TRENETS 74

12.- 2-4-19

Es l’hora plebea

quan la llum s’adorm

i el besllum omple el camp

i la coloraina escaïna

i la sang brolla en el terral...

La nuvolada s’estén i s’allisa,

el ventijol calla

son concert sense plany...

La fosca famolenca

fent ombres va entrant

com llibre girant fulles,

mentre el cel s'ho mira extasiat...

12.-  DE DEIXALLES 19.- ANTON.-T.E.

TRENETS 73

264.- 24-10-18

Construirem una obra d’art. Estàs caminant....!!!

Avanço  pel sender estret on viuen arbriu i pedram.

Tots em reverencien, volen que els faci cas...

No discursegen. L’arbre es mou al embat del vent

i  m’explica seus valor, vol avançar com nosaltres, moure’s.

Li dic: - Et tallaré. Faré de tu una cornisa. Una imatge.

un ceptre, un bastó de general. I caminaràs com jo !!!

Al escoltar la pedra m’inquireix: -  A mi  em despenyaràs

i rodar serà el meu moure, què contenta em posaràs !!

- NO, a tu et xafaré i esdevindràs milers petits diamants

que penjats al coll o al braç o... caminaràs pel mon !!!

2-3-19DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 72

263.- 23-10-18

Aconselles. Desig i recompensa dins la paraula

que expressa el bon i ínclit afany mai negat.

Fas be de dir teva veritat per que es computi

en el llibre sagrat que tots portem establert.

Confrontar-lo és la realitat que pot unir-nos

per que s’avenen els criteris i raonaments.

Vull el teu consell per comparar-lo en el lloc

i veure el camí que estàs disposat a seguir.

1-1-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E. 

TRENETS 71

262.- 22-10-18

Calla com mussol sorprès pel vent,

ni una brasa li mana tancar els ulls esbatanats.

Impertèrrit s’oposa, circumspecte,

com si res anés amb ell, impertèrrit,

es creu atzucac  o pou on fracassen

les històries contades per la negació

dels valors que ell tenia establerts...

No hi ha qui el mani, ni dirigeixi,

té la llissó apressa  en el temps de mal viure.

30-3-19.-DE REBAIXES 18 - ANTON.- T.E.

TRENETS 70

261.- 21-10-18

Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?

Desitjava el glatir de la seva presència.

Era fora del jardí que tant la cuidà.

On buscaria son perfum que el vent s’emporta?

Golós de tenir un tresor que el trastocava

lluitava per els voltants clamant assolir-la

amb mai cansada veu, com si la olor

escoltés els precs de l’amant desesperat.

Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.

29-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.