dilluns, 16 de novembre del 2015

LES PAMPES DELS CEPS... aquarel·la


Les pampes dels ceps s’arremolinen
en l’espona de panal que guarda la parada...
La llebre ha fet jaç en soca recargolada
que ha inventat teulat propici a desig...
Els menuts ja corren i la vella vigila...
El fullam s’asseca i cau i el cel s’ho mira
i l’engany de sarmentes no és prou
per cloure la blavor i llum ja despertes...
Els han destapat la casa tant segura
quan la verdor fluïa i el raïm penjava.
Tenien civadera plena i aixoplug i jaç segurs.
Els avatars de la vida compliquen sempre
el benestar de la família i sa seguretat
que hauran de buscar-la de nou...
Per que no nàixer tortuga o caragol... ?
Hauran de pensar en fer un cau
mirant que el lloc no cridi a la mustel·la.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-10-15
............SILENCIS

67.- Quan donaríem per una hora més de vida ?

dimecres, 11 de novembre del 2015

UNA PRIMERA BESADA... aquael·la


4 – 2 – 11
Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa

dimarts, 10 de novembre del 2015

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la



Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..
Quin somriure em porten escoltant-les
com un desgranar de magrana gra a gra...!!
i en la profunditat del besllum ho comparo
a la posta de sol de barrejats colors
que canta himne eufòric de tendresa
i quan la serralada amb va resumint la llum florida
i escolta la teva melodia, s’inventa
l’aplaudiment del arbriu que guaita
l’última alenada del sol al capvespre...
Fluida veu no desapareguis
quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.
........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

dilluns, 2 de novembre del 2015

DOS MIRALLETS... aquarel·la


6.- Dos mirallets els teu ulls
verds,blaus, marró o negrosos
em tenen sotmès,encapritxat...
M’atrauen, els miro... Son curulls...
M’hipnotitzen, son mar o terra... ?
M’encenen com foc de llamps
Però son la meva pau, no la desferra.

DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.

divendres, 30 d’octubre del 2015

JUGUES AMB MI... aquarel·la


Jugues amb mi
amb ta mirada.
Mirallets que corren
sense calma
i els segueixo
com guspires ardents,
platejades de llum
que em diuen : - Segueix-me,
i els dos juntets, units,
serem a l’estança,
en aquell recó de consol
que ara ens falta...
Marxaré i vindré
fent de rateta il·luminada,
Segueix-me amorós per l’estança.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15
.........SILENCIS
65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri avant.

LA PARRA DEL HORT...aquarel·la


La parra del hort ja té el raïm madur...
A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...
- Que joiosos ens esperen, el seu color
ple de finor i esveltesa em subjuguen
- ha dit ella quan ha vist la meravella.
Un nuvolet ha apartat cortina
i el raig del sol  ha alluentat de groc difús
aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.
N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...
-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,
els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.
Redó i acolorit de vermell n’he collit un...
La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...
- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit
en ses dentoles i llavis plenets de molsa...
I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia
de la molsa de gra i llavis desitjats
I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,
que busca el clímax, ha seguit el curs joiós
on les mans també enraonen amb el somriure dels dos
Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria
i les sarmentes de la parra enjoiades
es relligaven en abraçada inacabable...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15
........SILENCIS
64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...




dijous, 22 d’octubre del 2015

BUFA SUAU EL VENTIJOL... aquarel3la


Bufa suau el ventijol
I acarona teves galtes.
Les fulles dels arbres es mouen
Com faldilles de jove verge.
Els pètals blancs de la prunera
Volen buscant la pell de la terra.
La carícia viu plena de goig
Amb el finet zèfir que no calla
I el núvol no sap si llençar son gotim
Com petonets exquisits dedicats
A terra i l’arbram esperançat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15
...........SILWNCIS
63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...



VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la


Voldria tenir-te
com fulla blanca de paper,
com fulla seca d’arbre en el llibre,
com fulla de ganivet que talla...
Voldria tenir-te
fulla blanca per escriure nostra història,
guardar-te sempre com fulla de records,
ganivet que obri l’intern que estima...
Voldria tenir-te
a vora, galta a galta indestructible.
DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15
.....SILENCIS
62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.




dimecres, 21 d’octubre del 2015

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos
quan et parlen endins com  si fossin callats.
Deixa’m entrar en teus llavis oberts
quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen
el que teu intern no pot callar més temps...
Contemplo amb goig el teu somriure
i quan apropo meu dit per cloure’t llavis
i  sentir el brau íntim que vol dir-me
i confessar-se joiosa del instant que vius
em sento reviure tots els meus records..
Callo i percebo el teu respir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15
........SILENCIS.
61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pint. xinesa


HAIKÚ
Tinc lluna blanca
S’escolta melodia
De llençol blanc.
DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15
.......SILENCIS
60.- Ens atrevim a passar el pont ?
A l’altre costat pot ser tot diferent...!!