Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill
I així, segur el manaria:- Cap a qui, cap allà...
Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts
privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin
i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...
Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,
no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,
segur que tots eren plens de seves expresses dictadures
i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...
Molts de farts se’n aprofitaven i expropiaven nuvolets menuts
engrandint la seva infesta nuvolada assegurant-se propietats...
Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´
manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets
que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent
que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?
i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada
DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.
