L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la

L’AMISTAT DELS OCELLS...

...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,

construcció beneïda de temps de l’antigor

resistien parets d’argamassa encara vents i pluges

i solanades crues com masia que fou imperial...

Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,

tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...

Pardals on en els forats hi feien vida,

orenetes en capterreres  i en armat bigam,

i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa

reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,

pit roig i pastorella .fumada i territ,

i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau

i pels voltants del casal havien fet residència

per unir-se tots en afrau de la amistat.

S’havien conjurat tota l’espècie

per tal de reunir-se ben agermanats

Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...

Ajudant el petit al gran escarant-li les puces

 avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...

Les poderoses lluitarien contra serps

i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous

que minvava la criança robant de la niuada benestar.

Havien trobat la gran entesa per no perir

en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...

Que durés pels segles la gran entesa

allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.

Quina joia veure el vellot casalici

allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16. 

PEDRUSCALL... aquarel·la

Pedruscall que ara rodola...

Remuga el vent arranant camí

refregant pols i còdol, pedra menuda,

vent que escombra tot aquell neguit...

Sender que em portes la vida,

sender que segueixo, és el que tinc...

Esperaré veure la lluna com lluerna

que estengui llum calmosa en la nit.

Que no calli paraula visible de joia,

que aplani el temps desprès de la ventada

i que reneixi l’instant, el moment feliç.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-8-16

LA POMA... aquarel·la

La poma és viva, relluent ,

encara que hagi caigut de l'arbre.

En el sondroll no s’ha mal més.

Apercebut  l’arbriu 

havia posat coixí de fulles

per que no és fes mal..

Les joies s’han de cuidar !!.

Ulls picardiosos se la miren

recordant el primer pecat...

Poma rodona, pit a l’aire,

esvelta , somnis d’adolescents...

El sol se la mira

com llueix en seva finor

i com l’escarn d’ella, retornant-li

el bes de llum que li dóna

l’incita en seva glòria de poderós!!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16

I SEGUIRÉ... aquarel·la

I seguiré mirant el núvol

esperançat de la llum

que dins seu engloba,

i que l’amaga per esclatar

al temps en mil rajos ...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.

LA CLEPSA ESTÈRIL... aquarel·la

La clepsa eixorca, estèril de pensa

és com nit fosca irreductible

davant riu procel·lós,

atzucac o paret ben blindada,

camí on rossola el peu...,

La clepsa, repeteixo,pot ser com nit

de foscúria de tenebra on la idea

no neix, no esclata en l’intel·lecte,

però com un brull de llum pot entre núvols

sorgir l’instant clar, obert,

i esgarrifar la força que li dóna la llum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16. 

EL VENT... aquarel·la

El carrer va ser arreglat

pel vent

a la seva manera....

Raconades de fulles,

papers abandonats

volant com ocells i ajocant-se.

Tot en gran desori...

Es parava, s’alçava

i continuava el seu passeig

qui sap si buscant companys

per fer la crítica aspra o suau...

En el mare magnum el vent

dirigia el concert al seu aire.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-28-7-16.

DEL DUBTE... aquarel·la xinesa

Percebia tant el Sí

Que fins el dubte va afirmar.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 27-7-16

CANTIRET... aquarel·la

No cal que enlairi el crit,

sí que aixequi el cantiret

que amb bon raig satisfà

a qui vol engolir el seu cordell...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16

FINESTRAL... aquarel·la

Com si li buidessin els ulls,

l’habitacle amb els finestrons oberts

deixava penetrar el ventijol.

Paraules en llibres i papers

revelant-se havien sorgit dels caus

i embarcaren a lloc nau i carrer

En el cel florit de lluna ,l’espai

somreia com blanc de prunera en abril.

Tot era platejat...!!!

Fins els petons de cortines

es banyaven en el finestral

i l’aire entrava feliç

repassant d’abraçades tot l’habitacle.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16

ESPARDENYES... aquarel·la xinesa

Comptava en la caiguda

quan va ensopegar amb el còdol

i no va caure estès i llarg...

Hi ha ensopegades sense profit.

El seu cap es parlava silenciós.

Tenia uns membres que no preveien,

sí que desprès atents,s’espavilaven...

Tenien quelcom a veure les espardenyes

que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere

com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.

No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,

que rebutgés tot quan volia entrar en contacte

Amb les plantes i li causés impediments...

També els guants eren importants, vers relliscada,

contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,

i també argelagues i esbarzers i agaons

que miraven la pell i la carn amb ses punxes

t esgarrapaven com gat furiós arraconat

presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...

Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària

per la seva seguretat i poder pavejar

del seu caminar segur per la vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.