 2015

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES... aquarel·la


Embotit en quimeres incertes,
el vell renegat per tots els vents,
callat en el cim de ses baralles
rondava per les taules de discòrdies.
Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres
I discutia de calers dels que mai en gaudí
o es posava en calces de llustre dubtós.
Res li semblava conforme a seu criteri
i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.
Conegut per tots, el deixaven escatir
i no giraven testa, però tancaven orella
i si volia el seu, els altres també n’eren dignes
de la prèdica que amb sis i nos en destruïen
sense complaure ni a asseguts de culera tova
ni a plantats de vara de batlle...
Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.
Un dia relliscaria de debò sense retorn
I la pau s’estendria i els vents no renegarien.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  
.........SILENCIS
34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...


dilluns, 23 de febrer del 2015

VAIG MIRANT ENLAIRE... aquarel·la


Vaig mirant enlaire
i... com passa l’aire
que no veig, però sento.
Ressona el brogit de l’abellam
que treballa...
També la pedra muda i quieta
que aguanta l’arcada...
I, jo, entre brogit i arcada
faig camí sol
amb el sarró ple
de paraules per dir
a qui vulgui escoltar
el brogit de l’abellam
i la pacient arcada.
Així faríem el pas junts
amb conversa
que no s’emportés el vent.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.
......SILENCIS
32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?

diumenge, 22 de febrer del 2015

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la


Ha posat peus a la cantonada...
No intenta mirar rere seu
on aquell carrer llarg és  de records...
Canta per distreure la moixonada
que l’atropella a cop d’ales...
Ells, juguen, pugen i baixen
de les capterreres,
balconada on reguarden seva casa
niu d’anhels i joia a ensenyar...
Mira, ell, cap amunt,
coll com fletxa llençada,
i s’enjoia en el revoleix dels ocells...
Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.
Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,
que canti el cor en paisatge nou...
Que la llum sigui clara, neta, transparent.
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15
.........SILENCIS
31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.