dimarts, 22 de novembre del 2016

ÉS LA NIT... aquarel·la


És la nit. Fosca. Soroll de grills...
El mirar el tinc extasiat en el cell
que el cel em presta amb els estels
que em sembla un colador de foradets
on podem separar el líquid del sòlit,
i la realitat viva  de les abstraccions ?
També podrien caure eixes lluernes
i que sa mixtura ens fes bona claror....
Grills i lluernes,: sonoritat i llum...
La llum que parla, la claror feta veu.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-22-11-16

divendres, 18 de novembre del 2016

EN EL TALLA OBERT... aquarel·la


En el tall obert a la terra,
solc de pollegana, ganivet endolcit,
allí, surt la tartanya, descoberta
als suau, avui, vent i aurífic sol...
La pastorella, pintada de grisa ploma, 
barrunteja, mig vola, camina pel solc.
No li cal fer forat ni remenar la terra humida.
La pollegana amiga esparpilla la terra
i obre el canal on treballa amagada

la perlada menja que ella busca...
Darrera el peu del pagès 
veu la tartanya que belluga
com serpent  i amb bec l’estira. 
La picoteja i volant se l’emporta...
Ja te menja per la menudalla,
ja te menja per ella que no és golafre...

Els cicles de la vida es succeeixen.
Quina ratera o llossa o boca o tret o surriac
atent a la volada cruspirà la carn
que avui al solc,matant, defensa seva vida ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-11-16

diumenge, 13 de novembre del 2016

I ENTRANT EN EL TEMPLE... aquarel·la


I entrant en el temple 
es sentí transportat.
Aquelles voltes eren nuvolada
on el miracle de la distància
levitava el cos..
L’esperit pujava al bromall...
El cos es sostenia bellugadís
i la voluntat accedia
el camí de les voltes...
Transportat a altre espai
els finestrals s’obrien
donant un ventijol lluminós
que emborratxava de coloraina.
Vivia instants de majestuositat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-11-16

ESCANYOLIT QUEDAVA... boli ràpit


Escanyolit quedava l'arbret
mentre ses companys de boscana
creixien erèctils, plançons al aire,
posant orella, ulls i veu a dalt al seu futur. 
Ell, tímid, callat, potser incomprès,

va omplir soca i ramatge curt
sense enveja ni supèrbia d’altures...
Va venir la tempesta crua
i va arrasar els caps alts i tendres.
Fulles i ramatge destrossats
sols aptes pel foc, jovent dessalat...
I allí enmig dels plors intemperats
es veia robust l’abret tímid i callat...
Ara sí que feia tossa
al costat dels abatuts pollancs
que pujaren un dia somniant
a obirar el futur del seu cel.
DE REBAIXES 13.- 12-11-13.- ANTON.


.

dimarts, 1 de novembre del 2016

VALENTS... aquarel·la


48.- 4-7-14
Quan sentim la campana
del podem ser valents
ens mentim a nosaltres mateixos.
Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.
Ser valent és una necessitat
que se’ns presenta, ens acoltella
i no ens deixa recular.
doncs, està en joc la pervivència,
i, aleshores, sí, som VALENTS.
Tenim allí el problema a resoldre
I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.
Si no ho som per que ens acull la por
i no reaccionem...,
ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.
- Sigues valent.- em deien.
- Sí, la meva necessitat imperiosa,
Ineludible, intransferible...
Davant teu el pou insondable,
Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-11-14

divendres, 21 d’octubre del 2016

CAMINAR ENDINS NOSTRE... boli ràpit pintat


3-5-13
Caminar endins nostre...
Arribar al dintre
per preguntar-te...:
On soc, que hi faig aquí,

per què camino... on vaig

per què fujo de mi... 
i em faig un altre
per què em rebutjo,
per què molts Jos em manen,
on és el vertader JO meu ?


Queda feixuc caminar endins...
fins a on he d'anar de l'intern...?
DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.-  20- 9-13

divendres, 14 d’octubre del 2016

SOC COM RODA... aquarel·la


29.- 17 – 8 – 11
Soc com roda que gira
amb pes, però impertorbable,
amb defectes o no...
I té la saviesa
d’agabellar-se
en disbauxa o virtuts.
Roda que roda...
Excelsa, elevada dalt,
gelosa de son zel...
Fastigosa, ruda baix,
trepig enfangat de terra.
Inqüestionable avança
en el mirall operant

de les pròpies flaqueses
Font que no calla ni dejuna
que sempre el doll raja.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.-14-9-16 .

dijous, 13 d’octubre del 2016

QUÈ SERIA EL BES... aquarel·la


31.-21-10-13
Què seria el bes sense tu ?
Una alenada que es perd
en la visió de la inexistència ?
Una alosa que vola i vola
sense lloc on ajocar-se.
Suau el llavi desitja l’encontre
i enyora un dia feliç
quan esclatava en realitat
el desig anhelat, esperat...


divendres, 7 d’octubre del 2016

NO CAURÉ... aquarel·la


10-8-13
No cauré en el vertigen de la recta,
caminaré per entremig dels encontres
abraçat a les meves joies...
Com puc segar el blat
si em fa de jaç i de record
per on la meva vida ha seguit
dalt del penó de les il·lusions.
Veuré el meu destí.
i sonarà el meu crit de trompeta
i seves notes acompanyaran l’oratge
quan estigui trist.
Meus peus
caminen segurs,
saben els secrets guardats

a la finestra on tinc els amics.

divendres, 30 de setembre del 2016

OBRO ELS ULLS... aquarel·la


23.-7-10-13
Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.
DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.- 30-9-16