dimarts, 17 de març del 2015

dDE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la


En aquell sostre, en aquella casona
s’hi ajuntaren tants inclusius defectes
que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat
per donar bon preu a aquell racó.
Remenaren les bíblies i totes les escales
que portaven a les paraules essencials
per anomenar la prenda volguda de casa...
Dels que miren per satisfer-los
un els va dir que VIRTUTS
era la paraula que recitarien per cridar
a la menuda. L’àvia que va ser descobridora
d’aquest empelt religiós  digne i noble
li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...
Que els defectes revertissin a virtuts,
era un caure la baba d’aquell ser inquiet
i neguitós en el que diran de casa nostra
si la NENA no porta un bon barret i sabatones
que la declarin perfecta i estrictament senyora...
No vull més que els capats savis de cap de marge
remenin el fem que ens posaren de renom...
Ara tenim la paella i fregirem la botifarra
a gust nostre i quina riallada tancada a casa
em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig
que fins el cerç portarà arreu el meu goig.
Era la proclama d’aquella dilecta dama.
Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!
Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma
i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15
.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

dilluns, 16 de març del 2015

LA REALITAT.. aquarel·la


No m’ha fet nosa la gran mentida,
sempre la he pensat companya
que m’ajuda a sentir la veritat.
S’ajunten i es separen,
es destrien i es destrueixen,
es consolen i s’abracen,
es callen i s’esbombolen,
es distreuen i s’afanen,
es suporten i es destrossen,
s’anorreen i s’exalten...
Amagades en la realitat
hem de destriar les seves venes
plenes de sang que es mou amb fervor
amb dos cors potents
on podem trobar el dubte
per que les dos, humils o superbes,
amb mirar tranquil o esverat
sols s’aplanen i costa un ciri
quan la realitat palesa aflora
i canta seves al·leluies i credos
i neda oli sobre aigua
esclafant tots els dubtes...
Sort que la realitat és la realitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15
..........SILENCIS
46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,
 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.



diumenge, 15 de març del 2015

LA UTILITAT DEL SABER... aquarel·la


La utilitat de saber o no saber quelcom
que ineludiblement hem d’interioritzar,
per on ens ve donat ?
Nostre intel·ligent saber m’ho pregunta.
Exploro camins per on circulo.
L’experiència ens alliçona amb proves
i el fracàs ens senyala camins rectes.
Falsos idearis poden subjugar-nos,
fins emborratxar-nos en ses prèdiques
i caure en el seguiment potser apassionat...
Compte en pujar a qualsevol barca...
N’hi ha que suren i ens porten a port,
altres trontollen com canya al vent
i se les endu  al saber o no saber el que som
per que nostre raciocini  està empeltat
amb noves conviccions que ens arrastren.
I el cas és que hem de saber... per saber...
Sempre amb el dilema coent la col o el bròquil.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-3-15.
.........SILENCIS
45.- No es suïcidaria, aleshores perdria tots els records.

dissabte, 14 de març del 2015

SENTIA LA POLS... aquarel·la


Sentia la pols del desaire
que netejava seves prèdiques...
L’intern collia espolsadors
en treball intens de lluïment...
Quan caldria pensar que hem de morir
volia tenir la casa neta de pols,
així era la proclama que li etzibaven
des de que tenia raó per comprendre...
Havia d’anar net per el viatge futur,
la pulcra presentació dona fama.
El vent allunyava impureses
I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.
Trauria els peus del lloc
per no contaminar-se altra vegada
i sorgir a l'univers com espantall
que ha viscut sense endarrerir-se
de cants de serp i picotades de corbs.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15
........SILENCIS
44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

divendres, 13 de març del 2015

LA FLORIDA DEL TERME... boli ràpit


LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.
Cel amunt a dalt arriba
ple el pollanc d'olor, perfum,
l'acompanyen ses germanes
fent-ne tossa, ajuda, volum.
Quina glòria, estil, delícia
veure aquest florir fugaç
unides totes aguanteu enlaire
embellint el meu instant.
......................
L'ocellada reunida
omple de goig el brancam.
Llençolets que s'espavilen
a moure signes de Pau.
Reverberen les fulletes
a l'alè dolç del garbí.
Que creixin vostres capsetes
amb ametlló decidit.
TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15



dimarts, 10 de març del 2015

A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la




Quan l'abraç físic ja no és possible,
 quan els ulls sols demanen plor, 
quan la veu es fa visible,
amb paraules de consol, 
quan el sentiment al pit batega,
 la mirada en el teu record en rega
 l'estima que ens donàvem tots..
.Avui la teva empremta inconfusible
 ens queda en ta petjada


que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

dilluns, 9 de març del 2015

PARLAR... aquarel·la


Esmerçar-se en parlar
i en la conversa ser l’última veu
comporta lluita
en vers el contrincant per vèncer.
Beure aigua, la boca es resseca...
...i qui no vol deixar plasmat
que és ell el que té la veritat absoluta ... ?
Parlar, parlar...
No és tant fàcil.
Volem cloure sempre el teló
amb l’aplaudiment, sobretot
Dient la última paraula.
Humans que som !!
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.
........SILENCIS
43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,
que les nostres poden semblar no ser-ho.


diumenge, 8 de març del 2015

UNA VEU, AHIR... aquarel·la


Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.
Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar
em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 
Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.


A UNA TROMPETA
Damunt el drap impol•lut,
quiet,no gemega l’instrument...
I en l’escriny del pensament
la tapa oberta i el forrellat adust
avui, regalima el so de la trompeta.
La llàgrima rellisca del record
i la solfa balla per l’entorn
en el repic de la menudeta...
.........................................
S’ha fet gran tot lo petit
i dins del cor s’hi empara el crit
melodiós de la tristesa.
Mai es farà vell aquell instant
sempre en cor i cap ell va covant
el de la trompeta que resa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.
....... SILENCIS.
42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 
olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..

dissabte, 7 de març del 2015

VOLEM SER LLIURES... aquarel·la


Volem ser lliures !!!
Ens convé ser lliures ?
Depenem de idees, paraules fetes...
Insensibles, lluitem
contra el sol que fa suar
i a favor del sol que ens acarona...
Estem contra el vent rufagada,
a favor del ventijol suau...
En contra de tempesta de pedra gel
a favor del xirimiri plugeta
que ens neteja sols d’impureses...
Volem o no sol, vent, pluja ?
Oh, volem la llibertat que ens convé
que ens hem programat,
que aspirem per què ens l’han robat ?
........SILENCIS
41.- tenia el sentit com –ú... i l’ arribaren a classificar com a DICTADOR.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 3-15.

divendres, 6 de març del 2015

TANCAR PARPELLES.... aquarel·la



Tancant parpelles
se’m clou el besllum.
Dins, ressuscita la claror
i les idees flueixen.
Penso...
La lluita dels dits
per obrir la porta
em preveu nou paradís ?
DE REBAIXES  15.- ANTON.-T.E.- 6-3-15.
.........SILENCIS
40.- Cada instant passat pot ser un motiu d'absència...

 Instant a instant anem engreixant absències...