dissabte, 21 de novembre del 2015

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anto

dijous, 19 de novembre del 2015

ANQUILOSATS EN UNES VERITATS... aquarel·la


Anquilosats en unes veritats
imposades i impostades en nostre sí,
rèmora que se’ns ha donat,
creences actives que ara s’esmicolen,
ens sentim ofegats en seu descrèdit
al reconèixer, ara, que hem set enganyats...
Els singlots i sospirs no troben calma
i el temps perdut en eixes estances
ara fa falta per sortir-nos-en del anorreament.
La negació treu banya i no es retracta
i em d’assumir l’error en que hem viscut.
Posem el deliri en altra dèria...!!!
Qui ens assegura que al cap del temps
caurem de nou en nova negació ?
Tenim l’esperit canviant i com més filosofem
més intentem variar els paràmetres
que abans ens semblaven favorables
i nostre raonament, de tant en tant,
ens els fa inacceptables...
El mon transita sempre en la novetat
on ens lliguen o lliguem, potser inconscients.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-10-15.
.........SILENCIS.

69.- Assegurem el pas, la relliscada import a cul o nas.

dimarts, 17 de novembre del 2015

LLIBERTAT ?... aquarel·la


LLIBERTAT ?
Ha lliurat el bernat subjecte a la fulla de porta
així com el forroll robust i les baldes
i s’obria la porta a seva segura estirada...
Ha guaitat per l’obertura al cel encara fosc...
Davant d’aquell portal al carrer guaitava sense inquietud
el Carlos, pastor i barber amb espera de clientela.
Qui vol la mesura de llet o la punxada de sang de be
que guarda de la matança del cabrit que sa filla revèn.
La mula i ruc han renillat esperant el grapadet
cansats de palla i llarga nit de repòs...
I el Rai s’ha colat i corrinyant ha anat al seu racó
on la femta i pixum son la primera feina del dia...
Portes avall es sent el remor del matiner i el matxo
que en l’empedrat ofrena concert de pedra i ferradura.
-Matina, vespreja,al tros fot-te a jaure
I tindràs fama d’impertèrrit treballador...
Les orenetes ja revolen i les cries esperen becada...
La lluna ja cau damunt la serra i allí es consumeix.
A dalt del campanar un ragim de sol desperta campanes
que ja la matinera toca l’Àngelus per que tothom resi...
El poble desperta lliurant-se de la fosca que lluna il·luminava.
Els finestrons de les cases busquen la llum sense espelma
i els badalls de molts es confonen amb rajolins en l’orinal...

Tot busca, en el moviment i en la llum que aclareix fosca,
la LLIBERTAT que li dóna el viure... minsa LLIBERTAT.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 29-10-15.
........SILENCIS
68.- Quan callem ens engolim el silenci per escoltar a l’eltre?

dilluns, 16 de novembre del 2015

LES PAMPES DELS CEPS... aquarel·la


Les pampes dels ceps s’arremolinen
en l’espona de panal que guarda la parada...
La llebre ha fet jaç en soca recargolada
que ha inventat teulat propici a desig...
Els menuts ja corren i la vella vigila...
El fullam s’asseca i cau i el cel s’ho mira
i l’engany de sarmentes no és prou
per cloure la blavor i llum ja despertes...
Els han destapat la casa tant segura
quan la verdor fluïa i el raïm penjava.
Tenien civadera plena i aixoplug i jaç segurs.
Els avatars de la vida compliquen sempre
el benestar de la família i sa seguretat
que hauran de buscar-la de nou...
Per que no nàixer tortuga o caragol... ?
Hauran de pensar en fer un cau
mirant que el lloc no cridi a la mustel·la.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-10-15
............SILENCIS

67.- Quan donaríem per una hora més de vida ?

dimecres, 11 de novembre del 2015

UNA PRIMERA BESADA... aquael·la


4 – 2 – 11
Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa

dimarts, 10 de novembre del 2015

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la



Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..
Quin somriure em porten escoltant-les
com un desgranar de magrana gra a gra...!!
i en la profunditat del besllum ho comparo
a la posta de sol de barrejats colors
que canta himne eufòric de tendresa
i quan la serralada amb va resumint la llum florida
i escolta la teva melodia, s’inventa
l’aplaudiment del arbriu que guaita
l’última alenada del sol al capvespre...
Fluida veu no desapareguis
quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.
........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

dilluns, 2 de novembre del 2015

DOS MIRALLETS... aquarel·la


6.- Dos mirallets els teu ulls
verds,blaus, marró o negrosos
em tenen sotmès,encapritxat...
M’atrauen, els miro... Son curulls...
M’hipnotitzen, son mar o terra... ?
M’encenen com foc de llamps
Però son la meva pau, no la desferra.

DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.

divendres, 30 d’octubre del 2015

JUGUES AMB MI... aquarel·la


Jugues amb mi
amb ta mirada.
Mirallets que corren
sense calma
i els segueixo
com guspires ardents,
platejades de llum
que em diuen : - Segueix-me,
i els dos juntets, units,
serem a l’estança,
en aquell recó de consol
que ara ens falta...
Marxaré i vindré
fent de rateta il·luminada,
Segueix-me amorós per l’estança.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15
.........SILENCIS
65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri avant.

LA PARRA DEL HORT...aquarel·la


La parra del hort ja té el raïm madur...
A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...
- Que joiosos ens esperen, el seu color
ple de finor i esveltesa em subjuguen
- ha dit ella quan ha vist la meravella.
Un nuvolet ha apartat cortina
i el raig del sol  ha alluentat de groc difús
aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.
N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...
-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,
els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.
Redó i acolorit de vermell n’he collit un...
La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...
- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit
en ses dentoles i llavis plenets de molsa...
I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia
de la molsa de gra i llavis desitjats
I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,
que busca el clímax, ha seguit el curs joiós
on les mans també enraonen amb el somriure dels dos
Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria
i les sarmentes de la parra enjoiades
es relligaven en abraçada inacabable...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15
........SILENCIS
64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...




dijous, 22 d’octubre del 2015

BUFA SUAU EL VENTIJOL... aquarel3la


Bufa suau el ventijol
I acarona teves galtes.
Les fulles dels arbres es mouen
Com faldilles de jove verge.
Els pètals blancs de la prunera
Volen buscant la pell de la terra.
La carícia viu plena de goig
Amb el finet zèfir que no calla
I el núvol no sap si llençar son gotim
Com petonets exquisits dedicats
A terra i l’arbram esperançat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15
...........SILWNCIS
63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...