ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la

Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..

Quin somriure em porten escoltant-les

com un desgranar de magrana gra a gra...!!

i en la profunditat del besllum ho comparo

a la posta de sol de barrejats colors

que canta himne eufòric de tendresa

i quan la serralada amb va resumint la llum florida

i escolta la teva melodia, s’inventa

l’aplaudiment del arbriu que guaita

l’última alenada del sol al capvespre...

Fluida veu no desapareguis

quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.

........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

DOS MIRALLETS... aquarel·la

6.- Dos mirallets els teu ulls

verds,blaus, marró o negrosos

em tenen sotmès,encapritxat...

M’atrauen, els miro... Son curulls...

M’hipnotitzen, son mar o terra... ?

M’encenen com foc de llamps

Però son la meva pau, no la desferra.

DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.

JUGUES AMB MI... aquarel·la

Jugues amb mi

amb ta mirada.

Mirallets que corren

sense calma

i els segueixo

com guspires ardents,

platejades de llum

que em diuen : - Segueix-me,

i els dos juntets, units,

serem a l’estança,

en aquell recó de consol

que ara ens falta...

Marxaré i vindré

fent de rateta il·luminada,

Segueix-me amorós per l’estança.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15

.........SILENCIS

65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri avant.

LA PARRA DEL HORT...aquarel·la

La parra del hort ja té el raïm madur...

A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...

- Que joiosos ens esperen, el seu color

ple de finor i esveltesa em subjuguen

- ha dit ella quan ha vist la meravella.

Un nuvolet ha apartat cortina

i el raig del sol  ha alluentat de groc difús

aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.

N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...

-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,

els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.

Redó i acolorit de vermell n’he collit un...

La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...

- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit

en ses dentoles i llavis plenets de molsa...

I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia

de la molsa de gra i llavis desitjats

I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,

que busca el clímax, ha seguit el curs joiós

on les mans també enraonen amb el somriure dels dos

Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria

i les sarmentes de la parra enjoiades

es relligaven en abraçada inacabable...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15

........SILENCIS

64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...

BUFA SUAU EL VENTIJOL... aquarel3la

Bufa suau el ventijol

I acarona teves galtes.

Les fulles dels arbres es mouen

Com faldilles de jove verge.

Els pètals blancs de la prunera

Volen buscant la pell de la terra.

La carícia viu plena de goig

Amb el finet zèfir que no calla

I el núvol no sap si llençar son gotim

Com petonets exquisits dedicats

A terra i l’arbram esperançat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15

...........SILWNCIS

63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...