dissabte, 4 d’abril del 2015

HE OBERT ELS FINESTRONS... aquarel·la


He obert els finestrons i la llum entra.
El vidre em separa de la pluja exterior.
El vent empeny les ràfegues d’aigua.
Tot el gotim fa corriols en el vidre
que van caient avall empeses per altres
que les segueixen omplin la fulla...
Em figuro que em parla l’aigua.
No la entenc, però ella insisteix sense descans.
Miro cap dins i el llibre resta en la tauleta
I canvia de pàgines com si avancés
en un llegir constant, seguit,pertinent...
Me’l miro extasiat, també miro el plugim...
Son el mateix aigua i llibre ? Diuen el mateix ?
Ni l’un ni l’altre em responen meu dubte.
Continua relliscant el gotim en el vidre
com riuets que segueixen el seu rictus.
El llibre avança pàgines com si un ventijol
o uns dits moguessin les fulles i em fa  pensar...
L’aigua és l’exterior que no para de dar-me treball...?
El llibre, el meu cos intern que constant em compromet ?
Sense paraules entenedores també podem entendre’ns ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-4-15.
.......SILENCIS
58.-  El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables...
Estimar és meravellós, però porta conseqüències

que, moltes vegades, ennueguen...

dijous, 2 d’abril del 2015

L'ENYOR... aquarel·la


L’enyor se’m culiva dins meu
davant la pèrdua inquieta
de les meves volgudes propietats
dipositades en amors que han fugit.
Cendra i caliu es remenen en la llar,
els topins ja no bullen amb força,
i el gat s’apropa a la calentor que s’escapa.
Poc fum, poca brasa, poc acolliment...
L’enyor en la foganya  freda
remena el sofriment de la barrumballa
que ja no aviva el flam que era vida...
L’enyor ensenyorit en el lloc
brilla en l’espasme lletrejant records
dels bens que en vaig gaudir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase
pot moure els sentiments i fer-nos caminar...


dimecres, 1 d’abril del 2015

INUTILITAT... ?... boli ràpit


Amb ulls obert, desorbitats
buscant entendre el mirar
no pot superar la barrera
que seu cabell esboirat
tapa, com teló tancat, la claror...
La ma sempre obrint teló
que el vent, mortificador, tanca.
Es sent indefensa davant l’atzucac.
Els ulls no li son útils
i dins la clepsa se li remou
un crèdit de sa inutilitat...
Una bombolla de llum apareix,
una guspira com foc intens,
li explica el que ella no s’explica.
És sent útil per saber sa inutilitat
de traure la barrera que el priva
d’anar més en enllà en la visió...
El triomf de la ment sobre la mirada.
Avui es tallaria la cabellera
de la seva inutilitat... I seria útil... 
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats 
que no ofenen, ans uneixen..

dimarts, 31 de març del 2015

FULLA SECA... aquarel·la


La fulla seca tenia seus records
Quan a l’arbre per la saba era besada.
Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...
- Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.
No vull caminar per senders desconeguts
On les paraules emmudeixen seu so
I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.
Recordem els moments de la suau carícia,
Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim
Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment
fins que cau com veritat inqüestionable.


dissabte, 28 de març del 2015

els quatre nets domenge de rams


DIUMENGE DE RAMS

Antonio Fortuño.14-4-02.
Recordant en la llunyania del temps
aquesta festa que vaig marcar així.
......................
Branques de llorer,
pollancs d’oliver,
palmeta i palmó
son reunits a la plaça
per fer processó.
Dos de verdets
mesclats, barrejats.
Dos de groguets,
banderoles d’infants.
Contents com alfàbegues.
de juguesca plens,
salten, belluguegen
mouen ses cossets.
Diumenge de Rams,
joia en xivalets,
- nens i nenes junts,
gent, capellà i escolanets -.
Jo hi tinc tres netes,
( avui també un net )
enjoiant-se al ple,
en el grup corrua...,
quasi no les conec.
Diumenge de Rams,
em venen records
de quan menut, infant,
religió no hi era,
manaven soldats.
Nostra sana alegria,
a parar-ne el plat,
lata de sardines buida
era nostre ram.
Allí, el cuiner era
volgut capellà
seves asperges
cullerot en ma,
el resso, crit molt agre
- Vine aquí xival -.
I en lata posava
brou i os sens carn.
Per nosaltres era
caramels i llaç.
No vull pas tornar-hi,
quasi ni el record,
avui, nens i nenes
fan la processó
amb digne innocència

i protegits d’amor.

divendres, 27 de març del 2015

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN EL SEU DIA... foto


A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.
El primer bes que em dares a l’arribada
va deixar l’emprenta que ara em marca.
Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca
em quedà impregnat al cor i a l’ànima.
El primer vagit en meves mans el retries
entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui
Em consola, m’atén, em guarda.
Gràcies, filla... 
que nostra companyia sigui llarga,
molt llarga...
...................
Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada
que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.
( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida
ajudant jo a la seva mare, 

dijous, 26 de març del 2015

QUE TINGUIS... aquarel·la


Que tinguis tota la força
I coratge que necessites...
Que tinguis tota la llum
per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas
Vulgui o no has de seguir
Obre les comportes del espai,
llença el crit de glòria dins teu.
Nou camí empra per nou destí,
que tothom vegi teu instint noble
que dugui producte suau, dolç, fi,
i canti l’història d’avantpassats llunyans
que esmerçaren seus sacrificis
per fer-te immensament feliç...
Obre la porta al vent tendre
que omple teva llibertat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15
.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

dimecres, 25 de març del 2015

L'ARBRIU PLORAVA... aquarel·la


Per dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven
la riquesa viva i la innocència sensible...
En un instant insospitat com intensa pluja de gotim
baixaren, groc i blanc, relliscant fins a terra...
Perletes embolicades amb aletes blanques
feren coixins escampant-se esbarriats extensament...
El terral rebia amb estranyesa, incomprensible,
aquell doll amb inesperat contacte...
El mirall del sol s’havia esbocinat i les flors
Retrien a la pols i a la roca amb bes de destrossa.
... i per sempre un nou viure els esperava,
aquell que record abraça com últim encontre.
Aquell dia tot l’arbriu plorava com la pluja
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15
.......SILENCIS

53.- Deia sedentarisme en lloc de senderisme.

dimarts, 24 de març del 2015

NO CORRIS... aquarel·la


No corris esboirat per el caminal
- Li posaven a orella els arbres florits -.
A pas tranquil segueix escoltant ocells,
que joiosos s’aparellen en cant
que reverbera en les fulles,
cant epitalàmic de primavera...
Faran sa nova casa a recer de sol i vent
i buscaran el toll d’aigua neta...
Tenen l’alegria de l’adolescència
que sospira en contacte de bec,
en unió de prèdica per seguir avant,
eixordant-se de cants i al·leluies...
Ho tenen tot al empar del seu arbre
que un dia els covava al nàixer.
Com ells, gaudeix de la primavera.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-3-15
........SILENCIS
52.- No vull que estiguis solament al meu costat,
 Prioritàriament, del meu costat.


dilluns, 23 de març del 2015

DE L'HUMILITAT... aquarel·la


I l’arbriu es sentí humil
I va florir per orgull de la terra...

Pretendre ser humil i no enorgullir-se de ser-ho,
pot ser un repte on quedem fora de lloc.
Les representacions dels fets son musica
que poden trair-nos al alçar el teló de la realitat.
El que és i nosaltres sentim i ens veiem,
qui diu que el posar-ho a l’urna fracassi
per que no es comprengui son valor real?
La humilitat com altres estats pot convertir-se
en un fer hipòcrita on en la crua realitat
sura i llença al vent la proclama
embolcallada en error perceptius.
Podem ser humils dins nostre orgull ?
Podem estar orgullosos de sentir-nos humils ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-22-3-15.
.........SILENCIS
51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.
I la Primavera arribà al seu temps amb la florida.