dimecres, 3 d’agost del 2016

LA POMA... aquarel·la


La poma és viva, relluent ,
encara que hagi caigut de l'arbre.
En el sondroll no s’ha mal més.
Apercebut  l’arbriu 
havia posat coixí de fulles
per que no és fes mal..
Les joies s’han de cuidar !!.
Ulls picardiosos se la miren
recordant el primer pecat...
Poma rodona, pit a l’aire,
esvelta , somnis d’adolescents...
El sol se la mira
com llueix en seva finor
i com l’escarn d’ella, retornant-li
el bes de llum que li dóna
l’incita en seva glòria de poderós!!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16

dimarts, 2 d’agost del 2016

I SEGUIRÉ... aquarel·la


I seguiré mirant el núvol
esperançat de la llum
que dins seu engloba,
i que l’amaga per esclatar
al temps en mil rajos ...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.

dilluns, 1 d’agost del 2016

LA CLEPSA ESTÈRIL... aquarel·la


La clepsa eixorca, estèril de pensa
és com nit fosca irreductible
davant riu procel·lós,
atzucac o paret ben blindada,
camí on rossola el peu...,
La clepsa, repeteixo,pot ser com nit
de foscúria de tenebra on la idea
no neix, no esclata en l’intel·lecte,
però com un brull de llum pot entre núvols
sorgir l’instant clar, obert,
i esgarrifar la força que li dóna la llum.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16. 

dijous, 28 de juliol del 2016

EL VENT... aquarel·la


El carrer va ser arreglat
pel vent
a la seva manera....
Raconades de fulles,
papers abandonats
volant com ocells i ajocant-se.
Tot en gran desori...
Es parava, s’alçava
i continuava el seu passeig
qui sap si buscant companys
per fer la crítica aspra o suau...
En el mare magnum el vent
dirigia el concert al seu aire.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-28-7-16.

dimecres, 27 de juliol del 2016

DEL DUBTE... aquarel·la xinesa


Percebia tant el Sí
Que fins el dubte va afirmar.
DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 27-7-16

dimarts, 26 de juliol del 2016

CANTIRET... aquarel·la


No cal que enlairi el crit,
sí que aixequi el cantiret
que amb bon raig satisfà
a qui vol engolir el seu cordell...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16



diumenge, 24 de juliol del 2016

FINESTRAL... aquarel·la


Com si li buidessin els ulls,
l’habitacle amb els finestrons oberts
deixava penetrar el ventijol.
Paraules en llibres i papers
revelant-se havien sorgit dels caus
i embarcaren a lloc nau i carrer
En el cel florit de lluna ,l’espai
somreia com blanc de prunera en abril.
Tot era platejat...!!!
Fins els petons de cortines
es banyaven en el finestral
i l’aire entrava feliç
repassant d’abraçades tot l’habitacle.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16

ESPARDENYES... aquarel·la xinesa


Comptava en la caiguda
quan va ensopegar amb el còdol
i no va caure estès i llarg...
Hi ha ensopegades sense profit.
El seu cap es parlava silenciós.
Tenia uns membres que no preveien,
sí que desprès atents,s’espavilaven...
Tenien quelcom a veure les espardenyes
que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere
com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.
No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,
que rebutgés tot quan volia entrar en contacte
Amb les plantes i li causés impediments...
També els guants eren importants, vers relliscada,
contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,
i també argelagues i esbarzers i agaons
que miraven la pell i la carn amb ses punxes
t esgarrapaven com gat furiós arraconat
presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...
Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària
per la seva seguretat i poder pavejar
del seu caminar segur per la vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.

dijous, 21 de juliol del 2016

TAULA D'AHR... aquarel·la xinesa


Netejo la taula de totes les restes d’ahir...
La nit era suau i els dits collien el got
i besaven ardorosament el seu benefici...
Set i gana de forquilla s’havien posat d’acord
i es beneïen com intrusos damunt el mantell blanc
orlant de desig el consum que escollien...
Picotejaven com gallina el blat i panís
i quan miraven la lluna hi posaven
menudes paraules entusiasmant l’esperit.
La llum difusa alegrava les cares ensenyorides.
Tot era poc i el parlar fluïa amorós entre dents
Les flors que adornaven el fet llençaven efluvis
apaivagant els intants morts, quan la veu callava.
Era el contrapunt de melodia d’olor que arrodonia
tota la partitura posada en aquella taula plena...
Sensualitat de llavi, paraula i menja, de mirar
que escruta i s’adverteix del camí  a seguir
i de la veu que acaronava  voluptuosa l’instant...
Avui he vist els messigons, engrunes de goig i joia,
que es resistien a cloure acte, baixar teló,
del generós moment on cos i esperit s’alegraren.
Netejo la taula de totes les restes d’ahir...
Però hi deixo l’esperit d’un retorn a un pròxim fet
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-7-16.


dimecres, 20 de juliol del 2016

TEMPESTA... aquarel·la xinesa


Li deia a la tempesta,:- Quan callis
Escoltaré els teus precs...
Sempre he escoltat els crits
com paraules buides
que val deixar-les passar
i no confondre’s en baixeses...-.
Però la tempesta seguia
i va tenir que conviure amb ella.
Ara, mai es va agenollar
a l’imperi que portava imprès.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 18-7-16.