dissabte, 1 de desembre del 2018

TRENETS

Continuant desprès d'una operació de fèmur i recuperació parcial  en U. Socio- Sanitària de Mora d'Ebre.-- Espero anar continuant i recuperant temps augmentant el nª de trenets.- anton.
119.- 30-4-18.
Dalt de la muntanya hi habita el SILENCI...?
Decidia anar-hi aconsellat per molts. Camí pedregós.
Una suada per pujar fins l’últim esgraó.
Quan va ser a dalt cridà, buscà. No el veia enlloc.
Una rufagada de vent feu sentir seu estrall,
se li emportà la gorra... ara el cabell al vent.
I com volava tot. No la veurà més. Qui la segueix ?
Semblava un helicòpter... Deu meu !
I se’n entornà... Ja no es creuria a qualsevol...
Així no cal donar gràcies. Ni pagar cap cànon...
No trobaria la gorra ni el silenci,és clar,
però sí que un repòs les cames li demanaven.
Mentre, baixant de retorn remenà per la pensa...
Ho diria a la mestressa i si ella hi venia bé...!!!
Quan feu la seva explicació meditada
per condicionar el SILENCI que de vegades
fa tanta falta que el compraríem a preu d’or,
trobà una paret amb un NO escrit inesborrable...
Jo faria un quarto insonoritzat, però si tu no ho vols...
Total son quatre xapes... i podria tocar el saxo
i a ningú molestaria... i tu la trompeta o el violí -.
Quan un posa la joia en ma d’altre, de vegades
es queda sense la joia que tant el complauria.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E-30-4-18.
......................
120.- 1-5-18
“ És la fosca. És la nit. És l’estiu. Dormint a la fresca.
Com una criba el cel està fet d’agulletes llum.
Un suau ventet alena , convidant al somni
i per aquell sender camino buscant convit.
Ma inconsciència empara sortida de lluna a l’esclat
I en el somni, - sender trillat de fantasies vaporoses-,
una deesa apareix amb cabellera rossa llarga,
inabastable, fins davall pitrera on un cinturó
reuneix al cos un batí vermell obrint-se al davall ventre.
Vaporosa Ella m’hi he atansat fins rosar cabell i galta...!!
Com deesa m’oferia amb mirar tranquil bellesa en disbauxa...!!
Mans i  braços s’han allargat com cenyidor viu
que a seu cos lliga bata, i, el cabell s’ha relligat en abraçada.
M’he sentit als núvols, com en jardí incommensurable...!!
Espaordit he mirat en torn d’aquell plantiu que s’oferia
com parada on la florada neix de perfum embriagador que encisa
Buscaré el  solquet humit on clavar-hi la rella per llaurar
aquells cavallons de terra bruna cultivant-hi el roser...
El roser de l’estimança que desperta, en l’intern, immens delit
amb neguit d’essencial  fragància on la rella entra suau
i deixa la terra cultiu blana escardant l’herba nascuda
que a la flor li fa competència i marciria la rosa preuada...”.
El  ric-ric d’un grill m’ha despertat del meu somni...!!
La llum de la lluna em tenia colpit, encès de blanc... !!
Era ella la deesa que en el subconscient em tenia
amb l’ambrosia d’una fantasia que se’n en va de mi ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E- 1-5-18.
.........................
121.- 2-5-18.
Percebre damunt teu la pluja
que et ressegueix cap i galtes
amb seus dits màgics,
relliscant com guspires de cel
en meva platja de carn.
Sentir els efluvis
com cabells que es despentinen...
Sentir com rellisquen,
com guaiten i s’abandonen
fent-se escletxes vivents.
obrint senders nous.
Pluja, pètals de idees,
encatifament que s’escampa
per la platja de les nostres carns.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-5-18.
..............
122.- 3-5-18.
Gran concurs. Ball de Festa Major. Enquestes diverses.
Passatemps conduit per un astròleg conferenciant.
Quan demanaren que aixequessin la ma
els que eren verges dins seu i en veritat,
sols una solterona i dos xibals imberbes
s’assenyalaren a ells estirant braç fins al cel.
Al comprendre’s solets en mig la multitud
i -vermells com pebrots madurs ses galtes -,
i que es declaraven verges davant la gran concurrència
volien desaparèixer per haver confessat sa veritat.
El que preguntava, un enquestador conferenciant, els diu :
Volien la justícia o volien la raó confessant seu estat ?
Vostra innocència us ha traït. No faré jocs de màgia.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 3-5-18.
........................
123.- 4-5-18.
Sabia que l’hort volia regar-se,
No plovia prou per salvar les cols,
i bròquils i espinacs i d’altres en hivern
i sobre tot a l’estiu tota la manduca...
En aquell hort, com en d’altres
la sènia  era l’arma propiciatòria.
A més d’ella necessitava el ruc
que, ben junyit, ulls tapats,
anés voltant pel solc trillat.
ple de seu fem i pixum,
resistint hores i hores
aquell camí inacabable
on els catúfols pujaven
el líquid que revertit a la sèquia i bassa
seria la glòria per tota l’hortalissa.
Dia a dia, passa a passa,
el ruc consumia pacient el temps...
El surriac era prop si es parava
i sa esquena s’omplia de verdancs...
Sols la mort el lliuraria
d’aquell traginar per l’amo
d’aquell hort que volia aigua.
DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.- 4-5-18
.....................
124.- 5-5-18
En el record hi dipositem
la resurrecció de nostres vides.
Sempre ens fan carícies els records...
Busquem contacte amb aires nous
per que encaixi el somriure a galtes.
Fins el caminar és viu i inquiet
i la mirada estén el pop
fent-se seu quant l’envolta.
Sortim de casa de pressa i malfarjats
per que tenim ganes del lloc
on varem escriure nostre respir.
Pensem ser lliures i ens agabellem
en el record, no tenim res més
del que varem ser i tenir i gaudir.
Nostre motiu de defensa
se’l deia constantment :
- “Quan no depenguis de res
Ja m’ho faràs saber “-.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-5-18

dimecres, 21 de març del 2018

TA CABELLERA... pintura xinesa


65.- 5-3-18
Enfonsaria en ta cabellera al vent
els dits, el cap, el cos,
i em faria servent impertèrrit... 
Bellugadís el cabell no troba quietud,
rebrinca i reballa en meus dits
com caminar per copiosa bosquina.
Com carícia de rames fines el cap es consola
en el contacte i esmerça la meravella...
El cos extasiat reviu el revoleix
com bandada d’ocells en seu goig...
M’enfonsaria en ta cabellera al vent....

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-3-18

dimarts, 20 de març del 2018

ENS HA DEIXAT L'AMIC JULIAN MASIP... foto quadre j.j.manero


ENS HA DEIXAT L’AMIC JULIAN MASIP
Persona generosa, pulcra en seu treball, sempre es distingia per la vera amistat, donant fe en tot moment la seva estima al poble i al terrer. Varem tenir sempre una relació d’amics sense fissura, amb l’ajuda que correspon a fructífera relació. Sempre en meu record l’he de tenir i en falta l’he de trobar. Anton.- 15-3- 18
.......................................
Embolcallat en la melangia de la tristesa,
i amb singlot a gola esperant el plor,
he sabut de tu que amb la nuvolada marxes
vers el caminal etern del teu infinit.
I ha vingut a mi el teu noble somriure
que sempre amb conversa usaves com amic.
Falta faràs a molts que et teníem bona estima
per que en tu sempre brotava com d’aigua en riu.
Jugaves amb les pedres amb mall per fer-ne marge,
tisores i xerrac pentinaven acaronant-lo tot l’arbriu
i el marge et parlava de ta feina que l’eternitzava,
els arbres et regalaven, joiosos, seu fruit diví.
De  parla i somriure, amb ells en treies seva estima
i tots et coneixien com a cuidant noble i amic.
Et trobaran en falta, fets i parla que els dedicaves...
Era un conjuri del bon fer que sempre vas tenir.
Nosaltres et recordarem, i falta has de fer-nos,
quan no et trobem pel poble  o seguint nostre camí. 
Fins sempre, amic, bon amic, perfecte amic.-Anton.
                              DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-  14-3-18.

dijous, 15 de març del 2018

LA LLUNA... aquarel·la

64.- 4-3-18
Surt la lluna blanca de la nit
vestida amb mantell blanc.
Darrera amagues teva cara plena de goig.
que em mira volent-me abraçar.
- Si som tant lluny... !!-
I rebo la brillant mirada.
Veig tes narius inspirant claror,
llavis oberts amb alè de perfum
i les galtes rialleres omplen
el blanc verdós de la lluna.
La serralada no ha xerracat
la vivesa del teu encant.
Pel terrer teva llum s’escampa.
La blanquinor de la llum
repuja i rebrolla en les violes
- papallones que no emprenen vol -
un platejat que enveja
l’arbriu dormit d’hivern.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 4-3-18

dimarts, 27 de febrer del 2018

VIOLETA BOSCANA... aquarel·la


45.- 13-2-18
VIOLETA BOSCANA
Nasqué per ser a la terra estel ,
també per enlairar-se fàcil.
Son fullam l’omplí d’anhel
I el vent la mogué gràcil.
Son pare el vell gegant
la lliurà del gran viatge
i ara rou entre flor blanca,
però sola no n’és hostatge.
És primavera joiosa
que surt a pasturar
en raconet solitari,
o prop sèquia de reg
on sols seu perfum clami.
Violeta no violada
ta tija puja erèctil i sana


DE REBAIXES 18- ANTON.- T.E.- 13-2-18

DEL DESAMOR... aquarel·la


48.-16-2-18
Del desamor en feia bandera pròpia
que onejava amb orgull adolescent...
Què el paria que el tinguessin per un sorrut
que sols vol triomfar ell arreu?
Seu conclave particular s’enorgullí
de poder combatre a tot sense baixar el cap.
Es sentia segur en seu paper patètic 
i per altres incomprès,ell se’n fotia...
El seu NO a tot, dibuixava a cel i terra
el seu carisma guanyador sense amor a res.
Del DINER deia que era seu súbdit
i que obeía ses lleis i seus mandats,
sí,un simple majordom amb casal net
que amb fregall manava abellir
i estès a la ordre. Els demés simples esclaus

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 16-2-18.

diumenge, 25 de febrer del 2018

EL MELIC... aquarel·la


47.- 15-2-18
No es veia el seu melic de panxut que  n’era,
mes si que els contrincants en mirar, s’hi regiraven .
Que se’n sabia ell del mirar dels altres...?
El seu estat no dava per lligar-se les sabates.
però, que li importava si tenia servents.
Sonà al aire el crit de Idiota...!!!
Bona proclama que no tenia en compte.
Altre esclafà la tifa de Imbècil !!!
Ell es mirà la cartera que es sobreeixia de bitllets
i claret, claret els espellofà :- Sou uns Necis...!!!
El meu regne no és el melic, si no el diner a bossa.
Sempre sereu esclaus del vostre infortuni.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-2-18.

dijous, 22 de febrer del 2018

SE'NS COL·LOQUEN ...aquarel·la



43.- 11-2-18
Se’ns col·loquen cuirasses de grat
o imposades per protegir-nos,  ens diuen.
Ens desperten sincerament la veritat ?
Les malifetes de la vida
– tendres som sempre com adolescents -,
les hem d’aprendre, no les coneixem.
- Experiència - clama la vellesa al jovent.
Ens porten a l’era a batre l’ordi,blat, faves,
I ,allí, en el treball, les cabassades del gra
- grapissos, pols, pallús, algun pedruscall -
cauen damunt nostre sense vagar
i també se’ns mostra la realitat dura
i com ocells eixalats, perdem les il·lusions.
La neu que cau com floquets innocents
es contaminen al tocar a terra
i saben que ja han acabat el vol...
És la seva realitat, la nostra experimentada realitat.
Hem descobert que res és fàcil...
Sortim al neguit vital,
pregonament hospitalari
i ens donem compte que s’ha desgelat
aquell iglú pel descans
i en el que crèiem.
Realitat de realitats !!!


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-2-18.

dimarts, 20 de febrer del 2018

NO ESCOLTEM LES VEUS... aquarel·la



40.- 8-2-18
No escoltem les veus difuses que s’apropen.
No caiguem en els tentacles que mengen les hores.
Si no aquestes – instants d’aventures -,
es perdran en el pou incert del anonimat.
No seran ni gnom ni vestal, entrant en son mon quiet.
Desapareixerem com bombolla
que  infla, explota, es destrossa, ja no és...
Busquem nostra oportunitat
i creem nostre únic mite...el temps.
Som temps, però quin temps volem ser ?


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-2-18

dilluns, 19 de febrer del 2018

REVIURE ELS DETALLS... aquarel·la


39.-7-2-18
Reviure els detalls que varen quedar
en el sarró quan buidem l’excelsitud, 
torna a viure amb plenitud deformable
amb el pensament que ens assoleix... ?
Qui no barreja la baralla buscant combinació
quan, donant-se llustre, reparteixin cartes ?
Les toca d’esquena, el tacte no es declara
si acarona asos o sotes o barreja de menudalla
i no té tanta sensibilitat ni coneixement fent de mag.
Si que recorda nits vora fogardal quan fred
era fora i volia entrar a jugar a la brisca.
Junt als troncs brunyint caliu a les ànimes
conversava llençant la carta per fer basa segura.
Ansiós recollia el guany que anava al munt
fent el distret com si tant li fes... Allí el joc
era la conversa, assabentar-se... Com fruïa !!!
Avui en el sarró vell i esquinçat hi troba
aquella carta que el feia guanyar a vora foc...
Avui aquells trossos de cartró son digitals...
No pots plegar el muntet amb les mans
igualant-ne el grapat i amuntegant sens greuge,
però, aquí com al foc d’abans, conflueix
el joc bo, regular, passable... i un troba conlloga.

DE REBAIXES 18.-7-2-18