diumenge, 22 de maig del 2016

HACKERS... aquarel·la xinesa


HACKERS: COLLITA D'ARA
El brancal de la porta el separava del carrer...
Amb ella oberta entraria el sol del matí a casa.
De jove, fa un munt d’anys, ara ho veu tot lluny, lluny,
les portes i finestres i balcons  es tancaven sols les nits.
Les portes mig entornades visiblement amb una fusta
entre les dos fulles o la balda lliure, era lliure l’entrar...
Un diu que un dia va entrar i no trobant a ningú
va seguir, cridant a l’ama, fins presentar-se a la cuina,
Vaja novetat... L’olla bullia, collí la cobertona  amb un drap...
I quan va veure la bullidor...- Ja em quedaria a dinar,
Tant que ho necessito... - va pensar millor
I collint el cullerot es va servir un botifarró...
Va tornar a tapar l’olla i cridant a la mestressa
retornava el camí tot i embolicant amb el mocador
la joia que a l’empar de mirades aniria a consolar
aquell ventre ... Ara, amb la porta tancada
ens entren.... I poden robar-nos les idees quan obrim
sense pensar-hi aquest aparatet que sap fins del nostre melic.
Posem la cobertona, el cullerot pot remenar l’olla.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-2-16

divendres, 20 de maig del 2016

TEATRE... aquarel·la


He anat al teatre, soc al teatre,
no em crec el teatre, no me’l crec,
ronda insistent la mentida volent demostrar veritats !!!
Veig que el teatre és també dins la política...
i en la vida de pràcticament tothom s’usa,,,clar, no sempre, però...
Es diu la veritat assumida i prefabricada per uns quants,
que lluiten per sobrepassar les realitats existents .
És diu mentida neta com si fos realitat inqüestionable.
Podem descobrir la hipocresia que camina segura amb tuf
de vestuari net, galtes empolsades,bigotis postissos,
barbes pentinades, tupés i perruques impecables...
La disfressa de corder i els queixals de llop, deien abans,
i,avui,les tenim davant nassos esclatant que el que ens venen
és el verisme i sols aquell deu ser la religió de tots...
He anat al teatre, soc al teatre...
A veure si el director o qui mana em dóna paper
per representar també totes les meves teories
sobre la GRAN VERITAT DEL VOT... Seré hipòcrita consensuat?
Em creuran les meves botifarres a punt de posar a l’olla ?
Aplaudiran i seguiran els meus consells del flamant teatret ?
Qui sap si fins pagaran per comprar-me idees...
Pretendre no és obtenir, ara ,... Qui no té la paradeta
de titelles, monòlegs ostentosos,lloros ensenyats ?
Fins s’escriuen llibres per culturar... Passeu per la guixeta...
En el TEATRE no hi ha res de franc... tot es paga...
Com viuria la presidència, sense calers ?...
Ai, menejar la perdiu... Cuidem l’escopeta sense balins...
Si matem aquest teatre en vindrà un altre...

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 17-2-16.

dijous, 19 de maig del 2016

COPA... aquarel·la


Li passava el temps amb la copa a la ma...
La botella oberta damunt taula resava precs
en aquell altar a arrebossar de deliris.
El goig de sublimar el líquid a bon desig
li entranyava la satisfacció de galta plena ...
Olorant i glopejant s’internava en delit ple.
La copa, conca de ma desitjosa de complaure,
entenia que seu mestratge  la vivificava...
Pensava en el treball que comprenia tenir
el grat gust de veure somriure la delicadesa
que damunt taula s’oferia com sacrifici
a l’esforç de tantes jornades...
Avui degustava pletòric el resultat
del seu continuat esforç...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 28-1-16

dimecres, 18 de maig del 2016

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la


Vivia dins el silenci, quiet de llum.
Clamava al núvol claror nítida.
Sense el sol li variava el temps.
Ell com ruc anava donant voltes
a la sènia de les idees dins el camí
circular ple de seves femtes...
Amb els cabassets als ulls poc percebia
més que la ferum de seves podrides deixalles
Vacunat  del temps dava tombs
sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.

dissabte, 14 de maig del 2016

LA FONT... aquarel·la


Ronser, assegut en el seti de pedra
contemplo amb gust la font...
Un dia havia sorgit ella d’entre dos pedres
i son rajolí per molts era estimat, d’altres odiat.
Un caminet desembocant a una placeta ens conduïa allí.
Pi i alzina i arboç hi feien bona reverència...
Romer i farigola i cassanella alegraven el solar
i la font, que contínuament raja, es la joia del lloc.
Un repòs en vella pedra, sap tenir-la  el vianant
que busca la natura per llegir-la i escoltar-la.
Una parada omple de llustre, entra en ventre l’aigua
i és l’aigua amiga que consola i  satisfà
i entra en la paraula tot l’ambient que escolta...
Amfiteatre on el caçador, parlador de veu i escopetada,
que remena en oïdores orelles la seva arenga,
busca la caça que vol que caigui a ses peus...
És la paraula que al so del rajolí s’exalta
i es transforma en melodia que desperta  consens...
No us apropeu per quedar-vos quiets i embadalits,
Hi ha fonts que son com serpents hipnotitzants
que lliguen al seu ball a qui els escolta inconscient.
Quants improperis i anatemes han brollat  que escoltats
han embadalit i canviat destins que mai s’haurien previst...
I la font, la font contínuament raja fent adeptes i contraris
Però sempre raja i raja i raja sense descans....
Ronser, assegut en el seti de pedra
Contemplo, també, els desoris que causa la font...!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-5-16

dissabte, 12 de març del 2016

DES DE LES OMBRES... aquarel·la



15-9-13
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T-E. -12-3-16

dimarts, 8 de març del 2016

EN EL DIA DE LA PERSONA - DONA... aquarel·la


EN EL DIA DE LA PERSONA-DONA.
Tu ets amb mi
jo soc amb Tu...
Des del lluny record de l'àvia,
al parir-me meva mare...
seguiria d'alabança meu escrit...
No sols ara, si no sempre
reverencio vostra estima infinit
i en el caliu del cor vull viure
beneint-vos de dia i de nit
..........................
En la nit fosca
quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, havia recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implicaba camí. 

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-8-3-16

dilluns, 7 de març del 2016

CEPS... aquarel·la


Allà en el lluny la gran rialla del foc.
no calla, no para ment en la destroça...
Verges llençades al estrall per sàtirs furiosos
caliuen  la sarmentada sobrant del cep,
on la tisora cruel escurça la vel·leïtat
del ramatge que empampà verd  en primavera.
Així, avui, collit el negoci – braguers plens de suc
que melindrós rajarà al tripijoc de boca anhelant -,
avui, el barber talla deixant cappare i brocada
i retalla i retalla per que el rebrot nou faci bresa..
Fins la cendra el vent escamparà per la finca...
Nova vida vol la natura, que ressusciti
de les ferides que ploren saba que cicatritza...
I vindrà el brot tendre renovant amb fal·lera
seguint el cicle establert en llunyà temps ...
Florirà de vell nou i parirà nova messa
ensenyant a l’univers l’excel·lència de seva ànima.
Del foc al brot la voluntat esclata humil i noble
destriant en son ser la feina que l’intern mana.

DE REBAIXES 16 .- ANTON.-T.E.-6-3-16.

diumenge, 6 de març del 2016

TORNEM A L'AVUI... fotos ametllers florits 2011

Tornem a l’avui, deixem el passat
en un calaixonet ben resguardat
de les impureses que corquen
les bones metes que varen conquerir.
El record guardat fora del oblit.
S’obre el sol com flam groc
que ens donarà la llum per seguir...
Aparquem la tristesa que ens ronda
i posem optimisme en el dia...
Que ploguin idees que ajudin
a donar alegria al que ens envolta.
Mai ser circumspecte excels
ens diu que l’optimisme hi falli
Tot gira i hem de ser dins del gir
per treballar en direcció alegre.
DE REBAIXES 16.- T.E.- 6-3-16



dissabte, 5 de març del 2016

A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA... FOTO ACTUSACIÓ SEVA EN rASQUERA


A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA
Escrit d’Anton Fortuño .- T.E.- 5-3-16.
......................
Vingueres a nosaltres portant l’alegria
quan la pena hirsuta teníem en el cor...
Ens deixares obrint-ne immensa i cruel pena
quan l’alegria era taula per a tots...
Han passat sis anys i ressona la destroça:
Ningú t’oblida... Parla sempre el record
i es que teu esforç pels altres no era límit
ni frontera per portar-hi sempre Pau i Amor.
Per això en recordança...

Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol que calenteja
la quietud i la peuada d’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar,
a estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.